
I comités se enjigna ca al referendum da d'auton
Data: 20 June 2007 da les 21:05:30 Tema: Politica
A chest fin él vegnù metù su n comité metù adum da sies persones, does per val. Chesta la composizion, Fodom: Templari Daniela y Ruaz Ugo, Col: Agostini Paola y Kerer Moreno; Ampez: Bigontina Siro y Zardini Elsa. Les iniziatives che vegnirà metudes a jì deberieda y valeda per valeda, vegnirà publichedes tres l jornalist Lorenzo Soratroi che à sourantout l’enciaria de organisé la stampa dles noveles. N valgunes de chestes persones che fej pert dl comité organisatif adum con si amisc, ti à fat na vijita al comun de Mareo y s’à enconté con n valgugn aconsiadours y assessours de comun. L fin dla vijita: conesce de persona n valgugn di omi dl comun che à fat per prum la domanda de tó su desche lingaz interladin y interprovinzial l dolomitan. Samben àn ence chirì l’amizizia y l sostegn per l referendum, ma souraldut amisc che feje propaganda anter i ladins dla provinzia de Bulsan. A cef de chest grup de sostegn él Marco Pizzinini, aconsiadour de comun te Mareo. Truepes unions y ence valch istituzions ti à bele dé l "Benvegnus" a chi da Souramont, ma en general végnel reconesciù ch’al n’é nia ciamò chel gran entusiasm envers al referendum anter badioc y gherdeines. Na cossa dessegur demarevueia sce an pensa al grumon de slogans sun l’unité di Ladins audis per agn alalongia. Sen ch’al fossa na poscibelté concreta de laoré adum per realisé l some, àn enfinamai tricola y àn se tira endò con la vertola de ne volei nia se ficé ite, de ester globalmenter a una de volei chi da souramont con nos, ma la dezijion dess tó ei enstesc y da soui. Grana la delujion per l chiet dla Generela che essa messù organisé na gran manifestazion per i 14 de messel, l dí di Ladins, per dé n segn cler de sostegn y ti dé enscila ofizialmenter l "Benvegnus". Depierpul se contenteiela per en chel dí de cherdé ite duc i presidenc y i vizepresidenc dles Unions di Ladins te na utia, per fé deberieda na previjion de coche ala posse ciamò jì inant. Valch un à clamé chesta senteda na "enconteda spirituala" per ejaminé francamenter l fatour "trasparenza". Al mancia souraldut "la comunicazion" anter presidenza y consei, anter aconsiadours enstesc. La crisa é clera, propi tl moment canche al fossa debujegn de n majer entusiasm, de na sburla acorta per i amisc. Les assegurazions de sostegn dedes sot meisa ite ne conta propi n bel nia.
|