Durnwalder enconta Ampez
Data: 20 April 2003 da les 21:31:00
Tema: Politica


 

I Ladins de Souramont à chestions davertes y problems ciauc

de Lois Trebo

Al é n segn che la cossa vegn touta su con interes, sce l sourastant dla provinzia Durnwalder va en juebia via Ampez a rejoné con l ombolt de Ampez y con la Consulta Ladina. Chesta é metuda adum da rapresentanc di trei comuns y da rapresentanc dles Unions di Ladins da Souramont che é sezions dla Union Generela di Ladins dles Dolomites. I savon che Durnwalder brancia ite vigni fer ciaut o lurent, ajache demé con l jì permez a les chestions pòn giaté soluzions. Y i Ladins de Souramont à chestions davertes y problems ciauc.



Con l ombolt ampezan vegniràl rejoné plutost de economia y turism : Ampez volessa pue mete a funzioné la ferata da la Ciadura echin a fora Toblach per lié adum Ampez con Sudtirol y con l'Austria ; chest problem dla ferata i sta ence a cuer a Bulsan ; al fossa plu sauri tegnì dalonc l stredon Alemagna che bura dut aorela fora per i ofizes de Roma y d'Aunejia.
Ampez essa na pista da bob da restruturé, a chela che Sudtirol con si atlec é ence interessé. L trafich con bus anter Ampez y Sudtirol fossa da reativé y operadours turistics arà ence da dì la sia. Con la Consulta Ladina vegniràl rejoné dles dificoltés di Ladins da Souramont per giaté l " Sender Bozen" y les trasmiscions ladines; an miena che jent ju per Belun ae fat aposta a desdruje plu iadesc les gran antenes su per mont. An rejonarà dl Istitut Ladin che é vegnù conzedù con la senta a Col de Santa Lizia y che sciche nost Istitut podarà l daidé pié l jol. L pont che ne manciarà nia sarà: i Ladins da Souramont volessa sferié fora l tort che i fascisc’ ti à fat con i despartì dant rodunt 80 agn da la provinzia de Bulsan; ai volessa endò ruvé pro Sudtirol, daviache ai é Ladins de Tirol y nia de Belun. An sà che Bulsan ne fossa nia decontra, ma che i Ladins da Souramont mess se fé inant y zerché de sensibilisé sia jent. Na lege nueva fej chesta sposteda de terms provinziai plu saurida - sce i comuns da Souramont é a una y Sudtirol n' essa nia decontra, dapò podessa i terms vegnì spostés da Valparola - Ciaulonch ju Digonera y sot Ampez ju desche ala fova al temp dl regn di imperadours dl'Austria. I savon duc che l troi ne sarà nia zenza spines, ma demé sun trogneres da spinac créscel rueses. Per i Ladins é la vijita de Durnwalder via Ampez n segn che al stima i Ladins de Souramunt, che al vuel i daidé y ti dé valch bon consei che ai ruve inant.  Daviache l assessour ladin Florin Mussner acompagneia Durnwalder speronse che les chestions davertes vegne afrontedes con la mioura intenzion per i dé na man ai Ladins da Souramont che é stés massa giut tralascés no demé da la SVP de Bulsan, ma ence dai Ladins enstesc che pensa massa demé al turism, al afarism. "Jent che ne pensa nia a sia identité y la perd se arbassa a persones de consum" à dit l rumanc Chasper Pult da puech a Bulsan. Na bona politica é chela che à per finamira  la salvanza dla popolazion con sia identité culturala.  Bulsan essa demé da davagné: Ampez é n comun scialdi rich, con n turism de cualité, con na natura da envidié, con n grum de montes y de creps conescius soura dut l mond. Cortina vegn arateda " La perla dles Dolomites". (if)







L articul vegn da Noeles.net - Informazion ladina
http://www.noeles.net

L URL per chest articul é:
http://www.noeles.net/modules.php?name=News&file=article&sid=228