
Veir él che da agn ne auden plu nia di ladins a livel politich
Data: 27 February 2007 da les 19:37:48 Tema: Politica
L'intendent Verra: "l livel dl rejoné ladin ne é nia bon"
La politica messessa se fé pensiers sun la situazion
COMENTAR
N valgunes de sies paroles y al é sté assé per mescedé su bendebot de stuep, de reazions. Da chilò enfora veiden che l'assessorat a la cultura ladina dla provinzia de Bulsan ne é propi nia sia competenza. |
A lieje ju la intervista al raprejentant ladin tla Usc él da antervedei na politica ladina scialdi alabona. Al se acontenteia con puech, al pèr che an n'adore nia deplù. Al vegn laudé su dut desche i ladins essa segra. Chest desmostra che al mancia la conescenza de cie mesures y normes che na mendranza adora per avei na certa autonomia che ti garantesce n davegnì plu segur.
va inant da dantcà ...
Enfin a che ala se trata de ti sté do a les stredes, ai murs, pòla ence jì, ma che al ne se fice nia plu ite tla cultura y tla linguistica ladina, olache da bon gherdeina dla Svp ne àl propi nia da ensegné y al ne volessa pa nience. La persona mineda é samben l'assessour a la cultura ladina y ai laours publics dla provinzia de Bulsan, Florian Mussner. Da canche al à soura l'enciaria é i ladins y sies chestions sparis da l'opinion publica. Giustamenter dij Lois Trebo che tl Consei ne auden plu nia di ladins, n vuet politich total. Todesc y talians ne s'en anadà nience plu che al esisteia n grup linguistich ladin, a pert valch folclor. Mussner fej dassoul y ne scouta su degugn esperc autentics y reconescius. Si maestri é chi dla Regula, la union antiladina dla Svp de Gherdeina, che fej de dut per tegnì i ladins dancialà. (jp)
L spirit dla Regula
N protocol dla Svp |
Al ti mancia n conzet per fé na politica de sconanza de na mendranza, p.ej. desche i todesc á sapù da se fé. Mussner miena che i ladins ne ae nia debujegn de valch deplù, al rata che chel puech che ai à ti bute per souravive. Ma an mess se damané, enfin a can souravìvei pa con cheles fregoles che al ti é vegnù dé? I ladins adora ciamò n grum de rejons per sia sconanza. Chi che veid l ladin tant al segur, ne se fej samben nia pensiers de cie che na mendranza adora per ester plu segura te sie lingaz, te sia cultura y te sia identité.
L raprejentant ladin audissa da podei rejoné tl consei provinzial/regional ladin. Vigni lingaz à demé chel prestije che an ti dà. Podei audì tl consei provinzial - regional ence l lingaz dl mender grup etnich volessa dì, ti dé plu peis y respet al ladin. La politica ne pò nia saré l ladin defora da porta dl consei provinzial. Al ne cleca nia demé scrive sun l mur l'inom dla ciasa dla provinzia per ladin. Daite mess l ladin avei assosta y adoranza garantida. Veir él che da agn ne auden plu nia tl consei provinzial sun i ladins; perchel ne scriv i todesc y i talians nia plu sun la politica ladina. I ladins vegn ignorés. Debujegn fóssel endere de tré ca te consei provinzial i trueps problems ladins daverc empede i scuté via. Co se stala pa en realté con l ladin? Depierpul che l raprejentant ladin dij che al é n bon moment per l ladin, pòn lieje tl foliet ladin di 17 de fauré les paroles dl intendent: "L livel dl rujné ladin ne n'ie nia bon. La cunescënza dl ladin ne n'ie bele tla scolina nia granda. Te Gherdëina iela bëndebò stleta. Duc messëssa se rënder cont che cun l ladin ne n'iela nia tan bona". Chest dessessa ben descedé la politica. Na persona che viv te scola conesc dessegur miec la situazion. Redont la politica é la pruma da messei se fé pensiers sun na tel situazion. Ala é endere vercia defront a la situazion reala dl ladin te nostes valades, de tant al pericul che al é, tant desdrujié che al vegn, tant puech che al vegn ensegné te scola (na ora deplù pèrel che souraciarie i mutons, ma does ores de engleis ne costa nia fadia) y tant slocé che al vegn rejoné. Ala ne va nia da scluje i uedli y da fé desche dut é brama, depierpul che con l ladin se stala tres piec. Na veduda tant positiva dl ladin desche l'assessour l'à, l met ciamò deplù al pericul, ajache al ne vegn nia tout les dretes mesures per comedé. Daidé tralascé l lingaz dla oma é la plu scleta politica che po vegnì fata, ajache ala deida endeblì la popolazion enstessa. Al jissa debujegn de n seminar sun l ladin, organisé da la politica adum con istituzions, lies y universités per sclarì chestes chestions.
Lois Trebo
|
|