Siour Angel Morlang ti á fat na donazion al museum
N valgunes operes dl Morlang pò sen vegnì amiredes tl Museum - Dl 1958 òvel metú su "Ert por i Ladins"
Grana é steda la comozion da pert dla jent tl moment de ti dé l ultim salut al curat, artist y leterat siour Angel Morlang che é vegnù cherdé te sie regn da Chel Bel Die. Truep ál fat te sia vita y truep él ence vegnù scrit, propi ajache al se à dé ju nia demé coche curat y preve dal 1943 inant, ma ence con la cultura.
Nasciù fòvel ai 14 de de otober dl 1918 a La Plì de Mareo. Do les scoles te si luech él jù a Persenon, olache al à sclut ju i studes tl Lizeo classich. Plu inant al studé teologia deventan preve dl 1943. Sia ispirazion é ence steda la leteratura y l ert. Siour Angel à scrit truepes stories, ma ence en valgugn romans coche “Sonn de Ciampanes” dé fora dal Istitut Ladin Micurà de Rü l ann 1988 o “Vijins” publiché l ann 1992. Da recordé él samben i cruzesc per l Calender Ladin che al à dé fora per trueps agn, scrivan n grum de stories.
Na gran pascion ál dagnora desmostré de avei con l depenje. Defat ál studié dl 1957 n ann tla “Akademie der Bildenden Künste” de Minca „Formlehre, Aktzeichen und Farblehre“ y l ann do, dl 1958 ál metù su, deberieda con Lois Irsara l’assoziazion d’ert „EPL“ , l’ert per i Ladins, de chela che al é sté president enchin al 1995. Sia grana veina artistica veiden fora da si chedri che tol la ispirazion da la vita da vignidì. Les persones plu scemples y omles vegn reportedes te si chedri, sovenz te n moment de chiet y de pesc, te n moment de laour y da paussa. Pro gran pert di chedri fej da cornisc la natura, i creps y i paesajes, ma al zenter él feter tres la persona, la familia y l amour dla oma per si mutons. Seguramenter él da vedei fora na ispirazion dl gran artist Albin Egger- Lienz, ma purempò interpreté a na maniera dassen personala.
L tema dla familia é da vedei te un de siei chedri plu raprejentatifs, n cheder depent tl 1992 y che Siour Morlang à volù se tegnì te si ofize enchin che Chel Bel Die l à cherdé.
Gran fova la comozion tl moment che l cheder é vegnù destaché dai pareis y é vegnù porté tl Museum Ladin. Defat l’ova Siour Morlang empermetù al Museum Ladin Ciastel de Tor. Evce al Istitut Ladin Micurà de Rü al desmostré reconesciment ti donan sia biblioteca personala. La pitura scincheda al museum mesura 1,70 x 1,20 m y é n depent a uele sun teila. L tema é chel dla familia entant che ala preia dant n ceif. L Museum Ladin ova bele dl 2003 abù l’ocajion de compré ju da n privat doi chedri de Siour Angel Morlang y de chisc un raprejenteia n grup de paurs entant che ai laora te ciamp y l auter é n paesaje. Con la scinconda de siour Morlang à l Museum Ladin trei chedri y vignun raprejenteia na tematica tipica che ti stajova a cuer al artist.
L Museum Ladin Ciastel de Tor envieia duta la popolazion a vegnì a ti cialé al cheder che é un di plu biei depenc de Siour Angel Morlang. La pitura é vegnuda metuda fora tl porte dla costruzion nueva dl Museum Ladin a na moda che l publich posse l amiré ence zenza messei fé la cherta de entreda al museum. (s.p.)
ciala ence:
A recordanza de siour Angel Morlang