I ombolc dess declaré sies intenzions sun la lege 482/99, zenza ne ései nia legitimés
Aladò dla Svp é demé i ombolc lités democraticamenter i raprejentanc autorisés da crié n comité interladin aldò dles desposizions dla lege nazionala 482/99 - I candidac da ombolt aud perchel sen dant les lites de declaré sia posizion ofizialmenter
Al é i ultims dis per prejenté les listes di candidac da ombolt y di aconsiadours. Ala se trata de chirì fora i miours aministradours di dinés publics y con la majera sensibelté per i problems soziai dla comunité. La jent se aoda aministradours a chi che an pò ti jì permez te vigni moment zenza poura y con la speranza de giaté n aiut, n consei senzier y nia de pert. La politica à sia importanza, ma la "polis" (comunité) é valch soura la democrazia. La democrazia é souradut frut dl juech di partis, entratant che la "polis" defen i confins dla comunité, sia strutura legala, si derc zivics, sia autonomia, sia etnia. De chest vers fálela ciamò sterch pro i ladins: unis da la natura ("polis"), ma despartis da la politica.
La lege 482/99 veid dantfora la poscibelté de mete su organisms de coordinament reconescius istituzionalmenter, sce mendranzes é spedicedes sun deplù provinzies o regions. La lege alogheia ence finanziamenc per projec.
Aldò dla minonga de Durnwalder é demé i ombolc i drec raprejentanc di ladins, daviache ai vegn lités democraticamenter. Ma tl caje concret dl'aplicazion dla lege cheder sun les mendranzes, la 482/99, ne se trátel nia demé de priorités aministratives, ma dantaldut de mendranza, de na mendranza zenza polis, zenza unité, zenza confins, zenza autonomia, zenza reconesciment y registrazion, en curt zenza "anagrafa", de na vijion che va soura i confins de comun fora. Da Col Santa Lizia, da La Rocia, da Fodom án signai clers che chisc ladins vuel se uní ai ladins de Trent y de Bulsan. Ai vuel dè vita a na mendranza aladò dl conzet de "polis" y al é sen dant man na lege nueva, la 482/'99, che ti sporj ai Ladins la poscibelté de crié n organism interregional per realisé valch deberieda anter dutes les valedes.
Bele dant da zirca doi agn él vegnù rejoné de cherdé ite duc i ombolc dla Ladinia storica y de mete su n comité de ombolc che ejamineie les poscibeltés de colaurazion. Davia che Bulsan vuel che an rejone demé de n comité de ombolc, él dret che la jent se fice ite y damane ai candidac da ombolt de mete cler te sie program cala che é sia posizion devers dla mendranza ladina entiera. La sburla mess vegní dal bas, al é la populazion enstessa che mess sentí l problem de volei na "polis" ladina, na mendranza ben definida y de volei arjonje plu ousc a livel politich. An á bele aspeté (la lege é en doura dal 1999) y pesimé massa die alalongia, sen él ora de ti dè na resposta al scrai de Col, La Rocia, Fodom y per na pert ence de Ampez. Vigni paisc, vigni comun messessa sourantó l problem y daidé crié na politica ladina nueva. Les lites comunales é de chest vers na gran ocajion per pretene bele dantfora dai candidac da ombolt de tó posizion sun la chestion tres n impegn formal-ofizial. I ombolc á l dovei de declaré dant a si litadours, zenza é ence sia legitimazion de crié n tel comité relativa. Ala ne se trata nia demé de na chestion secondara, ma dl davegní, dla poscibelté de conté valch ence a livel europeich. Al é da lité candidac che crei tla mendranza ladina, enjignés a se bate per conduje endò adum i ladins. (uc)
aloghé = stanzié
dinés = scioldi
Liams a d'autri articui sun la tematica comparus sun noeles.net:
L apel dl ombolt de Col Santa Lizia
Comité interregional ladin - n comentar
Intervista al ombolt de Col de Santa Lizia Paolo Frena
Intervista al ombolt de Fodom Gianni Pezzei
La lege 482/99 y i ladins tla provinzia de Bulsan
Ressoluzion dla Union Generela di Ladins dles Dolomites
Enconteda Durnwalder-Generela: la verscion ofiziala
L consei di ombolc - enfin a sen deguna convocazion ciamò
Comité interregional ladin - n comentar
N organism interregional: manco ombolc y plu esperc y dialetica