La Ladinia perd n auter gran fí
El ova metú en pé dl 1973 l grup politich "LADINS" - Sepoltura en juebia, ai 14 de auril a Pera

La Ladinia y la Val de Fascia perd n auter gran fi de sia storia: Danilo Dezulian dal Garber. Do Guido Jori Rocia, do Ezio Anesi y l dr. Giacomo Jellici s’en é ju ence el, n dret combatent per l’unité di ladins y sia autonomia. Bele da d’isté 2004 encà savòvel d’avei n tumor y encuei entourn mesdí s'ál destudé via te sia ciasa a Pera a l'eté de 74 agn. N politich autonomist che cherdova dassen tl valour di Ladins. El volova na provinzia autonoma duta demé per i Ladins dles Dolomites. La sepoltura é a Pera en juebia, ai 14 de auril, da les trei domesdí.
En valgunes notes biografiches:
Danilo Dezulian fova nasciù a Pera ai 17.12.1930; do la scola popolara él ju inant con i studes a Bulsan olache al à frecuenté l lizeum scientifich per trei agn per passé dedò a la scola magistrala olache al à arjont l diplom de maester. Al se à dé ju cotant tla vita politica, soziala y aministrativa de sia val y dantaldut ence tl moviment ladin.
Del 1973, ann dla "outeda" dl’Union di Ladins de Fascia envers la politica, él ju ite tla Union y tl medem ann àl tout pert a la costituzion dl prum Grop politich organisé "LADINS". Dl 1976 él deventé President dl’Union di Ladins de Fascia, enciaria che al à corì enfin al 1987, canche al ti à passé l temon a Antone Pollam y el é vegnú nominé President onorar dl’Union di Ladins de Fascia.
Dl 1975 àl tout pert al organism provisor per la costituzion dl Istitut Cultural Ladin y spo él sté conseier de chesta istituzion enfin al 1999. Ai 5 de merz dl 2004 él vegnú nominé da la Jonta Provinziala President dl medem Istitut, portan atira gran coraje y fidenza te chesta istituzion.
Dl 1978 àl metù a jí la pruma "Radio ladina" con senta te sia ciasa a Pera, portan inant per agn les trasmiscions per ladin dessema a Aldo y Luciana Detomas da Pont y a Fabio Chiocchetti del Goti. Al à dagnora cherdù tl’importanza dla radio per l stravardament dl lingaz rejoné, y per chest ence do che al é vegnú saré la "Radio ladina" te Fascia àl spent acioche al vegne fat trasmiscions ladines per la radio.
Al à abù na longia cariera aministrativa tl Comun de Poza, desche conseier y assessour dal 1967 al 1976 y dal 1990 al 1991 y desche ombolt dal 1985 al 1990 y dal 1991 al 1995.
Al à tout pert a les batudes per l Comprenjore Ladin de Fascia, destaché da Flem, y al é sté te chesta istituzion dal scomenz: assessour per n mudl de agn y despò conseier, raprejentant dl Comun de Poza ence do che al ne à nia plu abù enciaries tl Consei dl medem Comun.
Dl 1982, canche al fova assessour dl C11, àl metù su l boletin "Comun General de Fascia" y tres chest boletin, dl 1983, àl mané fora na zedola per damané a duc i fascians, sce ai fossa stés a una de mete su n movimet politich de val. Aldò dl ejit positif de chesta enrescida, ai prums de otober dl 1983, él sté anter i fondadours dl’Union Autonomista Ladina; con chest moviment àl candidé per les litazions europeiches de jugn dl 1994 (adum a la SVP) y per les litazions provinziales ai 26 de otober del 2003, restan atif enfin a enultima.
De mei dl 2004, do na operazion, l’à i medesc metù en consavei che al ova n tumor, ma al à sapù fé front a la malatia con la forza y l coraje de dagnora y al à seghité a se dé ju per si ideals.
La sepoltura é a Pera en juebia, ai 14 de auril 2005, da mesa les trei domesdì, pian via da sia ciasa te streda Ciadenac.