Svilups nuefs tl Friul: l Centri pe lenghe furlane
Data: 03 July 2003 da les 19:11:32
Tema: Cultura


 

"Pro i partis di autri pò i ladins demé mangé fregoles smauzedes"

de Lois Trebo

Puech dant Nadel, ai 19 de dezember dl ann 2002, à la jonta regionala dl Friul aproé l statut per n "Centri pe lenghe furlane" ( CLF ) che dess aldò dla lege regionala n.4/2001 rogosé l "Osservatori pe lenghe furlane (OLF) ". Chest zenter sarà autonom, ma privat desche na assoziazion scichemai, scemia che al é anter i fondadours enc publics desche la Region y les trei provinzies furlanes. De chest zenter pò ence fé pert d’autres assoziazions y enc publics. L’université de Udin y la Filologica é membri de dert. L ejempl dl Friul nes mostra che ala va demé jupert a se tralascé sun i " partis di autri"; chisc te dà cie che ei vuel y te fej scuté con fregoles smauzedes. Ester sotmetus ai autri vuel dagnora dì scuté, ciugné y a la fin perde no demé de prestisc, ma ence de sostanza politica.



La strutura dl zenter é formeda da: la Endonanza Generala di membri, l Consei de Aministrazion y l Consei Scientifich. Dl consei d’aministrazion fej pert trei membri dla Region, n member  per vigni provinzia furlana, doi membri lités da la Endonanza Generala y  l Comité Scientifich che é metù adum da cinch a nuef persones, nominedes dal consei d’aministrazion anter  esperc dl lingaz furlan.

Sies é i laours/doveis plu emportanc dl zenter:

1. adempliment total dles leges sun l furlan

2. coordiné i finanziamenc conzedus per laours dla mendranza

3. mete n pé n plann de politica linguistica

4. enjigné n  album dles assoziazions per la sconanza dl furlan

5. realisé iniziatives diretes de politica linguistica

6. promueve y aconsié per cie che reverda la grafia furlana

Chest é l prum vare; sen spéten per vedei cie persones che vegnirà metudes tl consei aministratif y tl comité scientifich. Spo vedaràn con tant de sciolds che chest zenter podarà laoré. An spera che al sie viadedò la mioura volenté politica per daidé svilupé y mantegnì l lingaz furlan y che al posse scialdi dlonch vegní adoré. Dal auter vers él levé su de gran critiches per la destouta dl OLF (Osservatori per lenghe furlane) che laorova valgamia ben. Chest i tiròven dant a la assessoura regionala Guerra dla Lega. Da les ultimes lites àla perdú autafora y an spera che l govern nuef sie cotant deplú davert devers i problems furlans de lingaz y de cultura. Duc speta che la lege sun la sconanza dles mendranzes, la 482/99, vegne metuda en pratica con normes d’ atuazion per ti dé vita al ensegnament dl lingaz furlan te dutes les scoles y per sia adoranza tla aministrazion publica che é tres massa talianiseda.

Dagnora miec sun sies giames:

L furlan vegn dlonch a tré a la curta; an ti à tres dé ai furlans demé valch raspuc. Chest à podú sozede davia che la popolazion furlana n’à nia tegnì adum sun l ciamp politich, ala ti à tres abú massa gran creta ai partis di autri, ai chi talians che se cumprova ite i furlans politics. I talians à podú mancioré i furlans desche ai à volú, i enjafan ite con valch conzescion y contribut o scagn de puecia valuta. Enscí nes mostra l Friûl con passa 500. 000 furlanofons che ala va demé jupert a se tralascé sun i " partis dai autri"; chisc te dà cie che ei vuel y te fej scuté con fregoles smauzedes. Vigni popolazion mess enstessa se mete sun si piesc. Demé a chesta fosa pò na popolazion se fé respeté, fa audì sia ousc autonoma, senziera y clera. I autri mess spo defront a les ghiranzes dla raprejentanza autonoma dla mendranza enstessa mostré sie colour y peil; dailò veiden spo cler, tant che la sconanza dla mendranza vel per la maioranza, sce chesta azeta les ghiranzes portedes dant dai raprejentanc dla mendranza. Ester sotmetus ai autri vuel dagnora dì scuté, ciugné y a la fin perde no demé de prestisc, ma ence de sostanza politica, jí fora a vuet y romagne scorné. En te’ comport ti fajessa n gran dann a la mendranza che audissa da se vedei sforzeda da mané tl desert de te’ raprejentanć venus o cumprés. Sun chest ciamp po i ladins ciamó emparé cotant.

 







L articul vegn da Noeles.net - Informazion ladina
http://www.noeles.net

L URL per chest articul é:
http://www.noeles.net/modules.php?name=News&file=article&sid=299