Puech sostegn publich a LADINS DOLOMITES
Dr. Marco Pizzinini tol posizion sun l resultat lital scialdi delujionent de chestes lites
Nost travert fova chel da mete ite n secont ladin tl consei provinzial, nos savovan duc che ala ne fova nia saurida con deplù candidac ladins sun listes desvalives. Al pò ester che nos ne sonse nia stés bogn da ti fé capí nost program a la jent y spo sonse ence piés via n pue tert con truepes cosses nia cleres y ciamò nia fates fora endretura. An mess ence dì che la propaganda y la prescion dl partì de maioranza é stedes, cis en chest iade tles valedes ladines, de na proporzion mai veduda denant. Vigni manifestazion publica o dles assoziazions desvalives é vegnuda trasformeda te na enduneda de propaganda de partí. Te chest contest messonse ence dì che degun raprejentant dla aministrazion publica locala, dles assoziazions economiches, soziales y culturales ladines se en à enfidé da tò publicamenter posizion per l moviment LADINS DOLOMITES. L medem él suzedù con les manifestazions de nost moviment, olà che trueps, cis tla Val Badia, ova bonamenter na gran tema da se lascé vedei.
Avei sun lista Pepi Dejaco, che é sté ombolt da San Martin per 26 agn y vizesourastant dla SVP, che à dagnora desmostré na gran sensibelté per les ghiranzes di ladins da Souramont é sté per nos dret emportant. Sia candidatura ti à rosedé ados truepes critiches nia guistifichedes, souradut da pert de chela jent ladina, che ne á nia volù vedei ite sies motivazions reales y senzieres.
L pensé dla jent vegn entres plu limité y superfizial. En confront di autri membri dla steila de mont che à fat l medem desche Atz, Artioli o ence de autri, ne él sté degugn che se à scarzé la musa, ciodì che tl davegnì saràl bonamenter l partì de maioranza che adora la Lega Nord a Roma. L fin giustificheia i mesi y perchél fova demé Pepi l traditour.
Te na tel situazion fova nostes poscibeltés bele dampertfora scialdi megres.
Ence en chest iade él sté les divijions che à endeblì la mendranza ladina. I ladins é dant les lites dagnora dret chiris y se lascia ca per porté ega a plu mulins y doprò él trueps partis che se desmentia spo de nos.
L travert di Amisc dla Ladinia Unida é la reunificazion dles valedes ladines tla Region Trentin-Südtirol tolan demez l tort fascist dla tripartizion. Di esponenc ladins dai autri partis él vegnù enfin a sen puech sostegn a chesta gauja. Chest é rie da capi, fova pu i comuns da Souramamont ence n iade pert de Tirol. Tres n secont raprejentant ladin a Bulsan esa ciafé chesta ghiranza plu poscibeltés da vegnì realiseda. L "Landeshauptmann" à samben dé sia parola a Ampezans y Fodoms che el tegnirá inant pro ei, sce el la mantegn ence tl davegnì él empermò da vedei. La chestion dla reunificazion vegn sen trateda a Roma y sen vedaronse tant che l dert dal referendum prevedù da la costituzion vel per l Stat talian.
La coscienza ladina ne é nia tomeda te ega, ma ela é dassen stramudeda, cis do chestes lites. Todesc y talians se fej demarevueia che i ladins ti dà tant puecia emportanza a na lista etnica. Ma aldidancuei él cis tles valedes ladines de autres priorités: lingaz, usanzes y cultura vegn souradut adorés da fé bela paruda plu che auter per fins de "marketing".
Tres n partí de recoiuda ladin, olàche dutes les forzes politiches podessa ester raprejentedes, essa nosta mendranza la poscibelté da mete 2 raprejentanc ladins a Bulsan. L peis politich di ladins fossa te chesta maniera dut n auter. Truepa jent ne à nia (volù) capì chesta cossa. N moviment ladin de recoiuda él trueps (ence ladins) che ne volova nia, cis chi che vuel che nosta mendranza romagne debla y despartida.
La maioranza di ladins de Südtirol ti à dé la creta a de autri partis y à refudé l moviment ladin. Chesta volonté mess vegnì respeteda.
N gran dilan ti và a duc chi idealisc' che se à dé ca y à laoré ativamenter per la cossa. Per nos duc canc él sté na bela esperienza ence sce la realté nes à mostré che n pensier ladin autonom é n som de na picera mendranza y che i temps per n moviment politch ladin ne é nia madurs.
La paladina politica locala se stramuda entres deplù, i joegn ciala truep a man dreta y partis tradizionai se stenta da se modernisé y perd oujes. Sce les maioranzes da encuei và perdudes y vegnirà endoman mendranzes, spo me damani cie patron che i ladins se chier spo tl davegnì?
Dr. Marco Pizzinini