La posizion dl diretour dl Istitut Ladin Leander Moroder
Data: 10 June 2007 da les 20:51:50
Tema: Ladin Standard



Micurà de Rü se desceida 

SE DEUREL NA FENESTRA TLA CHESTION DL LADIN STANDARD?

La delibera marora sun l’adoranza dl lingaz ladin tla aministrazion publica à almanco un n merit: ala à metù a jì na discuscion dret viva y sana sun la normalisazion dl ladin, n tema che tol oramai ite na gran lerch ti media. Tres la ofizialisazion de ben trei variantes, l mareo, l ladin de mesaval y l ladin standard (LS), à l comun de Mareo fat vegnì a lum dutes les contradizions che carateriseia la politica linguistica atuala, dantaldut te Sudtirol, obligan n puech duc a tò posizion o a se posizioné da nuef.

Dr. Erwin Valentini é monitor de "strategies and policies in the fields of linguistics and multilingualism" pro la Direzion Generala dla Sozieté dl'Informazion y di Media dla Comiscion Europeica.  Al á condut a termen desche coordinadour i laours pro la gramatica dl Ladin Standard y l Dizionar dl Ladin Standard.



Cheder a pert sun l tratament dl consonant [v] tl LS

La mantegniment dl consonant [v] tamben tla posizion iniziala che daite tla parola ne ti scusa nia a n zacotanc ciuldì che les formes con [v] ti sona massa talianes. L problem fova bele vegnù debatù tla Wegleitung y al é spo vegnù dezidù de mantegnì les formes con l consonant tant inant che ales vegn dant te un o l auter idiom. La rejon prinzipala de chesta soluzion é dantaldut la trasparenza o entenibelté dla parola. Les formes plenes sciche per ejempl volei, vedei, vegnì, vos etc. é plu saurides da capì che les formes scurtedes ulei, odei, gnì/unì, os. Tl caje di verbs en chestion àn ence tegnù cont dla regolarité dl paradigma flescional : les formes plenes vegn dant te duc i idioms tles formes azentedes sun la raisc dla parola : cfr. bad. i vëgne, al vëgn, nos gnun, gnì. La regolarité dl sistem deida emparé plu saurì l lingaz.

Tles paroles y posizions olà che l vocal é en general tomé, dantaldut tla posizion intervocalica, él endere vegnù tout su la forma scurteda ; cfr. joen, joé, coé, coa, etc.

La rejon per mantegnì l vocal [v] ne é perauter nia demé pratica (la normazion linguistica é na operazion "utilitaristica" y nia na chestion de teoria linguistica) ma ala à ence na fondamenta storica. La tomeda dl consonant é tl ladin n fat rezent y nia generalisé, nience ti idioms y tles posizions olà che al toma en general. Ti tesć vedli dla Val Badia giàten per ejempl ence vorei y vorù (Micurà de Rü) y vos, vost empede os, ost. Ma desche te vigni operazion pratica, ence tl LS àn messù fé compromisc y perchel pòl vegnì dant chilò y ilò valch incoerenza (che pò samben vegnì comededa).

Na ultima cossa da tò en conscidrazion é chel dla « originalité » o « tipizité »; chest aspet é lié a la critica de « massa talian » che ti vegn fata al LS. Chilò enciampen gonot te na contradizion : da una na pert vegn ratedes «originales» les formes plu vedles (che en general é plu vejines al la raisc etimologica latina), da l’autra pert vegn ratedes "tipiches"cheles formes che é plu dalonc dal talian (cfr. l bad. lüna vs luna , olp vs volp te autri idioms). Sce an cernessa sistematicamenter les formes "tipiches", che é en general cheles plu inovatives, fajéssen l contrar de cie che l LS vuel arjonje : despartì enveze che unì i idioms te n lingaz tet. L LS é ence de chest vers n compromis motivé: al ciala de mantegnì dut cie che é tipich ladin (no demé de un n idiom), ma al vuel ence garantì sia funzionalité.

La chestion dla (orto)grafia ne é nia na bisinela academica ma na desfida reala y concreta ajache ala « desturba » doseines y doseines de persones che scriv o se cruzia de ladin per rejons de mestier: ensegnanc, aministradours, jornalisć y - audide, audide! - finamai l diretour dl istitut "Micurà de Rü".

Fin ades fova l istitut da San Martin resté valgamia chiet, sciche la problematica dla standardisazion ne ti enteresassa nia o al ne essa nia da dì. Sen, te n articul-intervista sun les « Dolomiten » ai 7 de jugn, podonse ence audì la minonga dl diretour Leander Moroder; ence sce al ne vegn nia dit esplizitamenter podonse raté che al se trata dla posizion ofiziala dl istitut sun chest tema. Ma vedon coche an la pensa a San Martin.

L. Moroder sotrisseia dantfora che al é en prinzip per n lingaz scrit unitar ma al rata che la forma atuala dl ladin dolomitan o standard ne vae nia ben, y chest per plu de una na rejon. La pruma critica che al ti fej al LS é che al ne se destaca nia assé dal talian y chest é, sciche al mina, per trueps gherdeines y badioc n problem. Te chesta critica végnel a lum conscidrazions plu ideologiches che (sozio)linguistiches: da una na pert se desméntien che l ladin é n lingaz neolatin che é perchel tipologicamenter vejin al talian, da l’autra pert ne àn deguna tema dal todesc sceben che ence chest lingaz ae na gran influenza sun l ladin, dantaldut te Gherdeina. Ma l pregiudize antitalian é, en realté, n problem plu gherdeina che badiot, sciche desmostra anter l auter ence l "Survey ladin": i badioc azeteia valgamia saurì l ladin unifiché y ne veid nia chel gran pericul per l "lingaz dla oma".

Les variantes zenza -v- se fova propi vegnudes damanedes da L. Moroder a inom dl istitut MdR: incoerenzes svaientes

N ejempl de chesta "tacia" taliana dl LS é, aldò de L. Moroder, i verbs volei, vedei y vegnì y l sufis -abel. Per chisc verbs propònel de tò su les formes o badiotes o gherdeines zenza v-; proposta de marevueia, ajache l Dizionar dl LS lascia valei, sciche variantes, les formes badiotes ulei, odei y gnì y, desche al fova vegnù ghiré propi da el a inom dl istitut MdR y dl istitut IPL! Tla Gramatica dl LS endere végnel consié, aldò de n critere general dl LS, de adoré les formes plenes volei, vedei y vegnì pervia che chestes vegn capides plu saurì da duc i ladins (ales vegn dant te n valgugn idioms y ales é plu regolares a livel dl paradigma flescional). D’autra pert jissa la forma gherdeina unì en colijion con l verb unì « unire », cie che fossa en contrast con un di prinzips fondamentai dla standardisazion: la trasparenza.

Sun l sufis - abel - Moroder ne fej perauter deguna proposta alternativa - él da dì che al se trata de na formanta derivazionala tipica dla terminologia internazionala y che é vegnuda touta su ence, y a rejon, ti vocabolars di idioms publichés a San Martin. Na incoerenza scraienta donca, ma al ne é nia la soula tla touta de posizion dl diretour de MdR.

Ma é l LS veramenter tant "talian" sciche al miena L. Moroder? Al é vegnù sotrissé n grum de outes, dant da puech ence ciamò da R. Bernardi, che la grafia-fonetica dl LS é scialdi damprò dal gherdeina y che la morfologia (cfr. i pronoms) y la sintassa (cfr l verb en seconda posizion, la negazion dopla, etc.) sourantol en gran pert l model badiot y gherdeina, n model che ne é dessegur nia talian (unfat sce an conscidra la sintassa dl verb en seconda posizion sciche na forma vedla latina/ladina o na inovazion emporteda dal todesch). Ma al é veira: degugn ne é tant verc che chi che ne vuel nia vedei!

N’autra critica de Moroder é che l LS atual respeteia la maioranza di idioms ma nia chela di ladinofons (chi che rejona ladin). Da n pont de veduda formal àl, poester, rejon, ma pòn apliché mecanicamenter l’aritmetica o l proporz a les mendranzes (i derc di todesc de Sudtirol ne é nia garantis dai cinch o sies parlamentars dla SVP a Roma ma ben dal statut de autonomia, che ne é nia basé sun n rejonament aritmetich a livel nazional!?) L manifest "Ladinia 2005" o "11 teses per na politica linguistica interladina", che é vegnù sotescrit da plu de 400 persones, se damana che a duc i idioms ti végnel reconesciù la medema y valiva dignité. La ghiranza che l LS someie de plu al badiot (Moroder adora l’esprescion "Gadertalisch", cie che ne esisteia nia linguisticamenter) ciuldì che al fej fora plu de n terz di ladins, lascia dl dut sun na pert i enteresc di ladins de Souramont; na ghiranza n puech stramba sce an conscidra che l lingaz scrit unifiché o standard dess unì y no despartì i ladins. Na tel veduda strabica fossa ciamò da capì da pert dl assessour F. Mussner che istituzionalmenter se cruzia demé di gherdeines y badioc, ma ala descorda dassen tla bocia de n diretour de n istitut che porta l inom de Micura de Rü.

Tl articul sun les "Dolomites" ne màncel nia i scioliti clichés che vegn trac ca plu o manco mecanicamenter dai nemisc dl LS. Per ejempl che l LS é n lingaz "artifizial". Ma ciuna "Schriftsprache" ne é pa nia n produt artifizial? La discuscion sun la delibera marora à mostré su che l "ladin de mesaval" é n compromis anter i sotidioms dla Val Badia, ma degun ne se scandaliseia per chest, no l diretour Moroder no l assessour Mussner, al contrar, al é vegnù scrit dant tles scoles y tla aministrazion de Bulsan.

Nia dinrer vegn i fac destorc ad hoc per desmostré che la jent ne vuel nia l LS. L Dizionar dl LS vegn, per ejempl, definì n "Ladenhüter" (perauter, chest dizionar ne é nia vegnù dé fora demé dal istitut de San Martin, sciche al vegn dit, ma deberieda con l Istitut ladin de Fascia, l IPL y la Union Generela di Ladins), depierpul che i dizionars di idioms é vegnus venus a milesc. Na argomentazion nia cis senziera sce an conscidra che LS é vegnù boicoté de fat da la provinzia de Bulsan con la benedescion dl consei d’istitut MdR y che les operes sun l standard é vegnudes praticamenter asconudes via da les istituzions culturales de Bulsan (l Dizionar y la Gramatica dl LS manciova a Bulsan sun la meisa olà che al fova metù fora les publicazions de MdR, y ai mancia tla vedrina dl Museum de Tor). Tla fasa finala dl projet SPELL se ova l istitut MdR pité de mete a jì na campagna pro LS, de fat àl fat dl dut per ti taié les giames.

Tl articul-intervista, per finì, ne màncel nience valch "Binsenweisheit", sciche chela che l Dizionar dl LS é "work in progress". Ma ciun dizionar ne é pa nia "work in progress"? Duc i gran dizionars vegn adatés y dés fora regolarmenter per respidlé l’evoluzion dl lingaz; chest vel per l Zingarelli sciche per l Duden o l Oxford dictionary. Les imperfezions dl dizionar y plu en general dl model de ladin standard messessa ester perdret na bona motivazion per sostegnì SPELL y no na vertola per boicoté l LS.

Les idees y propostes dl diretour Moroder ne é nia nueves y nience sies contradizions, nueva é, sce i ne me fale nia, la declarazion de F. Mussner, reporteda tles "Dolomites", che na dezijion finala sun l ladin scrit messarà vegnì touta prest. Bon a l savei; fin a sen à l assessour demé laoré decontra, ma sce al à veramenter intenzion de mudé sia posizion saràl trueps che ti fajarà n aplaus. Fosc pò l daidé te sia reflescion ence la delibera marora y sce ala essa da garaté merita n aplaus ence l ombolt y l consei de comun de Mareo.

 

 

SPELL: situazion dl 2004
L decret anti-LS dl Istitut Ladin y dl assessour Mussner ti à tout, do 15 agn, la ofizialité che jiva de uega - UGL y Istitut de Fascia laora inant con sies equipes

Per valch diretour é l Ladin Standard "massa talian" Les vertoles contra l LS é tres les medemes "massa talian", ma chestes ne tegn nia bot

Miec todesch o talian che ladin - An fej dles dutes per entardivé la ora dl standard - N ejempl dla esclujion dl standard

La dezijion de mete te ciazuela l Ladin Standard é perdret bele tomeda de setember dl 2002 tl consei dl istitut MdR con a cef l president Hugo Valentin

Al jola na letra, ma degugn ne la veid - Istituc de romanistica tl'Austria aconsieia dassen de jì inant con l Ladin Standard y ruvé la "paussa de reflescion"

L istitut MdR meina l LS sun la glacia
Problems de direzion dl projet - Deguna revijion dl model Schmid dl LS en basa al criter ideologich "massa talian"
L FOLIET DOLOMITEN, 07.06.07

SPRACHE / Projekt

 

Wörterbuch ist ein Ladenhüter

 

Leander Moroder: "Ladin Dolomitan muss sich mehr am Gadertalerischen orientieren"

 

San Martin de Tor/St. Martin in Thurn (lub) - Leander Moroder befürwortet eine ladinische Standardsprache. Er steht ihr in der jetzigen Form aber skeptisch gegenüber.

 

Von Lukas Benedikter (lub)

Der Direktor des ladinisches Kulturinstitutes Micurà de Rü macht aus seiner Kritik keinen Hehl: "Wenn wir eine einheitliche ladinische Schriftsprache wollen, dann muss sie sich möglichst abheben, eigenständig sein und von den Menschen so empfunden werden." Laut Leander Moroder wäre es sinnvoll, das jetzige Modell abzuändern, um einen größeren Konsens erreichen zu können.

Als simple Beispiele von abänderungswürdigen Details nennt er Verben, die im Italienischen und auch in Ladin Standard mit "v" beginnen, wie vedei, volei und vegnì. Die Entsprechungen im Gadertalischen (odëi, orëi und gnì) beziehungsweise im Grödnerischen (udëi, ulëi und unì) seien davon weit entfernt. "Das ist für viele Grödner und Gadertaler ein Problem." Ähnliches gilt laut Moroder für manche Suffixe, etwa -abel, die eindeutig vom Italienischen (etwa -abile) abgeleitet seien bzw. so empfunden werden.

In vielen Fällen sei "die Mehrheit der Idiome, aber nicht die Mehrheit der Sprecher" als Bezugsgröße herangezogen worden. Das sei in gewisser Hinsicht problematisch, wie Moroder glaubt: "Das Ladin Standard hätte sich mehr am Gadertalischen orientieren sollen, das im Gadertal praktisch von allen gesprochen wird, also mehr als einem Drittel der Ladiner."

Moroder räumt ein, dass beim SPELL-Projekt, an dem auch "sein" Institut teilnahm, zum Teil "ungeschickt" vorgegangen worden sei: "Es wurde immer gesagt, nur einige wenige sollen die Sprache beherrschen." Das sei aber nicht zutreffend: "Wir müssten Ladin Dolomitan in der Schule unterrichten, wenn es überhaupt Zukunft haben sollte", glaubt der Kulturinstituts-Direktor.

Und mit noch einem Trugschluss müsse aufgeräumt werden: dass das Standardladinische keine Kunstsprache sei. "Natürlich ist es das. Das Produkt ist künstlich, weil es nicht natürlich gewachsen ist, sondern erdacht."

Prinzipiell dafür

Moroder bezeichnet sich als prinzipieller Befürworter der Standardsprache: Allerdings fordert er eine kritische, realistische Haltung: Vom Ladin-Standard-Wörterbuch, welches das ladinische Kulturinstitut 2002 herausgegeben hat, seien "nur Dutzende von Exemplaren" verkauft worden - während von den idiomatischen Wörterbüchern tausende verkauft worden seien. Ein deutliches Zeichen, findet Moroder: "Viele denken: Das ist nicht meine Sprache."

Nicht umsonst steht auf der Titelseite des Wörterbuchs: "Work in Progress." Und in diesem Sinne will Moroder das Projekt verstanden wissen: Als etwas, das noch nicht abgeschlossen ist.

 

DREI FRAGEN AN...

 


L maiour stuep à fat levé su l consei dl istitut Micurà de Rü

Kulturinstitutsdirektor Leander Moroder

: Landesrat Florian Mussner hat vor kurzem gesagt: Eine endgültige Entscheidung über die ladinische Schriftsprache müsse bald fallen. Sehen Sie das auch so?

Leander Moroder (im Bild): Das ist korrekt. Eine Entscheidung wird fallen müssen. Sind wir dafür? Und wenn wir dafür sind, wie soll das jetzt weitergehen? Mit welchem Zeitplan? Aber vorher muss es noch eine interne Diskussion darüber geben, wie das Modell des Ladin Dolomitan aussehen soll. Ich gehöre zu jenen, die mit dem heutigen Modell nicht zufrieden sind. Wir müssen uns fragen: Was lässt sich noch machen, damit der Konsens größer wird? Denn im Moment, glaube ich, hätten wir wenig Chancen damit.

 

: Wie lange soll das noch dauern?

Leander Moroder: Es ist keine Frage, dass es bis zur Einführung des Ladin Dolomitan in allen Bereichen noch viele Jahre brauchen wird. Das sehen wir auch in Graubünden. So schnell gehen diese Prozesse nie.

-

: Die Gemeinde Enneberg ist vorgeprescht und hat das Ladin Dolomitan für den übergemeindlichen Schriftverkehr vorgeschlagen. Eine gute Initiative?

Moroder: Soweit ich weiß, hat die Gemeinde das Land gefragt, ob es in Ordnung ist, dass man das Ladin Dolomitan verwendet. Ich finde, es ist eigenartig, dass man überhaupt fragt, denn verboten hat das Ladin Dolomitan ja niemand. Natürlich ist jede Gemeinde autonom, aber ich glaube, dass die Entscheidung über das Modell des Ladin Standard noch aussteht und diese vorher von den zuständigen Stellen getroffen werden muss.

Int.: Lukas Benedikter

 

 

 

 
 
 
 

 

 

 

Comentars y posizions
 

 La delibera marora: n comentar de Erwin Valentini

 N comentar a les chestions entourn al referendum

 I Bantustans, i vilins ladins
 Comentar al comunicat dl istitut MdR
 Mussner - Chiocchetti: does posizions dassen desvalives
 Comentar a la intervista de Mussner tla USC
 Unité: ciacoles é plu de dann che d'utl
 LS: plu saurì da scrive y da capì da duc
 La letra de demiscions da la UGL
 Chestions de lingaz: gramatica ladina
 Assessour ladin o assessour a la cultura gherdeina y badiota?

 100 agn Union Ladina: les 11 teses

 Media Ladins: la minonga de n letour
 Memorandum dles Unions Culturales
 Intervista a Erwin Valentini
 Les chestions entourn al LS
 Ladin: la comedia en 5 ac
 SPELL: la situazion tl 2004
 La ladinité dl 2000
 L prum articul dl 1979







L articul vegn da Noeles.net - Informazion ladina
http://www.noeles.net

L URL per chest articul é:
http://www.noeles.net/modules.php?name=News&file=article&sid=1509