benvegnus Noeles.net - Informazion ladina
Noeles.net
    Vos ne seis nia loghé ite.   [ Loghé ite ]    

Comentar a les lites comunales y la lege 482/99
scrit ai 22 March 2005 da les 13:11:05 da noeles

Cultura

 

I ombolc dess declaré sies intenzions sun la lege 482/99, zenza ne ései nia legitimés

Aladò dla Svp é demé i ombolc lités democraticamenter i raprejentanc autorisés da crié n comité interladin aldò dles desposizions dla lege nazionala 482/99 - I candidac da ombolt aud perchel sen dant les lites de declaré sia posizion ofizialmenter

Al é i ultims dis per prejenté les listes di candidac da ombolt y di aconsiadours. Ala se trata de chirì fora i miours aministradours di dinés publics y con la majera sensibelté per i problems soziai dla comunité. La jent se aoda aministradours a chi che an pò ti jì permez te vigni moment zenza poura y con la speranza de giaté n aiut, n consei senzier y nia de pert. La politica à sia importanza, ma la "polis" (comunité) é valch soura la democrazia. La democrazia é souradut frut dl juech di partis, entratant che la "polis" defen i confins dla comunité, sia strutura legala, si derc zivics, sia autonomia, sia etnia. De chest vers fálela ciamò sterch pro i ladins: unis da la natura ("polis"), ma despartis da la politica.

La lege 482/99 veid dantfora la poscibelté de mete su organisms de coordinament reconescius istituzionalmenter, sce mendranzes é spedicedes sun deplù provinzies o regions. La lege alogheia ence finanziamenc per projec.



Aldò dla minonga de Durnwalder é demé i ombolc i drec raprejentanc di ladins, daviache ai vegn lités democraticamenter. Ma tl caje concret dl'aplicazion dla lege cheder sun les mendranzes, la 482/99, ne se trátel nia demé de priorités aministratives, ma dantaldut de mendranza, de na mendranza zenza polis, zenza unité, zenza confins, zenza autonomia, zenza reconesciment y registrazion, en curt zenza "anagrafa", de na vijion che va soura i confins de comun fora. Da Col Santa Lizia, da La Rocia, da Fodom án signai clers che chisc ladins vuel se uní ai ladins de Trent y de Bulsan. Ai vuel dè vita a na mendranza aladò dl conzet de "polis" y al é sen dant man na lege nueva, la 482/'99, che ti sporj ai Ladins la poscibelté de crié n organism interregional per realisé valch deberieda anter dutes les valedes.
Bele dant da zirca doi agn él vegnù rejoné de cherdé ite duc i ombolc dla Ladinia storica y de mete su n comité de ombolc che ejamineie les poscibeltés de colaurazion. Davia che Bulsan vuel che an rejone demé de n comité de ombolc, él dret che la jent se fice ite y damane ai candidac da ombolt de mete cler te sie program cala che é sia posizion devers dla mendranza ladina entiera. La sburla mess vegní dal bas, al é la populazion enstessa che mess sentí l problem de volei na "polis" ladina, na mendranza ben definida y de volei arjonje plu ousc a livel politich.  An á bele aspeté (la lege é en doura dal 1999) y pesimé massa die alalongia, sen él ora de ti dè na resposta al scrai de Col, La Rocia, Fodom y per na pert ence de Ampez. Vigni paisc, vigni comun messessa sourantó l problem y daidé crié na politica ladina nueva. Les lites comunales é de chest vers na gran ocajion per pretene bele dantfora dai candidac da ombolt de tó posizion sun la chestion tres n impegn formal-ofizial. I ombolc á l dovei de declaré dant a si litadours, zenza é ence sia legitimazion de crié n tel comité relativa. Ala ne se trata nia demé de na chestion secondara, ma dl davegní,  dla poscibelté de conté valch ence a livel europeich.  Al é da lité candidac che crei tla mendranza ladina, enjignés a se bate per conduje endò adum i ladins. (uc)

aloghé = stanzié

dinés = scioldi

Liams a d'autri articui sun la tematica comparus sun noeles.net:

 L apel dl ombolt de Col Santa Lizia

 Comité interregional ladin - n comentar

 Intervista al ombolt de Col de Santa Lizia Paolo Frena

 Intervista al ombolt de Fodom Gianni Pezzei

 Les respostes dl ombolt de Badia

 Les respostes dl ombolt da San Martin de Tor

 Consei di ombolc: intervista al ombolt de Santa Cristina, Bruno Senoner

 I ombolc de Cianacei y de Moena respon

 La lege 482/99 y i ladins tla provinzia de Bulsan

 Ressoluzion dla Union Generela di Ladins dles Dolomites

 Enconteda Durnwalder-Generela: la verscion ofiziala

 L consei di ombolc - enfin a sen deguna convocazion ciamò

 Comité interregional ladin - n comentar

 N organism interregional: manco ombolc y plu esperc y dialetica

 

 


 


 
Liams emparentés
· Deplú sun l tema Cultura
· Chier te noeles


L articul plu liet te chest tema Cultura:
Sotescrivede l Manifest LADINIA 2005!


Valutazion dl articul
Cumpeida mesana de oujes: 0
Oujes: 0

Preibel toledeves dlaorela de valuté chest articul:

ezelent
dret bon
bon
normal
sclet



Empostazions

 Plata da stampé  Plata da stampé

 Ti ortié chest articul a n/a amich/a  Ti ortié chest articul a n/a amich/a


Per l contegnú di comentars é l autour dl medem responsabel

Comentars anonims n'é nia ametus, preibel registredeves denant

Re: Comentar a les lites comunales y la lege 482/99 (ponc: 1)
da Claudio ai 31 March 2005 da les 19:45:32
(Infos sun l utilisadour | Ti mané n messaje privat)
Te as rajun. La politca tla provinzia da Bulsan á l rî, ma por ne messei nia conzede valch ai Ladins.
Y ponsé che al é gnü arjunt n tl statut pordert n raprejentant "ladin" ..... mo féjel pa l interes di Ladins?



Re: Comentar a les lites comunales y la lege 482/99 (ponc: 1)
da Jandaniel ai 25 March 2005 da les 08:02:26
(Infos sun l utilisadour | Ti mané n messaje privat)
Al é vegnú arjont na raprejentanza ladina ti Conseis provinzial y regional, ma baudi vegn chesta raprejentanza adoreda da la maioranza per tegní despartis i ladins, nia per i conduje adum (ciala la gran prescion che é gnuda fata con l assessour cherdé sun i litadours ladins). Sce la Svp vuel bele se tó a dí de raprejenté i ladins messéssela ence porté inant les medemes ghiranzes che ala porta inant per i todesc, ma chel ne féjela danz nia ....



Re: Comentar a les lites comunales y la lege 482/99 (ponc: 1)
da giatfosch ai 30 March 2005 da les 08:24:31
(Infos sun l utilisadour | Ti mané n messaje privat)
ch'ai dijes val o no, ai n'é a vigni moda nia legitimês: ai vegn litês por aministré cumuns, nia por val d'ater. Ince Durnwalder ne fej nia politica estera dla Talia, nopa. Chesc é döt mâ por emarginé al Generela.


News ©
 
  www.noeles.net



Impressum: Plata on-line publicheda da l'Union Scritours Ladins Agacins - Redazion: Bulsan noeles.info@gmail.com


Implatazion: 0.468 seconc