Da la Lia per popui manacés
Data: 16 October 2003 da les 17:16:38
Tema: Politica


 

Na politica mediala da Medieve te Südtirol, dantaldut envers i ladins

La Lia per popui manacés ghira finalmenter n sostegn finanziar per lege y nia do vueies politiches per i media ladins - Mussner tegn tres ciamò zeruch contribuc

La Court Costituzionala a Roma à dé sie bensté al sostegn finanziar per lege a "Südtirol Heute" (telejornal per todesch de na mesora sun l canal austriach ORF, ndr, a d'enjonta de chi dla RAI), da pert dla provinzia da Bulsan. En basa a chesta sentenza dess la politica provinziala finalmenter ence asseguré per lege n sostegn comesuré ai media ladins. Ma chest à la politica provinziala enfin a sen dagnora refusé. L unich raprejentant lité tl consei, dr. Carlo Willeit, ova bele plu iadesc porté ite tl Consei propostes de chest vers, ma la maioranza les à dagnora dejaprovedes. Sconanza dla mendranza vel a na maniera evidenta demé per la maioranza todescia te Südtirol, nia endere per chela ladina. Laprò él da sotlinié che l grup linguistich ladin a desferenzia da chel todesch ne pò nia emporté media te sie lingaz dla oma.

Sun l retrat: l raprejentant dla Lia per i popui manacés, dr. Mateo Taibon.



Entratant che al vegn dé fora endere  per la promozion di media todesc tla provinzia truepes coutes, giata l unich foliet a l'edema ladin dret n pice sostegn, fregoles. Ajache al ne esisteia nia n sostegn finanziar asseguré, mess la "Usc di Ladins" ann per ann jì a petlé do n contribut fora dla "fana dles coutes".Chest é sciche an sà ence n meso per influenzé i contegnus en confront  dla maioranza politica. L Souranstant dla provinzia Luis Durnwalder enstes à te na intervista ghiré che al vegne renunzié a reportajes politiches - donca na proibizion de se dé ju con la politica?

Da se fé demarevueia él demé che reportajes politiches ne é degun problem, sce ales reverda sie partì o sce el enstes tol la parola. An vuel impedì a na maniera evidenta che de autri grups politics vegne a parola. N segn de chesta otica politica é ence la refudanza dla Jonta dé paié fora l contribut, perauter bele conzedù da pert dla Consulta, a l'Union Scritours Ladins Agacins" (USLA). Ajache l'Uniun Scritours Ladins ti à dé ence lerch a oujes critiches, vuelen sen la straufé.  Les coutes vegn enscì adoredes per fins politics. Cheles assoziazions  che fej reclam lital demé per un n partì, la Svp, giata danz n contribut. An fej insoma na politica mediala dl Medieve.
 
Al fossa perdert l dovei di jornalisc' de informé la jent soura chestes meladoranzes, demé che la desponibelté di  jornalisc' de defene l dert fondamental dla liberté de minonga, l dert dla stampa ledia y la sconanza dles mendranzes, é tla provinzia da Bulsan, per les rejons indichedes dessoura, dret bassa.
 
Lia per i popui manacés
Redazion "pogrom" / Dr. Mateo Taibon







L articul vegn da Noeles.net - Informazion ladina
http://www.noeles.net

L URL per chest articul é:
http://www.noeles.net/modules.php?name=News&file=article&sid=420