Istitut Micurà de Rü - 30 agn de ativité
Data: 27 March 2007 da les 19:54:54
Tema: Politica


 

Istitut Ladin: si 30 agn recordés a Bulsan

Dilema fondamental: an lauda y apriejeia les colaborazions con universités, ma an se fej ert, ne vuel o ne chier nia da laoré anter istituc ladins dolomitans

COMENTARS

I. vilins ladins 

A man ciancia él vegnù conté su cie che an à podù audì dijan entratant la manifestazion di 30 agn de ativité dl Istitut Ladin Micurà de Rü a Bulsan. Chilò volessanse lascé audì cie che ne é nia vegnù dit y che essa messù vegnì dit.

L’équipe che raprejenteia o che laora pro l’Istitut Cultural Ladin “Micurà de Rü” a San Martin de Tor à prejenté en vender passé a Bulsan l “corpus” dl Istitut, sia nasciuda enfin a sies prospetives per l davegnì: si 30 agn de ativité. Dant ca pro meisa l president dl Consei d’Istitut, Hugo Valentin, l diretour dl Istitut Leander Moroder, l’assessour a la Cultura ladina, Florian Mussner, y l redadour dl sfuei cultural “Ladinia” dé fora dal Istitut, l professour dla Université de Salzburg, Hans Goebl.



 

 


.....
I prums varesc dl istitut é vegnus dés sot a la direzion de Lois Craffonara y perchel ne podòven nia rejoné dl meteman dl istitut auter che recordan sie inom. Ma el enstes ne fova nia. Chest desmostra che an é sen dant a na vijion dla funzion dl istitut clermenter desvaliva da chela de Craffonara. Al ova na vijion interladina dl istitut y perchel volòvel la colaborazion con Fascia y con souramont. Al se à batù per mete a jì i prums studes sun l ladin dolomitan, damanan de podei ti sourandé la enciaria al professour Heinrich Schmid de enjigné ca les diretives per n lingaz scrit unitar. La chestion parova destineda a jì inant enfin a che i oms dla Regula ladina de Gherdeina à manacé l president dl istitut Hugo Valentin che à empruma arferé ju y spo dl 2002 sclut via l projet. Craffonara chiriva dassen ence la colaborazion con l Friul y i Grijons. Mussner ova empermetù de colaboré con i Grijons tres n sit che dova vegnì a costé 15.000 euro.  (* liam atif). Chest bele dant da 2 agn. De concret ne él endere suzedù nia, ajache tamben Mussner mess ti olghé a la Regula Ladina che ti à declaré vera al ladin scrit unifiché. Depierpul é ti Grijons l lingaz unifiché scrit, l rumanc grijon (rg), na realté che ruvarà tost ence te scola. Mussner sà avisa che al ne é per nia rejoné de colaborazion con i Grijons che crei tla unité ence de fat tres n lingaz scrit unitar y el tegn depierpul dutaorela sun i vilins ladins. Degun raprejentant dla Majon di Fascegn y dla Cesa de Jan de Col a la manifestazion. Al mancia la colaborazion. La gauja? L consei dl istitut depen da la politica, da la Svp de Gherdeina. (ji)

II. Craffonara ova les idees cleres

Lois Craffonara, vedl diretour dl istitut ladin, ova les idees cleres dl 1977. Al fova atif pro la union di ladins y ence pro l “grup politich ladins”. Y en plu fòvel y é n filologh-linguist de competenza y de renom. Na autra sburla vegniva dal fat che te Fascia òven metù su dl 1976 n istitut ladin. Craffonara se à paré ite les manies y se à batù tres, ence contra la desfidenza y la oposizion dla Svp da enlaouta. Bele l inom che Craffonara à chirì fora per l’istitut é n program: l preve Micurà de Rü à fat l prum tentatif de mete adum n lingaz de scritura per duc i ladins. Al à ence auzé a onours la bandiera ladina sciche simbol dla comunité. Praticamenter dutes les ativités fondamentales, con cheles che l’istitut se à fat n inom ence foradecà, é vegnudes metudes a jì da Craffonara. Encuei d’autri temps y na autra direzion. Sot a les prescions dla Svp de Gherdeina à l diretour, l consei y l president sciuré te n piz trames les cosses: la aspirazion a n lingaz scrit unitar y la bandiera ladina. An sieia pro les fondamentes dl istitut. (ii)

 

Te salf dla stampa trueps jornalisc' ladins y nia ladins: de radio, televijion y stampa. Laprò n valgunes autres personalités: l diretour dl Istitut Pedagogich Ladin Theodor Rifesser, l diretour dla intendenza ladina Alexander Prinoth, l’ombolt da San Martin Pepi Deiaco, raprejentanc di istituc pedagogics todesch y talian y cotanc de empliés. Na manifestazion dret scempla per sotrissé n valgugn aspec culturai, desche al à dit l president Hugo Valentin, che à reconesciù l gran merit de Lois Craffonara per la fondazion dl Istitut y la creazion dl sfuei cultural “Ladinia”. Al à ence recordé da olàche al regor i finanziamenc: per la maiour pert da la Provinzia de Balsan, valch végnel ence dal assessorat a la cultura de Viena y da privac desche la Fondazion dla Cassa de sparagn y autri. Sceben che bele Valentin ae recordé la costruzion dla senta nueva per l’Istitut y n valgunes scomenciadives desche la mostra rodanta sun la Ladinia, les publicazions y anter chestes él ence prevedù la traduzion de “Pinocchio” te deplù idioms, é l diretour Leander Moroder ju ite sun l’ativité dl Istitut tl detai. Da does persones tl prum: Craffonara y sia secreteria, ésen ruvés a dodesc empliés y perchel pòn laoré te deplù ciamps: da la archeologia, archif, publicazions, toponomastica, liturgia, manifestazions, servijes de formazion, de traduzions, cursc de ladin enfin a la colaborazion pro l ADL. Goebl à recordé che la revista Ladinia é benveduda da truepes universités per sie contegnù scientifich y per sie format, si colours y revista che sta en pe. (ji)

 

 

 I conseiers nuefs dl Istitut Ladin Micurà de Rü
 Ladinia: la revista dl Istitut Ladin MdR
 Ladin Standard y les universités dl'Austria: al jola na letra, ma degugn ne la veid
 L SPELL ruva sun la glacia
 Intervista a Erwin Valentini, coordinadour dl projet SPELL
 Les incompatibeltés tl Consei dl Istitut Ladin Micurá de Rü
 Interogazion de Carlo Willeit al govern provinzial
 Tres deplù particolars fej odei l scandal dla delibera
 Ladin standard metù te 'ciazuela'
 N laour de passa 15 agn pesté sot con na delibera dla jonta
 Université de Bulsan / Istitut Ladin: deguna lerch per l ladin standard
 “Cufer de ladin” de Daria Valentin
 Publicazions nueves
 Prem: per n'aisciuda ladina

 

 Relazion dl dr. Fabio Chiocchetti en gaujion dla enduneda generala

 






L articul vegn da Noeles.net - Informazion ladina
http://www.noeles.net

L URL per chest articul é:
http://www.noeles.net/modules.php?name=News&file=article&sid=1441