Convegn dl Istitut MdR: ie me aodasse n "new deal"!
L laour dl istitut ne varenta nia i idioms, sce al ne vegn nia integré te n "language planning" miré a la unificazion linguistica dla Ladinia
consciderazions de dr. Erwin Valentini
Tl ultim numer de “La Usc” pòn lieje che l Istitut ladin “Micurà de Rü” (MdR) organiseia ai 28 y 29 de merz n convegn sun l tema: “Ester Ladins incö” (tl titul dl articul végnel enjonté “por avëi n dagnì”). L fin dl convegn é, aldò dl articulist, de baraté fora idees anter i raprejentanc dl istitut y esponenc dl mond cultural, academich y politich y de mete a jì na discuscion sun chest argoment. Na bela scomenciadiva, che pò avei na gran fazion a condizion che an ne ti ciale nia tant al passé (magari per se laudé se enstesc) ma dantaldut al doman y che al vegne rejoné de obietifs y strategies per l davegnì. La chestion sun meisa é scempla ma dramatica: Cie podonse y messonse pa fé per garantì alalongia l souravive di ladins sciche grup etnich-linguistich, sciche “Ladinia”?
Per definì na strategia onse a la leta essenzialmenter does stredes: una “bottom-up”, l’autra “top-down”; les does striares metodologiches é conzentualmenter desferentes ma ales pò se encrujé y se combiné tla pratica. L “modus operandi” dl Istitut “Micurà de Rü” é n “approach” tipicamenter bottom-up: laoré te vigni ciamp, crié fac concrec (enrescides, publicazions, massaries linguistiches, manifestazions y mostres) sciche fondamenta y motor dl svilup cultural, zenza se damané plu avisa cie che dutes chestes ativités porta alalongia. L diretour dl istitut, rejonan di majeri apontamenc y projec sun meisa (cfr. intervista a La Usc dai prums de merz 2008) porta dant na longia lista de laours scientifics y de manifestazions culturales, metus a jì en pert adum con d’autres organisazions ladines. Te sia compeida métel l azent, souraldut per cie che reverda i “laours normai” dl istitut, chi linguistics, sun la continuazion dles ativités bele sun streda (“nos jarun inant”). L ”prozedere” é per enjonta y acumulazion: an mete permez al patrimone esistent n toch nuef. No l diretour no, plu en general, sie referent politich, l assessour a la cultura ladina, nes pieta na reflescion sun l obietif strategich de siei programs, auter che chel generich de volei svilupé l lingaz y la cultura ladina.
La tendenza y l pericul de n tel approach é de vedei tl grum, tla massa y no la cualité la sostanza dla cultura. La maiour locia ti programs culturai de truepes istituzions politiches-culturales ladines é che ai ne pieta deguna resposta concreta a la chestion fondamentala: cie Ladinia volonse pa y ciunes é pa les condizions nezesciares per la realisé. Per arjonje na maiour eficazité y evité magari n spaterlament de ressurses inteletuales y finanziares jìssel debujegn de integré tla programazion ence conscidrazions top-down, spezifican y giustifican dantfora prinzips, obietifs y priorités essenziales de sia ”miscion”. Da olà fòssel pa da pié via? Les does priorités per cheles che la Union di ladins se à dagnora batù é l’unité di ladins y l svilup dl lingaz sciche condizion per garantì l souravive dla Ladinia. La ghiranza de unité di ladins à giaté na relevanza politica nueva do l referendum di comuns de Souramont. Dant da chesta sfida à nostes istituzions mostré na gran melsegureza per nia dì confujion (ciala les contradizions anter l assessour Mussner y sie partit, la SVP). Samben, duc rejona di torc dla tripartizion fascista y vuel a paroles l’unité ma trueps se para dapò de fat contra la reunificazion y propon enveze na cooperazion souraregionala (na sort de provinzia ladina virtuala, aldò dles paroles de Dellai, cfr. L’Alto Adige, 12.12.2007). La cooperazion anter les valedes y sie istituzions (che é plu gonot declareda y mediatiseda che sostanziala) é dessegur nezesciara ma ala ne arà mai la medema fazion che na strutura unitara che lieie adum aministrativamenter duc i ladins. I confins despartesc (ence tl’era dla globalisazion!) nia demé a livel politich ma ence a livel cultural ajache les istituzions y assoziazions culturales y profescionales é liedes a strutures zentrales (Dachverbände) esozentriches che ti sforza su a nostes valedes enteresc, modiei y lingac foresc’. Per fé n ejempl fora dal mond da paur (chel che dess avei conservé miec l lingaz ladin): duc rejona encuei te Badia y Gherdeina de ”Grossvieheinheit” ajache chesta é la terminologia che i bacans aud te conferenzes y veid ti formulars per damané contribuc partis fora da Bulsan. N ejempl scempl che desmostra tant strent che é l liam anter aministrazion y cultura; perchel ne à la ghiranza de autoraprejentazion politica di ladins nia demé na fondamenta politica ma ence culturala.
Na componenta essenziala dla unité ladina é, sciche i on bele dit, chela dla lingaz scrit. Chest ne scemplificassa nia demé la comunicazion anter les valedes ma podessa deventé n fatour atifs de coejion, ence identitara, de cie che al va n gran debujegn tla Ladinia. La zentralité y donca la valenza strategica dl ladin scrit unifiché é vegnuda sotrisseda ciamò n iade te na maniera clera dal ombolt de Corvara, Franz Pedratscher ( La Usc, 1. 3. 2008): “I arati che nosc lingaz pois ma speré da vire inant sce i sarun bogn de n’un avëi un su unifiché, almanco tla scritöra. Chësc ne po sambëgn nia orëi dì la mort di idioms de valada, che podess suravire tla forma baiada da vignidé” . Sce chesta vijion é dreta – enscì la pensa la gran pert di spezialisc’ – spo messonse nes damané sce la politica linguistica dles istituzions ladines de Bulsan – assessorat, scola, Micurà de Rü” – ne fala nia sia finamira declareda: la sconanza y l svilup dl lingaz ladin (y no demé di idioms gherdeina y badiot).
L laoré fora gramatiches, dizionars, coretours ortografics, etc. per i idioms é dessegur dret y bon ma al ne basta nia, y alalongia ne varéntel nience i idioms, sce chisc laours ne vegn nia integrés te n ”language planning” general miré a la unificazion linguistica dla Ladinia. I raprejentanc dles istituzions culturales (Union Generela y istituc culturai ) ova perauter vedù ite dant vint agn l’emportanza de n lingaz scrit unifiché y a chest fin òvei metù su SPELL. L boicot atual dl ladin standard da pert dles istituzions che fej cef a Bulsan arfera l prozes de unificazion linguistica y culturala, voluda perauter, almanco a paroles, ence da chestes organisazions enstesses.
Tl convegn dl Istitut “Micurà de Rü” vegniràl “baié dl Istitut, mo ence dla Ladinia y de ci vers che ala podess jì”. Ie me audasse – y al fossa na gran bela novité – che da chest event vegnissa fora n ”new deal”, magari metù ju te n papier strategich de politica culturala, che tolessa en conscidrazion no demé i bujegns dl Istitut ma les ghiranzes de duta la Ladinia.