Mussner: la invenzion de Durnwalder
La Svp ladina che se enconta encuei sun l jouf de Frera depenj na situazion dut bona y bela y n assessour che à fat ben sie laour - La realté é endere autramenter
La desferenzia ne podessa nia ester plu scraienta: da una na pert onse n candidat ladin sun la lista dla Svp, un soul metù al secont post, atira do Durnwalder. Da l'autra pert onse la lista Ladins Dolomites con entourn a 30 candidac. Al é cler che na lista ladina é na soluzion plu democratica che un n soul candidat metù dal aut ju. Sciche duc sà, él sté Durnwalder che à chirì fora enlaouta dl 2001 Florian Mussner desche assessour cherdé da foradecà, belunfat cie che la Svp ladina se empensova enlaouta. "El é mia invenzion" à dit y dij Durnwalder dagnora endò con n cert plajei de sia creazion Mussner.
La prozedura de nomina recorda zaco i temps dl Medieve canche l vescul nominova sie aministradour y l manova tles signories a tò su l at de fedelté di sotmetus. Con una na desferenzia, sen ghìren laprò de ti dé la legitimazion democratica: "Chest él, litedele, scenò ..... ". Al é tost splighé: tles valedes ladines àn dlonch poura de perde valch contribut (gran o pice che al sie) o trueps se tem de avei valch grovaries, sce an ne desmostra nia sia "fedelté". Chesta prescion direta y indireta à bendebot de peis pro vigni dezijion litala de vigni singul da do la vera encà tles valedes ladines. N partì ladin se à dagnora fat ert per gauja de chest peis. L messaje dal aut é dagnora sté cler: "Chi che ne olga nia, pò vegnì ciastiés, scluc fora o dejavantajés a valga moda", pàiel pa la mueia?
Che la Svp laora tant a ben di ladins, desche ela dij, méssen ejaminé plu damprò. Emprumadedut ne laòrela nia ben, bele demé per l fat de democrazia de basa, un n candidat soul y dut l rest sun lista, 34, duc posc' resservés ai todesc, vuel dì che la discriminazion met bele man sun sia lista. Almanco che ai fajessa na sort de "proporz", tant decianté dal medem partì. Perdret messessa i litadours Svp ladins enfinamai se sentì ofenus. I litadours todesc dla Svp pò almanco lité anter 35 candidac y ti dé sies preferenzes. L grup ladin vegn endere ence dejavantajé te n grum de autres chestions, enceben che an ae permetù miorazions: proporzionala, raprejentanza te grems (p.ej. comiscions) y e.i. inant, ence pro i mesi finanziars. Tant de empermetudes che an à spo podù audì te chisc ultims agn per cie che reverda les trasmiscions ladins radio y tv. El suzedù valch sot a Mussner? Nia.
Al ne se trata nia demé de valch bisineles, ma ence de bendebot de mesi finanziars che và perdus. Carlo Willeit dl MP Ladins ova enlaouta cumpedé fora che l grup ladin ova amudlé n credit de entourn 20 milions de euro tl fabriché alesiré. Sce el ne essa nia fat l cont, ne essa dessegur no todesc y no talians fat reclamazions. Con chisc él vegnù fat su, sun scomenciadiva de Willeit, na "ciasa di ladins" a Bulsan per studenc y laoranc ladins. Baudi ti l àn endò trata en pert dles mans sot a Mussner. Chisc é demé n valgugn ejempli che trueps se recorda. Tant de dejavantajes él mo ciamò entourn? L Aiut Alpin Dolomites mess ti rengrazié sie souravive a l'iniziativa politica dl MP Ladins da enlaouta ti agn '90. Enceben che l MP Ladins fova a l'oposizion dal 1994 al 2003 àl derzé fora truep da desmueve certes chestions, p.ej. tla repartizion di contribuc culturai. Encuei végnel spenù deplù te guant da zacan o monografies sun persones di temps passés che te projec inovatifs. Ai temps dl MP Ladins fòvel autramenter. L MP Ladins ti à ence asseguré ai ladins, bonamenter la ultima poscibelté da chestes veles provinziales 2008, de lité democraticamenter tres n sistem proporzional, fajan enlaouta oposizion a la lege Svp dl 1998 che vedova dantfora bendebot de lim lital (perauter dé pro dai Verc); n lim true massa aut per vigni moviment politich autonom ladin.
Pro chestes lites dl 2008 messonse dantadut nes recordé che la Svp à aposta metù ite na clausola pro la mudazion dl statut de autonomia dl 2001 che ti permet de cherdé n assessour da foradecà. La Svp pò mete sia persona de fidenza, ence zenza oujes ladines. Na mudazion dla situazion sarà demé poscibla tres na la lita de na raprejentanza autonoma che posse laoré liberamenter per i enteresc di ladins y nia tl enteres dla Svp de mantegnì i ladins sotmetus, p.ej. per la istituzion de n certl lital per les valedes ladines - do l ejempl de Fascia - olàche la jent arà spo la poscibelté de na lita democratica plu ledia da prescions.