Seires de informazion per genitours sun la reforma dla scola
scrit ai 09 April 2005 da les 10:35:51 da noeles |
|
La scola ladina y la reforma scolastica
Les novités plu emportantes: les materies opzionales, l ingleis tla cuarta y cuinta elementara
Ai 4 d’auril 2005 él vegnù metù a jì dal comité provinzial ladin di genitours a Urtijei tla Aula Magna dla Scola Elementara y ai 5 d'auril 2005 tl gran salf dla Scola Mesana a La Ila seires de informazion sun la reforma dla scola per genitours.
Les informazions plu nueves sun l prozes de reforma a livel nazional y provinzial é vegnudes portedes dant l assessour Mussner, dal Intendent Verra y dal diretour de repartizion Prinoth. La partezipazion di genitours é steda dret bona tamben a Urtijei che ence a La Ila, segn che l argoment interesseia dassen la jent.
Al é sté encontedes interessantes, ajache l clima de discuscion fova davert y la popolazion à desmostré che la scola ti sta bendebot a cuer. L assessour Mussner à sotrissé che la scola ladina dess laoré inant te si sistem paritetich che à arjont de bogn resultac. Da pert dla scola ladina él la volonté de jì ite tla reforma con spirit costrutif y con creta, zenza se lascé sprigolé ju da les novités y dal majer laour che ales comporta. La reforma portarà ence a na revalutazion dla funzion di organs colegiai y dla partezipazion di genitours, à dit l assessour. L Intendent à porté dant i aspec pedagogics y organisatif dla reforma, che vegnirà aplicheda bele tl ann de scola che vegn te dutes les scoles elementares Dla Val Badia y de Gherdeina. Per la scola mesana messaràn aspeté l ann de scola 2006/07. Anter les novités plu emportantes él da auzé fora les materies opzionales, l ingleis tla cuarta y cuinta elementara, l portfolio dles competenzes y la funzion tutoriala da seguré a duc i scolés. Prinoth é jù ite tl detai dl cheder orar y tles pertes struturales dla reforma, che comporta n gran sforz organisatif per la Intendenza Ladina y per duta la Direzions. Per chel che reverda la reforma tla scoles autes, saràl ciamò da aspeté, ajache ence a livel nazional ne ésen ciamò nia enjignés con l decret legislatif aldò. Truepes domandes di genitours à toché les conseguenzes dla reforma per si mutons, dantaldut la organisazion dl orar, i trasporc, l servisc mensa y les ressurses che é da garat per mete en doura la reforma. Dut adum pòn dì che l Comité Provinzial di Genitours Ladins à dé con chestes scomenciadives de informazion n contribut costrutif per meter a jì l prozes de reforma, te n spirit de colaborazion y de confront davert. (osp)
ciala ence:
Reforma dla scola: an peia via tl ann de scola 2005/2006
|