Scì al standard, ence pro l'ejam de trilinguism
Les ones fates levé su da la esclujion dl standard con delibera dl assessorat ladin ne se apajeia nia plu via. Protestes da dutes les pertes: da l'Union Generela, da la Usc, da la Lista Ladins, da persones privates, da esperc de linguistica; n segn che al se trata de na chestion che an ne vuel nia glotì sciche inevitabla, davia che ala comporta ence na impostazion culturala de prinzip dles istituzions ladines che fossa perdret cherdedes a dezijions importantes.
Na critica sterscia contra la delibera y l'impostazion dl Istitut Ladin vegn ence da la Consulta Ladina a Bulsan che abina adum ladins de dutes les valedes: badioc, maroi, gherdeines, fodoms y ampezans che viv a Bulsan y entournvia. Ala adora bele da giut l standard te sies deliberes dl comun de Bulsan y se damana ence che l ladin standard posse vegnì adorè dal ejam de trilinguism, olache an mess enchin a sen lité danter ladin dla V.B. y Gherdeina, sclujan fora duc i autri ladins aciasès tla provinzia cun n auter idiom.
Da la senteda dla Consulta per i problems Ladins dantenier, ai 10.02.03, él vegnù traté desche 3. pont dl orden dl di da mené inant l projet ladin unifiché y a la conclujion ésen ruvés che al é gran interes da pert di ladins da Bulsan per chisc motifs:
- la Consulta ladina per i problems ladins scriv dutes les comunicazions y i invic per ladin unifiché.
- chiló a Bulsan vìvel y laorel ladins de de plu valedes, enscì pòdessei adoré per scrive l lingaz unifiché.
- per l ejam scrit dl trilinguism fòssel da sé dejidré l ladin unifiché per i ladins dles valedes ladines fora dla provinzia de Bulsan che fossa per ei plu saurí.
- per i cursc damanés da nia ladins fòssel plu saurí da lieje y scrive l ladin unifiché.
Per chestes motivazions se aoda la Consulta per i problems Ladins che l projet ladin unifiché vae inant.