De beles paroles, ma i fac desmostra l despet devers i ladins
De gran encundes per na cossa che messessa ester daldut naturala
Gran dafé, truepes paroles capazies encer na cossa che messessa ester la plu naturala: sun les tofles n benvedú per ladin ai confins dla provinzia. L president dla provinzia á encundé che chestes tofles ne sarà nia demé plu da colours, ma ence per ladin. Ence per ladin: al messessa perdret ester natural che l terz grup etnich dla provinzia vegne reconesciù. Enscí féjen de chesta cossa na gran chestion de propaganda.
Mo al é n recycling. Cie che ne vegn nia dit: bele dant da valch agn ova n candidat per les lites provinziales damané che les tofles de benvedú reportassa ence la scrita ladina. De gran articui de propaganda ence dailò samben. Sen vegn la medema idea endò prejenteda. Olà é pa romagnus i fac de chela emprometuda litala?
Ence l ladin sun l salut é gran ora. Südtirol fej gonot sciche al vivessa chilò demé doi grups etnics. Ma ciamó plu gran ora fóssel enfinamai da apliché l ladin tles valedes ladines. Y tlo fàlela grovia. Enscí sun les gran tofles eletroniches dla streda dla Val Badia: olà é pa l ladin? Enscí sun truepes tofles dl ofize dai parcs naturai: l ladin fala, les scrites é demé per todesch y talian, per l ladin ne vuelen nia avei lerch, y an ne vuel nience se vaghé chi trei-cater euro per les tofles nueves che reporte ence l ladin. Ence les comunicazions a la jent da pert di ofizes provinziai con senta ence tla Val Badia ne conesc en pert degun ladin: segn dla mentalité coloniala. Nia esistenta é la aplicazion ence tl servisc de trasport publich, che ne conesc no l lingaz ladin no la toponomastica ladina. Y chest sceben che l aconsiadour ladin da denant, Carlo Willeit, ova fat mozions de chest vers che fova ence gnudes azetedes (azetedes tant per fé bela figura, la realisazion ne é do da 10 agn nia ciamò dant man). Fat che mostra ence che l aconsiadour da denant damanova rejons per i ladins, rejons che l nazionalism dla maioranza ne é nia desponibla da conzede. La gran encundeda de Durnwalder é enscí dreta, al fova gran ora.
Ma ala tofa da manovra de propaganda che dess ascone via les gran mancianzes tla aplicazion dl lingaz dla oma tla provinzia can che ala va dl grup ladin. Can che al falova enzaul l lingaz todesch (ormai ne suzédel nia plu, plulere végnel sen lascé fora l talian) vegnível atira scraié de nazionalism y fascism da pert dl foliet inofizial dl partí y da pert samben dl partí. Ciuldì che la mancianza dl ladin ne sie nia "nazionalism" o "arpejon fascista" ne á ciamò degugn splighé. (mt)