Col de Lana: nience n Pere Nost per ladin
Data: 09 August 2008 da les 19:08:36
Tema: Politica



L vescul de Belun proibesc de prié per ladin

Chest él suzedù en domenia passeda sun Col de Lana canche l cor de Fodom volova cianté l "Pere Nost al Ciel" te na funzion a recordanza di tomés te vera

Che l vescul dla diozeja de Belun-Feltre, Giuseppe Andrich, ne fova nia n gran amich di ladins é na cossa nia demé conesciuda te Ampez y Fodom. A duc chi che vuel che les funzions vegne zelebredes almanco en pert per lingaz dla oma ti él bele dagnora vegnù fat de gran dificoltés da pert dles istituzions eclesiastiches locales. L Papa, Benedet XVI, a Persenon y a Oies, à depierpul prié y perdiché per ladin.



Bele per l referendum à l foliet dla diozeja beluneisa “Amico del Popolo” fat dles dutes per descredité les ghiranzes dla jent de Ampez, Col y Fodom da se reunifiché con i fredesc ladins de Badia, Gherdena y Fascia. La propaganda de chest foliet é steda dret agresiva, tendenziousa y gonot plena de baujies tl descrive la situazion dles mendranzes tla provinzia de Bulsan. Per chest fat él sté la jent che ti à metù l sourainom “nemich” dl popul. Al é ence suzedù che prevesc de Ciadura jiva dant l referendum fora per cheles ciases y provova da insciautrì jent, cis chela atempeda, perdican de vigni sort de fauzes y de burtes profezies sce al essa davagné l “scì”.
Ma cie che al é suzedù l'ultima domenia sun l Col de Lana é na cossa che met te ombria dutes les autres. Entratant la messa per i tomés dla Gran Vera, él sté l cor da Fodom che ne à nia podù cianté l “Nost Pere al ciel…..” ciodì che l vescul ti l à proibí con la vertola che per i tesc' liturgics méssel vegnì tout n lingaz reconesciù (!?).
Chesta cossa é suzeduda tl medem temp can che puec chilometri dancialà él l Papa Benedet XVI che à perdiché per ladin pro l angelus a Persenon y ence en ocajion dla vijita a la ciasa nadel de Sant Ojöp Freinademetz a Oies.
Al é na cossa nience da creie che clerics che perdica amour per l proscim y toleranza universala ti proibesc ai fedei da prié Chel Bel Die tl lingaz dla oma. Al ne é nia da se en fé demarevueia, sce la jent de Ampez y de Fodom ne vuel nia demé mudé region ma ence diozeja, can che sie maiour famei ti proibesc les cosses plu elementares a na mendranza che fej pert de sie pastorec y la umilieia ciamò laprò.
Al vegn ence conté che jent de gliejia dla diozeja de Belun và bele tant inant che al vegn prové da tò demez les tradizions dal ann liturgich liedes a la diozeja de Bulsan/Persenon. Dant da valch meis él perchel ence ju na delegazion metuda adum da componenc di comités referendars a ti splighé chesta situazion pesocia y paradosala al vicar general de nosta diozeja Josef Matzneller y al é ence prevedù da mete a conescenza l Papa de chisc fac. Al ne é nia l prum iade che pro chesta manifestazion de recordanza per dutes cheles persones che à messù lascé la vita joena per vardé i confins dla patria él segns de na gran intoleranza per dut cie che é ladin o nia talian. Plu che se recordé di tomés él valch cef sourasciaudé che ne perd nience chesta ocajion per perdiché y ti fé sentì ai prejenc la “talianité” dl Col de Lana, che ne vegn dessegur nia metuda en discuscion. Y spo can che ence la posizion dla gliejia met man da ciafé na ciera nazionalistica y de puecia toleranza arati che nos onse arjont la piza dla ipocrisia.
Degugn ne ghira che prevesc da foradecà messe emparé l ladin, ma la jent mess podei dì sies orazions, almanco valch iade, tl lingaz dla oma. Al é da fé n apel a les assoziazions politiches y culturales ladines che al vegne ence pensé da stampé, anter dutes les publicazions che vegn sostegnudes, ence n liber liturgich per i ladins de Fodom y Ampez.
Marco Pizzinini





L articul vegn da Noeles.net - Informazion ladina
http://www.noeles.net

L URL per chest articul é:
http://www.noeles.net/modules.php?name=News&file=article&sid=1713