benvegnus Noeles.net - Informazion ladina
Noeles.net
    Vos ne seis nia loghé ite.   [ Loghé ite ]    

En recordanza de Danilo del Garber
scrit ai 16 April 2005 da les 18:20:27 da noeles

Persones

"Che Die te l pae dassen, cent e cent mile oute"

Caro Danilo,
tu es te n jit per to ultim viac, con duta tia jent apede, strenta dintorn te e tia familia te n ciaut braciacol, símbol de chela Comunanza che fosc n’outa é stat, e che per duta la vita tu as chierí e volù. E nos sion chiò, stremii e destrametui, desche l viandant che su la sera veit se destudar una dò l’autra dute le lum che ge segnaa l troi, e l se la enfenc a jir inant, soul, te la scurenta not.



  Saane che l moment vegnía, ma per nos tu es te n jit massa prest, proprio canche assane abù più besegn de tia prejenza e de to consei, te n moment n muie delicat, olache noscia Val – tia Val – é dò a chierir con gran fadía la strada del davegnir. N moment n muie delicat ence per l’Istitut – to Istitut. Tempes senestres, olache l belfestidech somea aer la soramessa su l’empegn, olache conta i scioldi e l poder, e no l’ideal, olache l’umol lurier cultural no l’é più nudriment prezious per duta na comunanza, ma demò n vez dejùtol, n capriz de "chi dai libres", "chi dal lengaz", "chi dal vinteset".
Tu ere restà un di pec che cherdea dassen e fin junsom a chel che fajaane colavía, o se no auter un di pec che no se pesimaa a ne l lasciar entener, no con de gran parole vete de lauda te valch ocajion de biota parbuda, ma coscita, foraldret, a ogne un e a duc, con semplizità e sinzierità. No tu menciae mai de ne lasciar entener to sostegn e tia recognoscenza, dute le oute che tu vegníe a ne troar, ence ultimamenter, canche te l ne salutar, co la ousc jà segnada dal mal, tu ne dijee: "Devalpai, noe, per dut chel che fajede…". E canche vegníe via ciasa con papieres, no me recorde nience n’outa che no tu me aesse dit, canche siere sun usc per me n jir: "Saludemeli duc, colavía, me racomane…"
  Tu ere desche n pare, ei, per duc noetres, e desche n pare tu scutae nosce confidenze, nesc cruzies e nosce delujion, e tu scutae al lonch zenza dir nia, per capir miec e fin junsom, e dapodò tu ne fajee coragio co la parola e col consei, tu ne dijee de tegnir dur e jir inant, zenza paura. No tu te as mai tirà endò, nience n’outa, nience canche la malatía aea jà scomenzà a te robar le forze: "Dijeme, vé, se posse far zeche, che se no auter cater bugoi a zachei son amò bon de g’i far…".
Tu ere cruzià ence tu, a veder coche vegnía destraboní nosc bel lengaz, e coche vegnía durà malamenter i strumenc metui a la leta te tenc egn de lurier, e coche vegnía lascià zenza éjit legi e deric conquisté dò tenc egn de batalie. A veder chest tant tu ere amò bon de sutar sù, per ne spenjer co l’ejempie a tegnir dur. ´Desche chel zirm del bosch sagrà de Tamangur, tu ne as dit en chel’outa, cognon far desche chel zirm che tegn dur sun chela costa, contra lavine e vent, spetan l’aisciuda: "Son chiò, e stae, e no arbandone, no zede nience n varech, tu pes creer". No zeder nience n varech, cari ladins…ª. La te aea sapuda coscita bela, chela ciantia romancia ciantada dai Marascogn.
  Saon ben, l’é na batalia senestra: descheche disc l poet "dut dura n trat, e n trat no dura semper", e ence nosc lengaz jirà a fenir. Ma ampò, caro Danilo, fajaron descheche tu ne as ensegnà: mai zeder. No zedaron a la ciordonaría, a la dejodeaa e al belfestidech che cresc dut intorn te chest mondo perecos. Seghitaron a lurar, dí per dí, dut chel che saron bogn. No lasciaron che l mere fora zenza far nia, nosc lengaz, no la lasciaron morir noscia mare-lenga, seghitaron a ge voler ben descheche tu ge as volù ben tu, seghitaron a se bater per ela, descheche tu te as batù te duta tia vita, con dute nosce forze, co la medema determinazion, con chela che a la fin de tia esistenza tu as combatù contra l mal che te portaa demez la vita.
E ades che zacan tu es te la pasc eterna de Sia gloria, nos te dijon, per dut chel che tu as fat, per dut chel che tu ne as dat: "che Die te l pae dassen, caro Danilo, cent e cent mile oute".


Fabio del Goti


 
Liams emparentés
· Deplú sun l tema Persones
· Chier te noeles


L articul plu liet te chest tema Persones:
Laudatio per dr. Paul Videsott


Valutazion dl articul
Cumpeida mesana de oujes: 5
Oujes: 3


Preibel toledeves dlaorela de valuté chest articul:

ezelent
dret bon
bon
normal
sclet



Empostazions

 Plata da stampé  Plata da stampé

 Ti ortié chest articul a n/a amich/a  Ti ortié chest articul a n/a amich/a


Per l contegnú di comentars é l autour dl medem responsabel

Comentars anonims n'é nia ametus, preibel registredeves denant

Re: En recordanza de Danilo del Garber (ponc: 1)
da EValentini ai 16 April 2005 da les 20:28:53
(Infos sun l utilisadour | Ti mané n messaje privat)
La ultima outa che i é enconté Danilo é sté de fauré a Poza; an vedova che al ne stova nia ben ma empò òvel la forza, el, endeblì da ma burta malatia, de dì a nos autri abinés ilò per rejoné dl davegnì dl ladin: Preibel jide inant y dievelpai per dut cie che i fajeis.
Ciamò encuei me fej cheles paroles emprescion: propi da Danilo, che se batova te chel moment per sia vita, vegnìvel n envit a tegnì dur, a jì inant y se bate per n patrimone moral y ideal che, coche dijova l Alton, é plu gran che dut l luech da Sompunt. Sie telpai é n gran onour y n encorajament a jì inant per nos che son plu usés a audì paroles de despriec o magari de coionament che de lauda.
Con Danilo se en jù una dles gran personalités che à marscé la storia di ladins, no demé chela de Fascia ma de duta la Ladinia. De tel ladins zenza pesima y zenza compromis él rie da giaté encuei entourn l Sela: sie messaje vel ence y dantaldut per chi ladins da l'autra pert di joufs che se rata gen - ma a tort- i prums dla classa, i "dret" ladins.
N granmarzé, Danilo, per dut cie che te as fat per nos ladins.
Da n badiot
Erwin de Cëch


News ©
 
  www.noeles.net



Impressum: Plata on-line publicheda da l'Union Scritours Ladins Agacins - Redazion: Bulsan noeles.info@gmail.com


Implatazion: 0.412 seconc