N'autra ciampana
Data: 12 August 2003 da les 09:48:54
Tema: Cultura


 

Concordia 2000: l'autra pert dla medaia


Ence les ciampanes pň daidé la gran speculazion turistica


de Umbert Cians

 MAREO - La gran ciampana é metuda su, Plan de Corones deventa l ciampanil per la Val de Puster y dla Val Badia. Les ciampanes dl post dess scuté per ne desturbé iniň i sciori y la jent dl post che dorm via per l di y busia de nuet. L di é sen per trueps rosedé. Les ciampanes auda perchel dalonc dal paisc y ales pň demé soné can che l mone dl turism l lascia pro. I trei ombolc entourn Plan de Corones ŕ dé sie bensté. Al é vegnů rejoné truep de chesta ciampana, les dificoltés per la colé, l laour dl artist per la creazion dles figures, di simboi da mete soura via, la cornisc dles montes entourn Plan de Corones, l'infrastrutura per la mete su y la fé soné. Aldň dl inom l'ambizion é grana: crié Concordia tl mond, ma souradut anter les firmes che fej pert dl Skirama a na moda che ales se vegne y souradut che ales laore y davagne ben. La gran ciampana de Roverei, fata per i tomés te vera, fova denant sun n ciastel te Roverei y spo per segureza fňvela vegnuda metuda su dlongia l monument ai tomés te vera. En curt: dlongia la zité y con n segnificat che duc veid ite. Ala sona y recorda vigni seira i tomés te vera. Tl caje dla ciampana Concordia messonse propi ester naifs a ne pensé nia a la speculazion turistica: la ciampana ŕ debujegn di implanc portamont per podei ti ruvé permez a ti cialé ju. A inom dl turism vigni piza de mont pň deventé n Col de Lana, ruiné y rosedé sotissoura, deventé na plaza per i fligri, n salf da conzert.



Ma a n paur ne ti él nia conzedů de tó demez na bruscia te sie pre da mont. L verdabosch dij de no. La sconanza dl ambient vegn tres y plu reclamiseda y al é propi la provinzia che lascia pro chesta desfigurazion dles montes. I partis che reclama l respet dla natura é sen dant les lites y ai mess mete averda a ne ti ajié iniň i taiers ai ostiers y a valgugn d'autri. Pro l'enaudazion dla ciampana ŕn podů audě dijan da valch ombolt che " l segnificat dla gran ciampana sunsom Plan de Corones n'é dessegur nia demé religious-spiritual". Brao ombolt, n puech de verité sautel fora, ma la senzierité fossa steda dessegur plu grana, sce al fossa vegnů dit che l segnificat é demé turistich. Vigni ciampana ŕ valch de sacral y tré ite la ciampana ti afars, tla speculazion turistica, tl juech economich di implanc portamont é veramenter antisacral. La ciampana Concordia 2000 y duta sia infrastrutura ŕ costé: chisc scioldi mess vegně trac ite y porté davagn souradut tl davegní. Les ciampanes dla Gliejia dess scuté, ma la "divina" ciampana dl turism pň soné vigni domenia entratant marena, can che anter l scesciure dles scedons, dles forchetes, di cortiei y taiers degugn ne ti met averda y enscě tňmel demez ence chel minim de sacral dla Concordia 2000. La ciampana é na coriosité per tré adalerch sciors y garantí laour ai implanc portamont. N investiment per fé scioldi. L rest é fantasia, piec, fum ti uedli. Sce i messon fé chisc ac per tré adalerch sciors: desdruje la poesia, la beleza, l chiet de nostes montes, spo aronse tost ruvé, ajache d'auter de bel ne onse nia. Impede de pensé a defene nost ambient, nen fajonse cogoles da chidlé empera. Lois Craffonara te sie liber "Flus" lascia audě na poesia tl idiom mareo dl scritour furlan Celestino Vezzi che defen sia Cernia, na poesia, dij Craffonara "contra la politica y les leges desgraziedes, ma ence contra na certa forma de propaganda turistica che proa da enzaludé adalerch l ghest con la prostituzion de na cultura locala che vegn tramudeda te n folclorism teatral, matorin y gonot primitif".(if)

 

CHI PÜC DARŔ VITA A NA CERNIA NÖIA

Celestino Vezzi

Nos ne n'ůn nia pora
i restarun de püc,
mo chi püc darŕ vita
a na Cernia nöia.

I fajarun na bela resserva
cun fertrat da spic dlunch incërěa
y i fajarun valëi nüsc dërc!

Por fŕ plajëi ai ghesc'
- nes mudarunse cun i bě guanc dla Cernia
y al sonn de val' armonica
ciantarunse de cör
les cianties dla vedla Cernia;
- i tignarun impé les vedles usanzes
"scëibes" che döt gracia
ince fňra de sajun
basta ch'ai les paies;
- la sabeda y la domënia
o canch'ai s'al damana
dauriarunse les ciases de nüsc paîsc
y ti mostrarun sciöche an viô zacan.

Ai tlocenarŕ les mans
branciarŕ tl tacuěn
y nes sporjarŕ n euro por vire!

I ne i dijarun nia
ch'i sun te chësta situaziun
a gauja dla lege y di proiec
ch'an ŕ fat por nostes munts,
mo i ti dijarun plülere
ch'al é por nosta lîta
por che la Cernia vires.

Nos ne n'ůn nia pora
i restarun de püc,
mo chi püc darŕ vita
a na Cernia nöia.

 







L articul vegn da Noeles.net - Informazion ladina
http://www.noeles.net

L URL per chest articul é:
http://www.noeles.net/modules.php?name=News&file=article&sid=342