
L scesciure di telefonins
Data: 15 August 2003 da les 11:44:32 Tema: Economia
L scesciure di telefonins revoluzioneia les comunicazions
Tres deplù à n telefonin mobil y tres demanco tamben na linia fissa - L marcé dla rei mobila se deladeia con la trasmiscion/receiviment de dac
Plu de 9 sun 10 talians, l 91% per ester avisa, à n telefonin te gaiofa y l adora. Aratan dut adum, spliga l'Autorité per les comunicazions, él plu de 54 milions de telefonins che scesciura dì per dì y an arata che an ruvarà a passa 55,4 milions dl 2004. Al ne é nia ciamò vegnù arjont l telefon fis tradizional en termins de valour de marcé y chest ne suzedarà nience tant atira. Aldò di dac elaborés da l'Authority végnel sciazé che l marcé di servisc de telecomunicazion dla rei fissa arjonjará tl 2003 i 17,2 miliarc de euro, contra i 14,6 miliarc de euro dla telefonia mobila. Per l 2004 déssei cresce entramidoi: la rei fissa a 18,2 miliarc y la rei mobila a 15 miliarc de euro. L setour internet é a cuota 1,4 miliarc de euro, ma per cie che reverda les perzentuales de cresciment él vegnù registré tl 2002 n aument dl 29,3%, chest dantaldut dilan a la banda lergia. Sce an confronteia l +4,6% (l cresciment dl valour de marcé tl 2002 en confront al 2001) di servisc dla rei mobila y l cresciment plu alabona +0,2% di servisc de telefonia fissa, podéssel propi ester la rei (l web) l setour con les majeres poscibeltés de cresciment.
Ence sce i talians declareia de ester tres deplù l paisc di telefonins, con n gré de penetrazion tla popolazion scialdi aut - ence dilan a la poscibelté de avei na cherta SIM dopla, na coridura che va devers l 100% - peisel empò ciamò deplù l costiment per l telefon fis tradizional per l tacuin di talians. L primat dl telefon fis vegn dantaldut dai servisc de trasmiscion dac. Per cie che reverda defat la soula comunicazion a ousc é la speisa per chisc servisc steda de zirca 13,2 miliarc de euro tl 2002 (sostanzialmenter en linia con i dac di agn da denant), de chisc pòn nen atribuì 7,6 miliarc de euro al marcé di "consumadours", en sostanza chel dles families. L marcé di servisc a ousc per i telefonins à arjont na cuota de 12,6 miliarc de euro. Donca n cef a cef anter telefons fisc y telefonins mobii. La prescion di telefonins vegn tres majera: bele sen à 3 milions de families (desche l Istat à enrescì dant da puech) demé l n telefonin mobil sciche telefon y nia plu tamben l telefon fis tradizional . I telefonins ti la stica endere, sce ala va dl numer dles linies: a la fin dl 2003 sciazeia l'Autorité tla Taliala aràn plu de 54 milions de linies mobiles atives (55,4 milions tl 2004); l numer dles linies fisses ne é nience a mez: 29 milions, de chisc feter 20 milions reverda l marcé "consumer". L trafich a ousc dl telefon fis resta sostanzialmenter stabil: tl 2001 se àl archité a 119,67 miliarc de minuc. Tl davegnì pòn se aspeté plucheauter n arbassament dla domanda, dij i esperc dl'Authority per les telecomunicazions, ence sce al vegnirà ofrì formules tarifares tres plu inovatives. Donca ne saràl deguna oferta che tegnirà bot, al someia che plu de entant ne ciàfien nia da telefoné. Per chesta gauja ciala i operadours, tamben chi dl fis che chi dl mobil, a n davegnì lié tres deplù a la trasmiscion/al receiviment de dac. Sce l temp che an passa al telefon romagn dagnora l medem, se mùdel endere l "cianester / cest" dles cherdedes/clamedes: cheles locales tl 2002 é judes ju dl 3,7% (dantaldut per gauja dl fenomen dla sostituzion con l telefonin, sciche l Garant à sotrissé). Cheles nazionales é judes su apeina dl 1%; an cherda su for deplù con i telefonins (tl 2002 fova les clamedes 16 miliarc de minuc "longes" dal fis al mobil, +10% en plu a confront al ann 2001); al cresc ence i volums dles clamedes internazionales (+4%), y de autri servisc desche numers verc (+5%).
|