Les oujes dles mendranzes
Marevueia tant sclet che l'Austria trata sies mendranzes: slovens y croats - Mateo Taibon: la situazion di Ladins tla provinzia de Bulsan ne é nia chela dla propaganda de partí
"Partezipazion", l ester alapert pro i prozesc democratics dles comunités de mendranza, stova al zenter dla discuscion enseira en gaujion dla enconteda da Pasca dla FUEN/sezion joegn YEN che va inant per duta l'edema enfin ai 25 de merz con passa 100 joegn y joenes de 27 comunités de mendranza dl'Europa tla Ciasa Lichtenstern sun l Renon: ladins, rumanc, ozitans, frisons, todesc da la Russia, Danimarca y Slovachia, ungareisc da la Romania y d'autri. Raprejentanta ladina é Anita Huber da Tintal/Val Badia.
Dantfora él vegnú porté dant 4 statements, un dla mendranza todescia dl Nordschleswig, un dla mendranza daneisa tl Südschleswig, un dla mendranza frisona tla Olanda y l auter dla mendranza ungareisa tla Romania. Les situazions é dret desvalives. A la talk-show da seira á ence tout pert Mateo Taibon, desche raprejentant dla componenta ladina y cef-redadour dla revista "Pogrom".
I joegn todesc y daneisc dal raion de confin á sotlinié la emportanza dl Contrat bilateral Bonn-Kopenhagen che complesc en chesta outa i 50 agn. Al ti segureia n tratament particolar respetivamenter a la mendranza todescia tl Nordschleswig y a la mendranza daneisa tl Südschleswig: l dert de avei scoles de vigni gré te sie lingaz, toponomastica bilinga, raprejentanza politica etc. Na bona pera da cianton che á judé dassenn costruí na coscienza de comunité entournvia. Te dut n'autra situazion é i Frisons tla Olanda che ne á nia n stat-pertegnuda viadò les sciables y che mess fé n gran laour de convinzion. Cotant piec se stála con i ungareisc tla Transilvania/Romania, oláche enfin a ciamò ti végnel nié prest duc i derc sibe culturai che politics. L raprejentant di Croats tl'Austria se á tamben baudié, sceben che l "Staatsvertrag" ae oblié l'Austria a conzede derc de mendranza, ne ései nience do 50 agn vegnus metus tla pratica, l stat é dutaorela n aversar y nia n partner te chestions de mendranza, propi l'Austria che ne arjuma deguna ocajion per intervegní per Südtirol.
Romedi Arquint, rumanc dl Grijon y pesident dla FUEN, á envié i joegn á pensé do, a chirí cotegnus nuefs tl contest dla sconanza de mendranzes y de ne resté nia tles striares dedes dant da chi che é jus dantfora.
Wolfgang Mayr, raprejentant dla Lia per i popui manacés, á out l uedl dla atenzion sun les "mendranzes nueves" che se formeia con les migrazions, fajan l ejempl di Stac Unis. Con l deslariament dla Union Europea devers ost ruvarál permez milions de Sinti y Roma.
Mateo Taibon á reclamé l dert dles comunités de mendranza de vegní reconesciudes desche entités, unfat sce confins politics les despartesc. Al à auzé fora la contradizion: per se dámanen dut, ma can che i autri damana, é la comprenjion tost a fin. Enscí à l'Austria damané dant a l'UNO les rejons di todesc de Südtirol, ma les mendranzes dl'Austria mess se sforzé adalerch sies rejons con l aiut dla Court Costituzionala - y enfinamai chel ne joa nia, ajache l govern ignoreia la sentenza dla Court, desche tl caje dla toponomastica biliguala. Enscí ence te Südtirol, olache le grup todesch à damané dut per se y à giaté (oramai) dut, ma canche ala va dai ladins se móstren tost intoleranc y nazionalisc'.
La situazion di Ladins dles Dolomites é cotant plu negativa co che la propaganda de partì ne la conte: trei provinzies, does regions y 3 tratamenc desvalifs, dut architeté per tegní endalauter na comunité che aud perdret adum. L tort fascist dl 1923 ne é dutaorela nia vegnú refat. Critiché á Taibon ence la picia mesura de lingaz dla oma te scola - a l'informazion che i ladins à demé does ores de ladin àn audí na reazion de gran marevueia tl publich. Che chesta mesura porta a la desfata dl lingaz, mostra aladò de Taibon, l scletiscim ladin rejoné tles valedes ladines: la corojion dl lingaz ladin va inant con slum.
Duc é a una che per partezipé vál debujegn che les comunités de mendranza se autorganiseie tles formes plu desvalives, tl setour dla scola, tl ciamp cultural y ence te chel politich aldò che al uega, per ester da reconesce desche tales. Unanims ésen ence tla constatazion che se declaré pertegnent a na mendranza mess ester na dezijion ledia. "Mendranza" ne dess nia vegní entenú desche sinonim de "ester endò, a la vedla", ma desche valch de positif. Y na "mendranza" aud ence da avei derc particolars per podei souravive.
Liams d'interes: