
Politica provinziala: la Svp tegn alaut la tripartizion ladina
Data: 14 August 2005 da les 21:04:12 Tema: Politica
Les vertoles entortes de Durnwalder
... y dla SVP - La Union Generela di Ladins ne à net nia de "privat", ma é de ben publich desche pueces autres
Luis Durnwalder, president dla provinzia, à te sia conferenza stampa da d'isté a Falzes – rejoné ence di ladins. Dit àl de ester inant contra l reconesciment dla Union Generela tl cheder dla lege 482/99. Durnwalder à nominé la Union Generela (UG) “privata”; ma chest ne é daldut nia veir. L’Union Generela di Ladins dles Dolomites é na assoziazion culturala de ben publich. Chilò n’él pa nia de “privat”. Durnwalder dess mo nominé n’assoziazion todescia tant zentreda sun l ben publich dl lingaz y dla cultura!
La Union Generela é la soula union o istituzion che se à impegné per i ladins de dutes les provinzies, souravarian enscì la tripartizion fascista. Chesta sarà ben ence la gauja che la UG vegn ciastieda da la politica SVP. La Union Generela à fat per i ladins cotant deplù che la SVP, cie che la SVP se stenta dassen da reconesce. Enscì ova la Union Generela concuisté tres tratatives a Roma la rejon de lingaz aministratif (a Bulsan volòven ti lascé ai ladins la rejon da avei sce en caje n tradutour, rejon che ence i imigrés à: i ladins fossa romagnus al livel giuridich di marochins). Durnwalder rejona ence de na “raprejentanza” politica tl contest dla lege 482/99, cie che ti stessa te troi al reconesciment dla Generela. Na vertola bonmarcé. Tla lege ne stal scrit nia de “politich”. La lege rejona de “organismi”, al n’é inió scrit valch de “raprejentanza”. Chesta é demé na invezion dla SVP per saboté la Union Generela – n segn che la SVP n’é nia bona da respeté opinions politiches che é desvalives da les sies, y chest é n gran segn de meseria culturala y politica. Sce an volessa veramenter avei na raprejentanza politica, sciche Durnwalder dij, spo audìssel da fé lites – con n certl lital souraprovinzial. Tò ca i ombolc é a vigni moda na coieneda: can consulteia pa Durnwalder i ombolc te chestions de cultura todescia o unité dl Tirol? Mai! Ala se trata de porì invenzions ad hoc per descriminé i ladins y tegnì inant alaut la tripartizion. Chela soula union che laora soura i confins dla tripartizion fascista fora auda da ester reconesciuda sce an ne vuel nia messei se lascé tré dant sostegn per chesta tripartizion. (tm)
Liams a d'autri articui sun la tematica comparus sun noeles.net:
Provinzia Autonoma de Trent: sostegn plen a la USC y al Ladin Standard
Lege 482/99 - Trent meina do - Bulsan arfera
Lites de comun 2005: i ombolc mess declaré sies intenzions
Lege 482/99 - I ombolc ne se á mai tout la bria
-
Lege 482/99 - La Generala se muev
Union Generela: stop a Bulsan
Generela: enconteda con les autorités provinziales de Belun
Abineda di ombolc ladins d'otober 2004
La lege 482: an s'entardiveia
Pensiers soura l'assemblea dla Generela
Union di Ladins de Fascia: touta de posizion
L apel dl ombolt de Col Santa Lizia
Comité interregional ladin - n comentar
Intervista al ombolt de Col de Santa Lizia Paolo Frena
Consei di ombolc: intervista al ombolt de Santa Cristina, Bruno Senoner
Intervista al ombolt de Fodom Gianni Pezzei
Comentar: poester renunzieien enfinamai a la 482/99
I ombolc de Cianacei y de Moena respon
-
La lege 482/99 y i ladins tla provinzia de Bulsan
Ressoluzion dla Union Generela di Ladins dles Dolomites
Enconteda Durnwalder-Generela: la verscion ofiziala
L consei di ombolc - enfin a sen deguna convocazion ciamò
Comité interregional ladin - n comentar
Lege 482/99 - I ombolc ne se á mai tout la bria
N organism interregional: manco ombolc y plu esperc y dialetica
La relazion de Bepe Detomas
Durnwalder á enconté dantenier l president De Bona de Belun
|