
Dě dla Unité Ladina: na ocajion arjumeda
Data: 25 June 2007 da les 22:02:41 Tema: Politica
- Lascé jě en broda l Di dla unité Ladina delegitimeia la Generela
-
- LA SPERANZA É CHE LA FUNZION VEGNE SOURANTOUTA DA LA LIA DI COMUNS LADINS, EN PARTICOLAR DAI COMUNS DA SOURAMONT
-
Sce al vegnissa almanco rejoné y scrit n diejem de cie che an rejona y scriv sun l aveniment dla „Maratona dles Dolomites" y sun l "Sella Ronda Bike Day" ence sun l "Dí dla Unité Ladina", spo éssen dessegur zompré adum valch manifestazion per i 14 de messel, o miec per i 15, ajache al é domenia. Dutes trei les manifestazions toma de messel, canche al ŕ bele metů man l gran laour da d’isté con l turism. I prums doi avenimenc vegn tegnus de domenia, ai prums y ai 8 de messel. Samben spéren ch’ai porte de biei scioldi, ajache l proverb vel dutaorela: "Primum vivere, inde filosofare", inde fé ciacoles sun i ladins, sun sia identité y unité.
- 100 agn Union Ladina a Ampez dl 2005. La Usc é juda a fit fora dla Cesa di Ladins.
-
-
En plu végnel dit che chest terz aveniment, revardent i Ladins, nia demé ne porta nia, ma al ghira enfinamai bendebot de speises, de dinés per sia organisazion, dinés che n’é gonot nia dant man. Per chi che veid demé enfin a foransom la pipa, o foransom l nes, l rejonament va ben, ma la cossa n’é nia enscila sce an ciala tl davegně. Bele l alpinist Reinhold Messner ŕ dé da entene che l’unité di Ladins te na medema region deberieda con si biei creps y sies beles montes fossa en doman na ocajion de gran investimenc economics per i Ladins. Na region manejeda deberieda con sies tradizions, con si implanc sportifs, con sies normes de sconanza dla natura y dles montes y souraldut per la beleza y la unité reclameda dles montes podessa dessegur garaté n zenter de atrazion mondial con n turism desvalif y garantí. Al bastassa vedei ite n bon iade l’emportanza dla colaborazion y de podei mostré al mond nosta capazité organisativa, nosta poduzion artistica, de ciasadafuech y de temp lede. Na "merscia" dut nosta y no demé reconesciuda da les provinzies, che fajarŕ dagnora dandaldut reclam per se entesses. Sce i provassan n iade de ester nos enstesc, empede depene tres dai autri. Al ne sarŕ nia na politica ladina, enfin a che nos ne aron nia l ardiment de ester nos enstesc protagonisc' de nost destin, de nost davegně.
Entratan l isté él n grumon de manifestazions organisedes da les unions per tré ite valch diné che ti permete a les unions de jí inant con sia ativité. Chest é n dert ch’an mess ti lascé a vigni union. Ma i dis dl ann é 365. Poscibel ch’an ne posse nia se enconté anter dutes les unions y fé fora n dě che sie de mei, de otober…olŕche duc i ladins, ence tres dutes sies unions, recorda sia identité, sies origines, olache an rejona veramenter de na politica ladina, universala, zenza tegně cont di partis che mescedarŕ dagnora les chertes sotissoura. Na manifestazion viva, sentuda personalmenter da duta la jent y nia demé n show desche al é sté chel da Desproch en gaujion di 100 agn dla Union di Ladins. Lascé jě en broda l Dě di Ladins y rejoné demé per dut l ann de "Maratona" y de "Sella Ronda Bike Day", chest vuel dí delegitimé la funzion dla Generela. La speranza é che la funzion vegne sourantouta da la Lia di Comuns, en particolar dai Comuns da souramont. L assessour Mussner ŕ demé plu "tickets" tl cef per i joufs y al spera te na tres maiour separazion anter i ladins: "Vignun reste olŕche al é!". Perchel ne pénsel dessegur nia al "Dí di Ladins". Slarié y derturé fora les stredes che porta ai joufs, crié plazes panoramiches é dessegur na bona idea, che ŕ samben debujegn de dinés, ma fé dut chest per fé demé biei i ladins de Bulsan lascian da na pert i autri, piec desfrutan i autri, chesta n’é nia politica, ma demé engordia y separatism. L Stat ciala demé pro?
Na ultima osservazion: la redazion "La Usc di Ladins" ŕ mudé sia senta y ala ŕ ciafé lerch pro la Cassa de Sparagn a Urtijei. Dessegur él che sia lerch tla Cesa di Ladins a Urtijei fova strenta y con massa jent anter i piesc. La vueia de na miour senta é legitima. Ma l fat é zenz’auter n sclaf a la Union di Ladins de Gherdeina, che enscila ŕ manco forza per damané i contribuc per la derturazion dla "Cesa". N plajei a Mussner. Ma a chesta moda "La Usc" deventarŕ tres y plu dependenta da la poltica de maioranza per se garantí i contribuc. Enscila trata la Generela sies Unions filiales? (jp)
|