"Verba volant, scripta manent"
- Scandalousa la posizion dla SVP dl 1988: ala ne volova nia che l lingaz ladin deventassa lingaz ofizial ti comuns ladins

Enseira á la Consulta per i Problems Ladins prejenté a Bulsan l codejel con i referac tegnus en gaujion dl Convegn metú a jí en l ann passé dal titul "Les poscibeltés dl Ladin - Idees per na promozion linguistica". Les paroles dites te chela ocajion dai reladours é sen vegnudes metudes fosch sun blanch te n codejel: "Scripta manent."
L ombolt de Bulsan Giovanni Salghetti Driolli á paroles de lauda per la conseiera Dolores Dariz (a m.c.), la familia Schuen de La Val sona y cianta (a m.d.).
Dantfora á la canditata per l Consei de Comun a Bulsan, Dolores Dariz, sotrissé l'emportanza de rejoné tres endò de chestions de lingaz y dl lingaz scrit unifiché ladin en particolar. Con la publicazion de chest codejel vuel la Consulta dé sie contribut. A la pert fova ence l ombolt de Bulsan Giovanni Salghetti Drioli che se á aodé che al ti garete a la aconsiadessa Dariz de vegní reconfermeda tl Consei de Comun de Bulsan. Ala se l merita, daviache al á fat n bon laour. Tost vegnirál enaudé la "Ciasa di Ladins" a Bulsan tla zona ex-fiera y chest é dantadut sie merit. Cornisc musicala é vegnuda sporta da la familia Schuen da La Val y an ne se á nia lascé sciampé la ocajion de cianté deberieda la ciantia "Na bela seira sarena de mei" de Jepele Frontull.
Anter i enviés ence l ex-aconsiadour dla lista LADINS y sen candidat a l'enciaria da ombolt a Selva. Carlo Willeit. Al á recordé che la lista LADINS é da 15 agn tl Consei de Comun y che la Consulta Ladina é vegnuda striteda ca da chesta raprejentanza politica.
Willeit á dit che al é y che al é sté dagnora daspavent rie per i Ladins da fé a valei sie lingaz. L ladin é l lingaz dl cuer, ma spo devéntela grieva. Per fortuna él garaté de porté l lingaz tles aministrazions comunales. Al á recordé propi chest ejempl scandalous de coche ala é juda prò dl 1988 con les normes sun l'adoranza ofiziala di lingac tla provinzia de Bulsan, la lege 574/88. La proposta dla SVP fova enfin a enultima che i Ladins dess opté o per l todesch o per l talian te sies relazions con l'aministrazion publica y chela comunala en particolar. Adio "Poscibeltés dl ladin ....". El y esponenc dla Union Generela di Ladins dles Dolomites é sun chela atira jus a Roma a traté al ultim moment enstesc con i sotsecreters de stat, anter chisc Alcide Berloffa y l Minister, per ancoré l reconesciment dl lingaz ladin desche lingaz ofizial. Ala ti é garateda, sot al nes dla SVP via che é resteda dant a fac acomplis. L dí do fova la lege deda pro. Enscí á la Generela arjont che l ladin vegn almanco nominé te 1 n articul sun 40 dla lege. L articul garantesc l trilinguism ti comuns ladins y che i zitadins pò se ouje a l'aministrazion comunala demé per ladin.
L'autra gran arfereda per i Ladins da pert dla SVP é la ilegalisazion ofiziala dl 2003 Ladin Standard tla provinzia de Bulsan, l lingaz ladin unifiché scrit, enfinamai con delibera, sceben che n lingaz scrit unifiché vegn raté na "conditio sine qua non" per na politica linguistica che se merita chest inom.
Una dles majeres loces per l lingaz ladin é plu inant - sciche an sà - la scola: i scolars ne empara nia da scrive endertura ladin, l 90% é dutaorela analfabec te sie lingaz dla oma. Al ne jova a dut nia, al vuel ester deplú lerch per l ensegnament dl ladin tles scoles. Al é per puech rejoné tres de n model, de n ejempl, che ne é nia n model, ma essenzialmenter na scola paritetica con l'enjonta de 1 o2 ores de ladin.
I autri gran ciamps, oláche "les poscibeltés dl ladin" mess vegní ampliedes, sàn ciugn che é: dlonch oláche al é na adoranza ativa dl lingaz: l'informazion (foliet dal dí ladin) y les trasmiscions tl radio y tla televijion per ladin. N lingaz ne ciafia nia da vive de empromiscions da n ann al auter. Les tramiscions dla tv á empermò metú man dl 1988. Enfin ai agn '70 vegniva les trasmiscions tl radio en gran pert realisedes da volontars dles Unions di Ladins. Canche ala se trata dl todesch ne án deguna mesura da sparagné, sceben che ai pò importé dut dai paisc vejins. Tla provinzia de Bulsan án fat na lege aposta per sostegní con milions de euro l telejornal sun l ORF "Südtirol Heute" a ben dl grup de lingaz todesch, per i ladins, che mess se fé dut enstesc, ne òven degun centejim dessourora. De chest vers ne vel l statut de autonomia nia tla pert oláche al rejona che i mesi finanziars dess vegní partis su aldò di debujegns di grups. Canche Willeit, enlaouta tla viesta de aconsiadour provinzial ladin, se ova damané che al vegnissa vedú dantfora da tla medema lege ence n sostegn a la tv ladina, ti án dit de nò. Tl Tribunal laórel schires de ciancers dal talian al todesch y enzescul per ti garantí ai todesc y ai talians l dert de adoré sie lingaz. Tl ciamp giudiziar fóssen vegnus afrida de porté ite l ladin, sce an essa abú tl uedl na politica linguistica y essa vedú dantfora n raion giudiziar per les valedes ladines en gaujion dla reforma regionala te chest ciamp, con n/i vicar/vicars de pesc de lingaz ladin, "Poscibeltés blochedes ...".
L lingaz ladin, enscí Willeit, auda ence da vegní reconesciú a livel provinzial te na mesura cotant plu ampla y de giaté lerch ti ofizes provinziai y nia demé de ester restrent a les valedes ladines. I messon veramenter speré che i sonse bogn de arjonje na miour sconanza y combate contra les despartizions che la politica atuala azentueia, á dit Willeit. "Les poscibeltés dl Ladin" fossa cotantes, demé che la politica mess fé aladò. Dessegur ne é la proibizion dl Ladin Standard, dl ladin scrit unifiché, degun vare inant.
D'autri articui comparus sun noeles.net sun la medema tematica:
Convegn a Bulsan: Promozion dl lingaz a 360 degrés
En venders, ai 26 de merz 2004, Convegn a Bulsan
Program dl Convegn "Les poscibeltés dl Ladin"
Convegn a Bulsan: Con l lingaz dla oma ne empáren nia demé a rejoné
Convegn: Poscibeltés dl ladin - Meisa arduonda davomezdí
I ultims Convegns: poscibeltés dl Ladin y lingaz de mendranza pro manifestazions
Ladin folclor o ladin a l'auteza di temps
SPELL: n vocabular demarevueia, standard y idioms