Consulta Ladina dl comun de Bulsan: projet 2007
Data: 21 March 2007 da les 19:37:24
Tema: Cultura


 

Bulsan enconta la Ladinia:  les marevueies geologiches conta ence de na gran mueria 

A la descorida dla geologia dolomitana - Program alternatif: vijita a la scola d'ert "Cademia" y a la ciajaria Gherdeina Lat a Urtijei

La gran resposta al projet "Ciacia al tesour" tl cheder dla iniziativa "Bulsan enconta la Ladinia" envié via dl 2006 à animé la Consulta ladina dl comun de Bulsan de mete a jì chesta outa n projet didatich nuef. Al se clama "a la descorida dles Dolomites" y vegn metù a jì deberieda con l Museum Ladin Ciastel de Tor. Depierpul che en l ann passé òven envié ite scolés y scoleres dla 4a y 5a classa elementara, é l projet nuef conzepì per i scolés dla 2a y 3a mesana. L envit ti é vegnù mané fora a dutes les scoles de Bulsan. Ruth Bernardi (todesch) y Nadia Chiocchetti (talian) ti fajarà ai vijitadours na curta introduzion te lingaz y storia ladina. Les vijites metarà man con la bona sajon.

Dolomites misteriouses.



Dal Ciastel de Tor enfora àn na bela odleda a certl sun creps y i coi entournvia. Al pieta perchel na bona posizion per enrescì con i scolés dla zité de Bulsan les stricoles tipiches dla geologia dolomitana. Tl museum cialaràn na outa de ti splighé dantaldut les carateristiches dla "tera ladina" che la desferenzieia dai autri raions alpins. Una de chestes carateristiches é ence la natura geologica di creps che cerceneia l museum.
Empruma ti vegniràl prejenté sun computer les stricoles (i fonc, strac) che vegn clamedes aladò de luesc ladins, plu avisa:
1. les arenaries de Gherdeina;
2. la fazies badiota dla formazion dl Bellerophon;
3. la stricola de Lungiarü dla formazion de Werfen;
4. la stricola de La Val;
5. la dolomia de San Ciascian y la stricola de San Ciascian;
6. les marnes de Puez;
7. l Ladinich é na spana temporala (35 milions de agn) dl Trias che à metù man dant da 251 milions de agn y che à duré enfin a dant da 200 milions de agn. Al é n temp con particolarités geologiches y ence n temp caraterisé da na gran mueria dles sortes animales (90% di animai marins y l 70% di animai teresters é morc fora desche an pò vedei da les fossilisazions). L Ladinich é raprejenté tles Dolomites da les stricoles de Fodom, de La Val, da la Dolomia dl Scilier, dal Calcar dla Marmoleda, da laves y toghesc vulcanics de aughitporfir y da les stricoles de San Ciascian. Enlaouta vivòvel ciamò truepes sortes de dinosaurs. L clima fova ciaut, sut y sech.
 
Aluesc pòn vedei sciche chestes stricoles sbroca fora, sun i creps y ence te luesc de rotura (rotoneres) desche sun la templa de Ju. Ales vegnirà amarscedes sun na cherta geografica a na moda che i scolés sae da enrescì i luesc y empare a conesce plu damprò la geologia dles Dolomites.
La seconda fasa veid dantfora na ativité plu pratica per aprofondí la fasa teorica:
8. te n acuar vegnirál simulé la formazion dles stricoles tres sedimentazions tl'ega con saulon fin y granù de colours desvalifs;
9. al vegnirà stampé na pedia de n dinosaur te ghips;
10. per les stricoles de Werfen, cheles de La Val y la Dolomia Prinzipala végnel mostré i corec carateristics sciche la Claraia, la Daonela y l Megalodon. Al vegnirà splighé coche chisc tiers vivova tl'ega y coche l'ambient fova enlaouta;
11. an enjignarà spo ca stamps de plastilina per colé concoles con spligazion dl model intern y estern, positif y negatif;
12. tres n model de n vulcan vegniràl ence simulé l vulcanism ladinian y na eruzion;
13. fajan n confront con les barieres coralines ti mers tropicai encuei vegniràl splighé che i creps enorms dles Dolomites ne é nia auter che barieres coralines podoules che se à formé tl temp triassich. L fenomen dla dolomitisazion, desche la desferenzia anter calcar y dolomia vegnirà splighés tres n esperiment a reazion con ajes.

Sclut ite tl program él tamben na vijita a la Val di Molins ta Lungiarü con ceifs ladins sun l "lüch de Vanc". Per les classes che à bele tout pert en l ann passé a la azion "Bulsan enconta la Ladinia" y per les terzes classes dles mesanes ti végnel ofrí chesta outa n program alternatif: na vijita a la scola d'ert "Cademia" y a la ciajaria Gherdeina Lat a Urtijei.







L articul vegn da Noeles.net - Informazion ladina
http://www.noeles.net

L URL per chest articul é:
http://www.noeles.net/modules.php?name=News&file=article&sid=1435