"N ladin massa bastert, al fossa da mioré!"
La chestion dles trasmiscions tla RAI dess vegnì trata ca, zenza restonse inant a mans prest vuetes
Per ventura (fortuna) onse nos ladins da cotant d'agn encà ence en valgugn media per comuniché con nosta jent, per ti lascé alsavei les noeles, per ti porté dant trasmiscions culturales y deplù temesc atuai che reverda i Ladins en general. Chisc media à na gran valuta y emportanza, deidei pu lié adum i Ladins dles Dolomites con la speranza che ei se sente tres plu unis. Chesta speranza é lieda al contegnù di media; chisc mess savei da porté dant cie che ti interesseia a la jent, cie che la istruesc y la informeia sun duc i ciamps che à da en fé con la vita dla persona d’aldidancuei.
Chesta spetanza se damana che les persones che laora pro i media ladins sie persones acortes, istruides, competentes dantaldut sun l ciamp dal lingaz y dla cultura ladina. Chilò fòssel da se damané, cie scoles che nosc jornalisć dai media à fat y cie preparazion che ei à da mostré su sun l ciamp con chel che ei se dà ju. I sé che la RAI ova tl prum messù tò su chel personal che ala ova giaté per mancianza de personal competent sun l ciamp cultural ghiré. Aldidancuei nes aspetonse che duc chi che laora pro i media ladins ae bendebot de competenza linguistica - culturala dal ladin y na bona porzion de formazion generala. Emplù pórtei na gran responsabelté sun la cualité dles trasmiscions che ei met adum o lascia jì en ona.
Sce an scouta su plu gonot trasmiscions ladines, tamben intervistes o sun cerc argomenc, méssen gonot constaté che al ne i vegn nia dé al lingaz chela emportanza che al tocassa da avei. An auda trasmiscions te n lingaz talian – n puech ladinisé che fej mel a les oredles a scuté pro. I responsabli ne podessa nia lascé jì en ona de tel sort de trasmiscions. Nia demarevueia che foresc’ dij: l radio ladin capionse feter dut, al sona truep a la taliana. N lingaz ladin tant bastert ne podonse nia lascé audì, al nes descrediteia nos ladins, nia demé nosc media. I priasse chi che se chier i colaboradours de mete ben averda, cie sort de trasmiscion che un é bon da mete adum, cis te cie lingaz. Vigni trasmiscion mess dagnora ester te n bel lingaz ladin. N bel ladin pò la gran pert emparé y se l tó a cuer. Ie dijesse ence: miour deguna trasmiscion che una che dezipa y ruina nost lingaz. I media vegn scutés su truep; desche al vegn rejoné tl radio végnel fat do, paroles audides vegn sourantoutes y fej scola, cis les desfigurentes.
N'autra cossa da osservé: canche al vegn lascé audì intervistes fates a persones nia ladines, dess sies paroles vegnì ciancedes tl ladin y nia lascedes audì tl lingaz forest. Chel tant de temp che i podon lascé audì nosc media ladins, déssei porté da la A a la Z dut per ladin. Les paroles forestes pò vegnì metudes sotvia, ma audì déssen demé cheles ladines.
Nosc media à massa na gran emportanza per l lingaz ladin, per l prestije dai Ladins; i son debit da prejenté vigni trasmiscion te n ladin tant natural che ala va. Encuei él ocajions sourafora per se istruì sun co rejoné n bel ladin - i on vocabolars y gramatiches che pò nes ester de gran uega. Chi che à interes pò ence tò pert a cursc de formazion sun l ladin, nosc Istituc pò pité de tel ocajions, a Persenon pò i interessés ladins tò pert a les lezions che vegn ofrides da la Université. Degugn ne n'é massa vedli per arichì sie savei, per se istruì inant, per mioré sie ladin.
Baudi che al mancia dutaorela na redazion ladina autonoma pro la RAI che podessa mindicé organisé seminars y cursc per l personal ladin nia demé dla RAI, di radios privac y di foliec scric per ladin. Al é plu de 10 agn che i Ladins speta che al ti vegne aumenté les ores de trasmiscion; i rumanc à 13 ores al dé Radio Rumanc. Ai Ladins audìssel da ti vegnì conzedù almanco 4 ores de radio ladin y 30 menuc de televijion ladina al dì. An spera che oms politics ti dae plu gonot na sburla a Roma per arjonje a la fin dles finedes plu lerch per i Ladins pro la RAI. Ence chest toca pro la sconanza dla mendranza y pro la responsabelté politica.
Chisc pensiers dess daidé comedé nost rejoné ladin con sfrié fora les paroles forestes che n'à nia da chirì te nost bel lingaz ladin. Plu gonot déssel vegnì trat ca les chestions dla RAI, scenò se endormedesc dut via y i Ladins romagn inant con les mans vuetes.
Lois Trebo