Devers l organism de coordinament 482/99: propostes da Trent
Data: 04 October 2005 da les 22:14:23
Tema: Politica



Fascia y Trent met sia cherta sun meisa

per envié via l organism de coordinament aladò dla lege 482/99 - Nia demé ombolc, ma ence les unions culturales dess ester a la pert

Ester àl na paruda da bonacion y da persona saurida l assessour Mussner, ma canche ala se trata de chestions interladines devéntel dur, l "signour no": no al ladin standard, no al reconesciment dla Generela y i joufs vuelel ence saré ju con pedajes y mete i contac interladins a paiament.  Ma les regoles de cooperazion interladina ne dess nia demé vegnì detedes da Bulsan, ence Trent se muev. Jí inant unis deberieda tla prospetiva dla convocazion di ombolc di comuns ladins dles Dolomites (7 trentins, 3 beluneisc y 9 aut-atesins) per mete en pe n organism de coordinament dles iniziatives culturales y linguistiches tl spirit dla lege 482/99. Chest é sté l resultat de na reunion tegnuda enseira a Trent anter les majeres ciaries istituzionales de Trent, dantfora l president dla jonta Lorenzo Dellai, i ombolc de Fascia, l president dla Union Generela, l president dl Istitut Ladin de Fascia  Mirella Florian, l deputat Giuseppe Detomas, l funzionar diretif Marco Viola y l consiadour Luigi Chiocchetti.

Lorenzo Dellai, president dla jonta de Trent: "Nos son ence enjignés a dé ju na pert de sovranité provinziala per na majera unité di ladins."
 


L cheder politich dla enconteda é vegnù delinié dal president dla jonta trentina Lorenzo Dellai: "La pruma domanda a chela che an mess respone - àl dit - é: volonse che la unité di ladins dles Dolomites devente majera? La resposta dla provinzia de Trent é scí y perchel sonse enjignés a dé ju na pert de sovranité provinziala a les comunités de lingaz ladin y tl medem temp ti damanonse ai ladins de fé n sforz y de tegnì adum."
 
Al zenter dla enconteda de encuei él sté i medems temesc che fova bele vegnus metus sun meisa dant valch edema a Bulsan en gaujion dla enconteda di ombolc y di presidenc dles aministrazions provinziales de Bulsan, Trent y Belun. Da una na pert él la proposta de na conferenza di ombolc ladins y da l'autra l organism de coordinament per scomenciadives prevedudes da la lege statala 482/99 per promueve y valorisé lingaz y cultura. La provinzia de Trent rata che chest "organism" é valch de auter che la conferenza di ombolc, ajache - desche al é vegnù dit dal consiadour ladin Luigi Chiochetti - chest "organism" vegn descrit tla lege 482/99 desche n organism de coordinament che i enc locai à la facolté de reconesce, donca ne se trátel nia dla medema cossa. Te chest organism audel da vegnì zenzauter trat ite la Generela y les unions culturales ladines. Al podessa se traté de na sort de organ aconsient dla conferenza di ombolc.
Scialdi desvaliva é depierpul la veduda de Bulsan, de Durnwalder y de Mussner, che veid tla conferenza di ombolc chest "organism" vedú dantfora da la lege 482.
 
Les autres domandes é cie natura che chest organism dess avei y coche al dess operé, chi l che l cherda ite y tant de iadesc al ann pa? Ciugn é pa i criteres che vel pro les encontedes? Da la enconteda di ombolc de Fascia él pié via propostes che reverda chestes chestions.
"Ma, an dess dé ament" - à dit Dellai - "ala se trata de renforzé la unité anter i ladins de Trent, de Bulsan y de Belun. Al é cler che Bulsan é na tapa emportanta, n prum vare, ma an fova plutost spavesc y melsegurs a Bulsan. Al parova de varié sun glacia. Al é vegnù fat confujion anter dimenscions desvalives. Enscí pensa la provinzia de Bulsan de mete su pedajes zenza che la autra provinzia vegne damaneda. An á ence fat n sotissoura tla chestion  plu emportanta de n tel organism de coordinament, sie obietif é dantaldut chel de renforzé la identité, la cultura y l lingaz ladin tl spirit dla lege 482/99. La Union Generela y i Istituc Ladins é sun chisc ciamps interlocutours fondamentai. Ala ne va nia che i ombolc ti va dlongiavia."
Aldò de Bepe Detomas é la situazion clera: "Fascia à dagnora sostegnù la unité de duc i ladins. La provinzia de Trent ciala sen de crié n model nuef de sconanza per i ladins, depierpul che Bulsan, tl tentatif de valivé fora anter i doi grups etnics, penaliseia i ladins, ence con normes anticostituzionales. Sen déssen pié via con n confront".
La presidenta dl Istitut Ladin de Fascia, Mirella Deflorian, à recordé che l Istitut à tresfora cialé de renforzé la identité ladina unitara y che al daidarà arjonje l obietif de na majera unité. Y l president dl Comprensore ladin de Fascia, Leonardo Bernard, á sotrissé che al se aoda na majera unité anter i ombolc dles valedes ladines: "Demé, sce an sarà unis, ciafiarán de jí soura nosc confins".

 

 

 L consei di ombolc - enfin a sen deguna convocazion ciamò

 Souramont: speranzes nueves con la lege 482/99

 Devers l organism de coordinament 482/99: propostes da Trent
 Comentar sun n referendum y la lege 482/99
 L ombolt de Col Santa Lizia peia via
 La lege 482/99 - Contegnus
 Devers l organism de coordinament 482/99: propostes da Trent
 Letra daverta dl president dla Comunanza Ladina a Bulsan
 Comunicat stampa dl ofize stampa de Bulsan: conferenza di ombolc
 Union Generela di Ladins dles Dolomites saluda con plajei i ombolc
 La GJ dla SVP de Urtijei tol posizion
 Enconteda di ombolc ladins y di sourastanc dles provinzies
 Lites de comun 2005: i ombolc mess declaré sies intenzions
 Lege 482/99 - La Generala se muev
 Union Generela: stop a Bulsan
 Generela: enconteda con les autorités provinziales de Belun
 Abineda di ombolc ladins d'otober 2004
 La lege 482: an s'entardiveia
 Pensiers soura l'assemblea dla Generela
 Union di Ladins de Fascia: touta de posizion
 L apel dl ombolt de Col Santa Lizia
 Comité interregional ladin - n comentar
 Intervista al ombolt de Col de Santa Lizia Paolo Frena
 Consei di ombolc: intervista al ombolt de Santa Cristina, Bruno Senoner
 Intervista al ombolt de Fodom Gianni Pezzei
 Comentar: poester renunzieien enfinamai a la 482/99
 I ombolc de Cianacei y de Moena respon

 Les respostes dl ombolt de Badia
 

 La lege 482/99 y i ladins tla provinzia de Bulsan
 Ressoluzion dla Union Generela di Ladins dles Dolomites
 Enconteda anter Union Generela di Ladins dles Dolomites y Durnwalder
 La tripartizion, l'arpejon de Benito Mussolini: Bulsan, la lege 482/99 y l organism de coordinament
 Lege 482/99 - I ombolc ne se á mai tout la bria
 Enconteda Durnwalder-Generela: la verscion ofiziala
 Lege 482/99 - Trent meina do - Bulsan arfera
 L consei di ombolc - enfin a sen deguna convocazion ciamò
 Comité interregional ladin - n comentar -  *** letura dret aconsieda 
 Lege 482/99 - I ombolc ne se á mai tout la bria
 Intervista a Pepi Dejaco: n organism interregional: manco ombolc y plu esperc y dialetica
 Di dla Unité Ladina: unité combatuda
 Cianacei: Di dla Unité Ladina - La fana é sun l fuech
 Di dla Unité Ladina: les prumes imprescions
 La relazion de Bepe Detomas
 Durnwalder á enconté dantenier l president De Bona de Belun

 Intervista al President dla Generela Nani Pellegrini
 






L articul vegn da Noeles.net - Informazion ladina
http://www.noeles.net

L URL per chest articul é:
http://www.noeles.net/modules.php?name=News&file=article&sid=1134