Dellai y Trent orientés a dì de no a la agregazion di 3 comuns ladins
Enfin a sen se ova Trent tres tegnì ite, chisc dis él vegnú fora sun la stampa l orientament plutost envers al "no" - Poura de na nueva "chestion fasciana"?
La novela, da lieje chisc dis sun la stampa beluneisa, che la provinzia de Trent dijarà de no a la agregazion di trei comuns ladins da souramont à sperdù dassen nia demé i comités pro-referendars. An savova che l president dla jonta trentina, Lorenzo Dellai, fova da empruma encà bendebot tiebe per ne dì nia desplajù dl referendum di trei comuns ladins da souramont. L no de Trent ne é nia ciamò cleriscim y fosch sun blanch, ma n grum de segns mostra de chest vers. Trent vuel dì per prinzip de no a duc i mudamenc di confins dla region Trentin-Sudtirol garantis da n statut spezial. Les motivazions storich-linguistiches metudes dant dai trei comuns ne é per Trent nia automaticamenter na cherta de entreda. Dellai sà samben che a Bulsan él l assessour gherdeina, Florian Mussner y sie entouraje, dret a una de tegní en pe i confins metus su dal fascism per crazé demez chela "tacia grijia di ladins" sciche Tolomei dijova.
Lorenzo Dellai. Ti ultims agn à la provinzia de Trent valorisé cotant les mendranzes sun sie teritore, metan su ence n ofize provinzial aposta "Servisc per les mendranzes". Ala sostegn dassen la Generela y la Usc di Ladins.
.
Al ne sarà nia n bensté lient chel de Trent, ma al arà sie peis politich. Poester pòl ciamò ester na stricola de speranza, ma ala é dret strenta. Dellai se à ence tegnì ite pro la enconteda con l comité da souramont en lunesc da denant. Sciche Siro Bigontina à entenù: "anter les lignes audìven fora che al se fajova ert de aziché l tema referendum, deciantan na colaborazion soura i confins".
Dellai sà ence che l raprejentant politich fascian tl Trentin, Luigi Chiocchetti, duc i ombolc de Fascia y la union di ladins de Fascia à sostegnì y encorajé publicamenter dal meteman l referendum y che Durnwalder a Bulsan à enfin a sen segnalé n "sci" canche la provinzia de Bulsan vegnirà cherdeda a dé ju sie arat a la agregazion. I trei comuns vuel ence ruvé pro Bulsan y nia pro Trent, ma l prum vare é tla region Trentin/Sudtirol.
Per Trent é chesta situazion ria da manejé, ajache an à tema che al se desceide endò na "chestion fasciana", la vedla ghiranza de destach di comuns ladins-fascians da Trent y de agregazion a la provinzia de Bulsan, mai destudeda via daldut. Con Ampez, Col y Fodom tla provinzia de Bulsan deventassa chest scrai bonamenter endò plu gaiert. Ti ultims agn se à da l'autra pert l govern de Dellai daurì dret positivamenter ti confronc dles mendranzes tl Trentin. Na "unité ladina" deslarieda ence ai fascians ne ti fej samben nia plajei. Chesta é la rejon che la vijion de Dellai é plutost chela de na colaborazion culturala soura i confins, ma nia de na union aministrativa.
Sun la chestion é ence entervegnù Marco Pizzinini, coordinadour dl comité pro-referendar Amisc dla Ladinia, con na touta de posizion te chela che al dij che "Dellai ti nieia defat con sies ipoteses tourbles de na colaborazion soura i confins fora, n dert sacrosant de reunificazion ai ladins, do la encherscioula tripartizion dla Ladinia trata dal fascism. Bele n auter trentin, Alcide De Gasperi, à arbandoné a sie destin te na maniera bendebot sibilina i ampezans y fodoms dl 1948". "Dellai messessa perdret savei", va inant Pizzinini te sie comunicat, "che l obietif de Giancarlo Galan é chel de enlujié i ladins storics ampezans, fodoms y coleisc te palù de neo-ladins o dit miec de pseudoladins, declarés enscì demé per podei raspé fonds da la lege de sconanza dles mendranzes nazionala, zenza mai avei abù la coscienza de ester na mendranza linguistica". "An se fej ert da capì Dellai", dij Pizzinini, "da una na pert él per la sconanza dles mendranzes, da l'autra él contra na reunificazion di ladins, na condizion per che l grup ladin posse se svilupé y souravive inant. Dutes les spligazions y teories fantomatiches per giustifiché n no trentin a la agregazion ascon demé via la vedla fobia trentina contra na Ladinia unida".
L comité referendar da souramont, con a cef Siro Bigontina, ti à entratant mané a duc i conseiers regionai dl Trentin-Sudtirol na ampla documentazion storica sun la chestion. La ultima parola ne é nia tomeda.