Université de Bulsan/Persenon: memorandum dles Unions
Data: 05 May 2005 da les 19:50:19
Tema: Politica



N memorandum per la Retoura dla Université 

Cie che les Unions se aoda da la Retoura Rita Franceschini: nia demé cursc de ensegnament dl ladin per maestri/maestres, ma ence laour de archirida scientifica  

Delegazion dles Unions LadinesLa istituzion de na catedra de "ladinistica"  a l'Université de Bulsan/Persenon, facolté de scienzes dl'educazion, ruva plu damprò. Al
scomenciament de auril se á na delegazion dles Unions culturales dla Val Badia y de Gehrdeina enduné con la retoura nueva dla Université de Bulsan/Persenon, prof.univ. Rita Franceschini y ti á sourandé n memorandum che ti sclaresc cie che an se aoda y cie che al fova bele vegnù empermetù ti agn denant ai Ladins tla strutura universitara sudtiroleisa. A l'enduneda á ence tout pert dr. Theo Rifesser, responsabel dla repartizion ladina. Da man ciancia: dr. Toni Sotriffer, dr. Giovanni Mischí, dr. Theo Rifesser, la Retoura Rita Franceschini, dr. Lois Trebo, dr. Rut Bernardi, dovia dr. Claudia Canins y dr. Otto Moling.

 



"L memorandum a la Retoura Franceschini ti dá na vijion fauza"
Ciuldí scouten pa via certes cosses? Per ejempl 20 agn de laour pro l SPELL o i ladins da souramont
Te chesta ocajion se á la Retoura dla Université mostré dret desponibla y daverta per les chestions ladines y an á abú l'imprescion che ala jirá inant positivamenter.

Memorandum y petizion / liam a la verscion todescia:  Memorandum und Petition

portés dant a la Retoura y al decan dla Facolté de Scienzes dla formazion dla Université Ledia de Bulsan dai raprejentanc dla "Uniun di Ladins dla Val Badia", dla "Union di Ladins de Gherdëina" y dla "Uniun Maestri Ladins" ai 6 de auril dl 2005.


Stimeda Retoura, stimé President,
tl program de govern 1998 -2003 fòvel vedú dantfora de istituí tl cheder dla Facolté de scienzes dl'educazion a Persenon n Istitut per l lingaz ladin. Ence i fondadours dla "Université Ledia de Bulsan" ova tresfora abú tl uedl chest proponiment desche an pò vedei dal prum conzet dla strutura universitara.
Raprejentanc dla cultura ladina á enfin a encuei tres endò damané che chest proponiment vegne realisé. Dampertfora végnel recordé che da la pruma planificazion dla Université Ledia de Bulsan, con sentes sibe a Bulsan che a Persenon, se òven tout dant de "ensegné y enrescì"  scientificamenter l lingaz y la cultura ladina y da empruma encá fòven a una che i Ladins, desche grup etnich plu vedl aciasé tl raion de Südtirol, dessova giaté na dreta lerch tla strutura universitara. La definizion "université trilinga" endesprova speranzes giustifichedes ...

Per trapone tl concret i proponimenc di fondadours án giaté tla persona dl prof.univ. dr. Otto Gsell (université catolica de Eichstätt) na persona dassen enjigneda y reconesciuda. Ai 16 de otober dl 1996 se án enduné per l prum iade a Picolin. L prof. Gsell á sun chela dé ju ai 30 de otober dl 1996 n sboz provisorich y ai 7 de jené 1997 n sboz definitif per la istituzion de na catedra universitara de "lingaz y cultura ladina" tl cheder dl'Université Ledia de Bulsan a Persenon. Chest sboz é vegnú tout su do l mote positivamenter, desche an pò lieje tla letra dateda 12.11.1997 y firmeda dal President dla Université, dr. Luis Durnwalder. Te chesta ti vegnível daurí al prof.univ.dr. Otto Gsell la prospetiva de podei defata realisé n "Istitut de ladinistica" y de vegní clamé desche professour a la université nueva de Bulsan. Con letra dateda 05.12.1997 ti á l prof. Gsell, minan de vegní tost cherdé, mané sies conzezions y sies aodanzes per cie che reverda la cumpeida de personal per na "catedra de ladinistica" tl cheder dla Facolté de scienzes dl'educazion. Sun sia proposta á Université responù con na contra-proposta che fova endere cotant autramenter. Aldò dl prof. Gsell fova chesta na minimisazion nia-azetabla de sia proposta. Con letra dateda 08.06.1998 á l prof. Gsell perchel renunzié a na cherdeda, scrivan che: "l'oferta da pert dl'université é tant minimala che an ne afustieia nience plu cie che l President dla Jonta Durnwalder ova empermetú te sia letra di 12.11.1997".
Dut se á archité via y empede realisé na "catedra de ladinistica" tl cheder dla facolté de scienzes dl'educazoin á l'Université Ledia de Bulsan demé enjigné ite na "sezion ladina" con la finalité de ti sporje na formazion linguistica y didatica a les maestres de scola elementara y de scolina. Restrenje la materia "ladin" al "ensegnament" y zenza "catedra" é na situazion che ne corespon nia plu a cie che al fova vegnú empermetú al scomenciament y ne cleca autafora nia a corí i debujegns dla comunité de lingaz ladin a veduda longia.
I firmatars preia perchel dret bel la Retoura prof.univ. dr. Rita Franceschini y l decan dla facolté de scienzes dl'educazion prof.univ. dr. Gerwald Wallnöfer de s'en tó endò soura dl proponiment originar di fondadours dl'Université y de pié a mans la chestion, pian via con i varesc nezesciars per realisé la strutura universitara de "ladinistica". Dessegur él en zacotant de universités foradecá y tla Italia che se dá ju con l lingaz ladin y che pieta ence mindicé valch curs de lingaz te sie program formatif. Ti ultims agn á endere l interes per lingac manco rejonés dé do. Per gauja dl mender numer de studenc él tres plu rie de tegní su na professura o na strutura aposta per l ladin y enscí végnel agaié les alogazions finanziares y aladò les lezions. Tl medem temp pòn vedei che tres deplù studenc ladins se scriv ite a la Université de Bulsan. Al se trata dantadut de studenc scric ite a la facolté de scienzes dla formazion a Persenon che vegn enjignés ca al ert da ensegnant (encuei scolines y scoles elementares, endoman ence per les scoles mesanes y autes di luesc ladins). Per podei ti jí permez a chestes situazions nueves se damana i firmatars

- l'istituzion de na catedra ladina
- l'istituzion de n istitut de ladinistica o de n zenter de studes ladins


aldò dl sboz prejenté tl ann 1997 dal prof.univ.dr. Otto Gsell (Université catolica de Eichstätt, facolté de linguistica y de leteratura).

Chestes does strutures vá dassen debujegn, sce an vuel jí a pèr con les ghiranzes culturales dla comunité de lingaz ladina. Anter les majeres aodanzes che vegn liedes a la realisazion de n tel zenter de studes ladins a livel universitar, él dantadut da sorissé la poscibelté de ti jí permez a chestions de lingaz, de cultura y de storia con metodes scientifiches. Per cie che reverda l lingaz ti setours gramatica, fonetica, morfologia, lessicologia, lessicografia, ampliament dl vocabular y standardisazion án empermò dé i prums varesc te en valgunes universités foradecá y te valch Istitut (Istitut Ladin, IPL, Eurac). Sce an ciala encuei inant, spo méssen sorissé l gran debujegn de n ampliament dl vocabular y de na planificazion linguistica. Al é ben bele vegnú fat zeche (con la publicazion de vocabulars y glossars spezifics, tres l ampliament dl vocabular elementar), ma al ne é dutaorela nia dant man n conzet interladin de "elaborazion", "de planificazion" y de "normazion", vuel dí l lingaz scrit unifiché. Chestes tematiches, che despartesc atualmenter la comunité ladina, podessa vegní tratedes te na maniera plu rajonoula a livel universitar y judé pera a d'apajé via certes discuscions emozionales che ne se ruva nia plu. Na tueda sistematica dla cultura y dl lingaz ladin aladò de criters scientifics, oláche an é empermò al scomenciament, podessa ti daurí l prum iade a les joenes y ai joegn ladins l muet de se dé ju te na maniera costanta y scientifica con sie lingaz y sia arpejon culturala.
La scola ladina (paritetica) con ensegnament oblient dl lingaz ladin, la doura dl ladin tl'aministrazion publica dal 1989 y la doura dl ladin ti medias ladins, se ghira na tel strutura de sostegn, daviache ala pò daidé formé les respetives categories profescionales. La ghiranza do na strutura universtara é te chest encadrament plenamenter giustificheda ence da les normes dl statut de autonomia.

La materia "ladin" vegn encuei ensigneda te dutes les scoles dles valedes ladines (tles scoles elementares y tles scoles mesanes) desche materia oblienta con 2 ores. Tles scoles autes él demé plu scrit dant 1 na ora oblienta, ma les scoles pò autonomamenter tó la dezijion de enjonté  una na ora. L lingaz ladin é l garant dl sistem scolastich ladin, n model de compromis, che ti dá l muet ai scolés de emparé duc trei i lingac rejonés tla provinzia.  La picera cumpeida de ores de ensegnament dl lingaz ladin endere, ence sce te 13 agn de scola, ne é nia bastan per ti dé ai scolés na formazion linguistica bona y segura.
La introduzion de n curs de lingaz y de ortografia ladina a l'université é perchel n vare dret important. Ence studenc nia-ladins messessa frecuenté de tel cursc. Tres chisc ciafiássen de porté pro a n miour convive y a d'auzé la valuta dl lingaz y dla cultura ladina ence fora dles valedes ladines.
Per ti dé ai ensegnanc na coscienza sterscia baseda sun criters scientifics ne cleca nia valch curs de ladin isolé, ma al vá debujegn de n curiculum sistematich con n diplom aldò.

An mess ence se tegní a ment che l'istituzion de n Istitut de ladinistica a livel universitar á na valuta particolara per i Ladins: depierpul che i studenc todesc tla provinzia ciafia de assolve n stude de germanistica tl'Austria o ti Paisc Tudesc y i talians la materia "romanistica" te na université taliana, ne á i Ladins feter deguna poscibelté de studié sie lingaz do criters scientifics. La facolté dles scienzes dl'educazion a Persenon á per chesta gauja feter na "responsabelté morala".
Ala podessa, desche la Unviersité de Zürich (Turic), oláche an á istituí na catedra de Retoromanistica con una na professura y n post da assistent, ester n vare dezisif.

N iade che la Jonta Provinziala á dé da entene la volenté de istituí tl cheder dla facolté dles scienzes dl'educazion a Persenon n stude con curiculum spezifich per studenc ladins, él da dé a ment che les finamires pò demé vegní arjontes con persones cualifichedes a temp plen (con persones de lingaz oma). Na sourandeda de enciaries de ensegnament a professours da foradecá, ence sce ai á n renom aut, ne é nia l dret troi per enjigné ca endertura maestri/maestres dles scoles elementares. La linguistica ladina mess tres endò se confronté con la realté vivuda tla Ladinia per podei ti trasmete ai studenc les conescenzes de uega te sie ert. Sce chest ne vegn nia sport, s'en tolará na ria ence la sezion "lingaz y cultura
ladina". Con d'autres paroles, na pieta de lezions che ne á nia n obietif cler, pò avei fazions negatives sun les prestazions y la motivazion dles persones che jirá dedò a d'ensegné.
Na strutura universitara per i Ladins dess ence na certa segurté de continuité  ai joegn che studia y da la continuité di dozenc depénel ence la continuité di studenc.
La delegazion é plenamenter convenciuda che na strutura universitara và atira y dassen de uega y debujegn  per la comunité ladina  y che al é na strutura a chela che an ne pò nia renunzié,  sce an vuel se dé ju con lingaz y cultura tl cheder de archirides y elaborazions aladò de criters scientifics.

Per la Union Maestri Ladins (UML)
Dr. Otto Moling
(president)

Dr. Claudia Canins
(comembra dla UML)


Per la Union Ladins Val Badia
Werner Pescosta
(president)
Dr. Lois Trebo und Dr. Giovanni Mischì
(comember dl Consei dla  ULVB)



Per la Union Ladins de Gherdëina
Egon Vinatzer
(president)

Dr. Rut Bernardi y Dr. Toni Sotriffer
(comembers dla ULG)

 

D'autri articui comparus sun noeles.net sun la medema tematica:

 Lezions de ladin a l'Université de Persenon
 Université de Bulsan/Persenon, sezion ladina: prums laureés
 Scola y didatica
 Les ghiranzes di LADINS: debata politica entourn la chestion dla université
 Theodor Rifesser reprejentant ladin tla Jonta dl’Université
 Université da Bulsan - Degun istitut de ladinistica ciamò
 La plüra: Université Lëdia de Balsan y i posć de laûr,  feter degügn ladins
 Les ghiranzes dles Unions Culturales dla Val Badia
 
 






L articul vegn da Noeles.net - Informazion ladina
http://www.noeles.net

L URL per chest articul é:
http://www.noeles.net/modules.php?name=News&file=article&sid=1019