benvegnus Noeles.net - Informazion ladina
Noeles.net
    Vos ne seis nia loghé ite.   [ Loghé ite ]    

Per l contegnú di comentars é l autour dl medem responsabel

Comentars anonims n'é nia ametus, preibel registredeves denant

Re: La delibera marora: n comentar de Erwin Valentini (ponc: 1)
da marco ai 04 June 2007 da les 16:54:52
(Infos sun l utilisadour | Ti mané n messaje privat)
Por i gherdenes é düc i atri idioms ladins sotidioms, l´ampezan y le fodom sot-sot-idioms!!


| suvers

Re: La delibera marora: n comentar de Erwin Valentini (ponc: 1)
da Claudio ai 04 June 2007 da les 18:03:33
(Infos sun l utilisadour | Ti mané n messaje privat)
Chestes classificazions é perdret artifiziales y da desbuté, sce an vuel spidicé l ladin empera. Linguisticamenter pòles zenzauter ester enteressantes.
Bele tl vocabular dl Pizzinini végnel conscideré almanco 6 formes dialetales tla Val Badia che permet plu o manco ence encuei de savei da oláche un vegn adalerch:

1) mareo o marou (La Pli y Al Plan);
2) ladin da Rina;
3) ladin da San Martin (con Antermeia y Lungiarü, chest ultim con valch mudazin lisiera che vegn da Badia ca: p.ej. mertesc y mercui empede dedôlönesc y dedemesaledema);
4) ladin da La Val (con sia tipica entonazion a -o, valch formes che tira plu sun l marou, ma zenza plu devers l badiot),
5) badiot y
6) ladin da Colfosch
Al pò ester che valch de chisc sie plu dlongia: p.ej. ladin da San Martin y La Val, l badiot con l rejoné da Colfosch; ma al é arees dialetales .... che an enconta te dut Sudtirol y dlonch tl raion de n lingaz, penson demé al Friul che à dialec cotant plu desvalifs sot a una na koiné che l ladin dles Dolomites. Inió ne scomparis chestes formes per gauja de na koiné.
L mareo fej pert de chesta area dialetala. L scarzé demez per fé adenfora "valch de extra" é fauz. Giuridicamenter ne él vedú dantfora inió na "etnia marora", deguna "etnia gherdeina", deguna "etnia badiota o de mesaval", ma demé na mendranza "ladina" da leges costituzionales, statales y provinziales. Les unions ladines à laoré soura 100 agn per arjonje chest reconesciment, inió ne ti él vegnù en ment de tel strambaries de reconesce idioms o sot-idioms (tl significat de variantes dl medem lingaz). Cie che bera Mussner à fat, é da condané.
Dut l empegn (di ladins y dles istituzions) mess ester per arjonje n standard interladin che tol ite dutes les variantes. La union fej la forza él dagnora vegnù dit.


| suvers
News ©
 
  www.noeles.net



Impressum: Plata on-line publicheda da l'Union Scritours Ladins Agacins - Redazion: Bulsan noeles.info@gmail.com


Implatazion: 0.374 seconc