Ampez: no de Durnwalder a la Generela sciche pont de referiment
Data: 24 April 2003 da les 22:03:34
Tema: Politica


 

L sourastant Durnwalder rejona con la aministrazion comunala de Ampez sun problems concrec - Ma delujion per la Consulta Ladina, davia che al scluj fora la Generela


Al se à traté de does encontedes: empruma con la Consulta Ladina y spo con l ombolt. Al zenter dla discuscion é stedes les mesures da tó per mete a jì na colaborazion plu strenta ti setours dl trafich, sanité y ence tl setour dla cultura, olache al vegn endò a lum les gran divijions y desferenziazions partitiches.Durnwalder à sotlinié sia aprovazion y sostegn per l troi dles rodes da Toblach-Cortina y l ampliament dla ferata tla auta Val de Puster y sia contrarieté al stredon Alemagna. Al  à ence tout posizion sun la chestion de n poscibel passaje dl comun de Cortina a Sudtirol.Rejoné à dut Durnwalder, Mussner ne à dit nia. Durnwalder scluj fora la Generela sciche pont de referiment interregional cultural y fej la proposta de mete en pé n organism nuef formé dai 18 comuns ladins.



L prum tema dla enconteda con l ombolt de Ampez é sté l trafich. Al é vegnù rejoné de mete endò en funzion la linia dla ferata da Ciadoura tla provinzia de Belun su enchin tla auta Val de Puster. Sudtirol é a una, ma an vuel avei l dert de dì valch en cont  dla projezion. Dantaldut de chestions de urbanistica y dla sconanza amientala vuelen avei da dì valch empera. An se aspeta ence n sostegn finanziar da pert dl stat. Ciamò n iade à Durnwalder tout la ocajion per dì de nò al stredon "Alemagna". El à sotlinié la tema de Sudtirol de n maiour trafich sce al vegnissa fata na tela streda. An vuel aspeté te vigni caje i resultac dl stude de fatibelté che i obmolc tiroleisc à comiscioné. N auter tema é sté l ospedal de S. Ciana. Durwalder se à informé pro l ombolt de Cortina, Giacomo Giacobbi, sce Cortina vuel ence tl davegnì anuzé chesta strutura. En basa a chest tolarà Südtirol la dezijion per n ressanament o per n ampliment dl ospedal de S. Ciana. I raprejentanc dla aministrazion à dit al sourastant de volei anuzé ence dl davegnì chesta strutura, ence sce an à bele does strutures a La Plì y a Auronzo. "La colaborazion strenta anter Sudtirol y Cortina dess prevedei ence l anuzament dl davegnì dl ex Grand Hotel a S. Ciana", enscì Durnwalder. A chesta maniera pòdessel vegnì anuzé la strutura sibe da Cortina che da la Val Puster y dal Tirol dl Ost sciche strutura per mete a jì manifestazions. Tl setour dl turism à l sourastant Durnwalder dit de tò en conscidrazion de fé deberieda na promozion turistica sciche raion dles Dolomites. Al é ence vegnù rejoné de desvalifs projec  Interreg te chi che  an podessa colaboré anter Sudtirol y Cortina. En ultima él vegnù aziché la tematica de n passaje de Cortina a Sudtirol. Durnwalder à sotlinié che al esist na storia deberieda. "Cortina é zenzauter benvegnuda te Sudtirol, ma la dezijion mess tó la popolazion enstessa". Tl caje de n passaje a Sudtirol méssen fé n mudament al Statut de autonomia, chest vuel dì fé ence n mudament a na lege costituzionala, al statut de autonomia. Per chest méssen avei  la aprovazion de Roma. Ma chestion ne é nia steda sunsom la lista dles priorités, sciche ence l ombolt Giacobbi à dit.

Sun envit dla Consulta Ladina di 3 comuns storics (Ampez, Fodom y Col), con a cef Siro Bigontina, déssel vegnì intensivé ence la colaborazion tl ciamp cultural, TV ladina dantfora. I ampezans vuel tó pert nia demé desche spedatours, ma ence desche protagonisc', secont per Istitut Ladin a Col Santa Lizia se damánen n organ souraprovinzial sciche pont formal de referiment. Durnwalder scluj fora la Generela da la  poscibelté de sourantó na funzion de referiment cultural interregional, sciche al é prevedù da la lege 482. Al post dla Generela á Durnwalder atira rejoné de mete en pé n organism di 18 comuns coche al fova bele vegnù fat con l ombolt Miribung, ma che é spo jù en broda, pernanche la chestion é ruveda tles mans de n ombolt de Gherdeina Svp, plu avisa de Piazza Konrad, che s'á festidié de destudé via dut. L organism di 18 comuns pò ester na  proposta, ma dut depen da cie forma giuridica che al giata, sce al scluj ence la colaborazion dla Union Generela di Ladins dles Dolomites. Al ti é vegnù garantì sostegn moral a la fondazion dl Istitut Cultural Ladin nuef a Col de Santa Lizia con la impromiscion che l IL de Fascia y l IL Micurà de Rü deide tla pruma fasa, ma con degun zentejim, davia che i mesi finanziars publics ne pò nia vegní spenus te n'autra provinzia, él  sotlinié da Durnwalder. (if)







L articul vegn da Noeles.net - Informazion ladina
http://www.noeles.net

L URL per chest articul é:
http://www.noeles.net/modules.php?name=News&file=article&sid=230