Les oujes di ladins: politica de renunzia
La stampa ne á nia sapú de valorisé endertura la candidatura de Bepe Detomas - La Svp ladina meina inant l ciar dl'assimilisazion
N capitul a pert é la candidatura de Bepe Detomas y l comportament di litadours ladins defront a n candidat de sie lingaz. La SVP „ladina“ à fat cie che deguna autra raprejentanza de na mendranza de chest mond fej (almanco nia chi che s’impegneia per les rejons dla mendranza y che ne meina nia inant l ciar dl’assimilazion): aconsié de lité n esponent dla maioranza. N servisc a la maioranza empede a la mendranza – n at de sotmiscion, tl segn de na politica dagnora steda de renunzia y dla sotmiscion y dl arvene l’identité ladina te chela todescia con l fin de la desfanté aladò che ala sie demé plu n pue de folclor. Tant inant é la tripartizion bele ti cefs, dantadut te Gherdeina y te Badia, che an ne lita nia n ladin davia che al é de Fascia: na vitoria de Mussolini tl ann 2004.
Debla é ence steda la „Usc di Ladins“, che n’á nia sapú da valorisé l prum candidat ladin - con chances reales - per l Parlament europeich: tant inant ésen tla dependenza dai contribuc che vegn stanziés nia da la man publica, ma dai cefs dla SVP tachés a la tripartizion. A la „Usc“ ti máncel l coraje da se „rebelé“, da destaché les morones y da articulé les rejons di ladins empede ponderé les parores per gauja de contribuc. Ence l litadour ladin é endò sté l plu naîf – autramenter che l litadour dla Val d’Isarch, che s’á rebelé ala prepotenza de n Govern provinzial y de n partì con si assessours che vuel mazé tres projec che i fej tort a la populazion. A porté les conseguenzes pro i ladins propi l candidat ladin: efet dla politica de renunzia. (mt).
Nota: dl 1923 ova i fascisc' tl'Italia de Mussolini despartí la Ladinia te trei pertes, la tripartizion sun les provinzies de Bulsan, de Trent y de Belun.