
Convegn a Bulsan: Les poscibeltés dl ladin - 26 de merz 2004
Data: 26 March 2004 da les 14:12:16 Tema: Politica
Promozion dl lingaz a 360 grés
Pruma pert: dr. Paul Videsott, dr. Elisabeth Jankowski y dr. William Cisilino à daurì l certl di referac - Roland Verra: ladins grijons, dolomitans y furlans dess se prejenté unis a livel european - Dutes les bries à demé n sens, sce an encadreia la problematica tla veduda dla Unité Ladina
La pruma pert dl Convegn "Poscibeltés dl ladin, idees per na promozion linguistica" encuei a Bulsan, organisé da la Consulta y Comunanza Ladina, se á sclut ju dant da puech. L Convegn é vegnù moderé dal Intendent dr. Roland Verra. Reladours da duc i raions ladins: dolomitans, rumanc-grijons y furlans. L dr. Videsott Paul, dozent a l'université da Dispruch y filologh de romanistica, à fat na relazion dret interessanta sun l svilup dl ladin tla storia a revert formes y fonetica, adoran la picia storia dla "volp che volessa ti tò l ciajuel dal bech al corf". Dr. Paul Videsott, dozent a l'université da Dispruch y una dles mairentes autorités linguistiches ladines aldidancuei, dij: "Al vuel ester n standard ladin scrit per che l lingaz ladin souravive".
Chesta storia é vegnuda scrita per latin tl prum secul do Crist. Paul Videsott recostruesc chesta storia te na verscion de proto-ladin dl 8-9eisem secul d.C., va spo inant con l ladin vedl dl 13-14eisem secul y desche chesta storia vegn spediceda su ti idioms tl 20-21eisem secul (badiot, fodom, ampezan, mareo y e.i.) y da enultima desche la storia vegn scrita tl Ladin Standard de nost secul per crié endò la unité. Entourn l ann 1000 scoméncen a reconesce clermenter les carateristiches ladines, p.ej. la palatalisazion de -ca- y -ga- (casa -->ciasa), desche perauter ence ti Grijons y tl Friul; encer l 1400 dateien l meteman de dialetalisazion dl ladin te desvalifs idioms (badiot, mareo, gherdeina, fascian y e.i.). L soul troi per jí inant y souravenje la isolazion de idioms de valeda y l declin final, à dit Videsott, é l'aplicazion dl standard ladin scrit che conduj adum i ladins y enfortieia en general la posizion dl lingaz ladin. Al à recordé con paroles de gran reconescenza l laour dl prof. univ. Heinrich Schmid che à metù les fondamentes al Ladin Standard (LS).
La prof. Elisabeth Jankowski, dozenta a la université de Verona, à auzé fora l'emportanza dl lingaz dla oma tla vita dla persona en general, dantaldut ti prums agn de vita, emportanza che va cotant soura sie "valour pratich". Con l lingaz dla oma empàren a conesce l mond, an viv empera les emozions, al é spontan desche degun auter lingaz emparé dedò. Chesta é una dles rejons che ence n lingaz de mendranza viv y vegn dé inant soura generazions, condutes les contrarietés obietives y subietives. Volei rejoné "a ries" con i mutons n lingaz folestier, enscì la reladessa, comporta na alienazion y valch iade de gran problems. Tla vita él lerch per emparé ence de autri lingac, ma an ne dess perchel nia dè su l sie.
Empede le president dl EBLUL, Ofize European per lingac manco adorés, dr. Warasin, sudtiroleis enstes, à raporté dles funzions y dai obietifs de chest organism l dr. Prader Franz. Te chest contest à l moderadour dr. Roland Verra, ence Intendent a les scoles ladines, sotrissé che i ladins dl Grijon, dles Dolomites y dl Friul dess poscibelmenter se prejenté desche unité linguistica a livel d'Europa per conté deplù y mené tres deberieda projec a ben dl lingaz y dla cultura. La union fej la forza: entourn 1 milion de "ladinofons" se tol fora miec che trei spedic. L dr. Wiliam Cisilino dl Istitut Ladin Furlan y responsabel dl Ofize Linguistich dla provinzia de Udin à rejoné di ultims svilups dassen positifs tla provinzia de Udin a ben dl lingaz furlan. I ne podon nia nes desmentié: l Friul é la majera realté linguistica ladina con damprò da 700 mile furlanofons. Sun basa legislativa ésen piés via do rata tert, empermò dl 1996 con na lege regionala. Na autra sburla é vegnuda tres la lege cheder nazionala sun les mendranzes nr. 482/99. En basa a chesta lege s'à declaré ben 127 comuns sun 137 dla provinzia de Udin desche furlanofons y volentifs a ester reconescius y promovus desche tai, na bona basa per la provinzia da implanté n sistem de promozion dl lingaz furlan a duc i liviei. Furlanofones é ence gran pertes dles provinzies de Pordenon y de Gorizia. L ladin furlan ruva enscì ti ultims agn bel plan tles istituzions, tles scoles, tla televijion y sun les tofles y segnalazions. Per slesiré la introduzion tla aministrazion àn enjigné n kit linguistich (con dizionar, vocabolars spezifics, coretour ortografich y e.i.), envié via cursc y d'auter plu. Con dutes chestes bries, enscì Cisilino, vuelen che l lingaz furlan devente la forma prinzipala de comunicazion nia demé tl ambient familiar, ma ence tl publich y tles istituzions. L Convegn va inant con na relazion de Chasper Pult, de Bepe Detomas y domesdì con na meisa torona.
|