benvegnus Noeles.net - Informazion ladina
Noeles.net
    Vos ne seis nia loghé ite.   [ Loghé ite ]    

Seminar da Pasca dla FUEN/YEN sun l Renon
scrit ai 21 March 2005 da les 11:22:05 da noeles

Desvalives


Les oujes dles mendranzes

Marevueia tant sclet che l'Austria trata sies mendranzes: slovens y croats - Mateo Taibon: la situazion di Ladins tla provinzia de Bulsan ne é nia chela dla propaganda de partí

"Partezipazion", l ester alapert pro i prozesc democratics dles comunités de mendranza, stova al zenter dla discuscion enseira en gaujion dla enconteda da Pasca dla FUEN/sezion joegn YEN che va inant per duta l'edema enfin ai 25 de merz con passa 100 joegn y joenes de 27 comunités de mendranza dl'Europa tla Ciasa Lichtenstern sun l Renon: ladins, rumanc, ozitans, frisons, todesc da la Russia, Danimarca y Slovachia, ungareisc da la Romania y d'autri. Raprejentanta ladina é Anita Huber da Tintal/Val Badia.



Dantfora él vegnú porté dant 4 statements, un dla mendranza todescia dl Nordschleswig, un dla mendranza daneisa tl Südschleswig, un dla mendranza frisona tla Olanda y l auter dla mendranza ungareisa tla Romania. Les situazions é dret desvalives. A la talk-show da seira á ence tout pert Mateo Taibon, desche raprejentant dla componenta ladina y cef-redadour dla revista "Pogrom".

I joegn todesc y daneisc dal raion de confin á sotlinié la emportanza dl Contrat bilateral Bonn-Kopenhagen che complesc en chesta outa i 50 agn. Al ti segureia n tratament particolar respetivamenter a la mendranza todescia tl Nordschleswig y a la mendranza daneisa tl Südschleswig: l dert de avei scoles de vigni gré te sie lingaz, toponomastica bilinga, raprejentanza politica etc. Na bona pera da cianton che á judé dassenn costruí na coscienza de comunité entournvia. Te dut n'autra situazion é i Frisons tla Olanda che ne á nia n stat-pertegnuda viadò les sciables y che mess fé n gran laour de convinzion. Cotant piec se stála con i ungareisc tla Transilvania/Romania, oláche enfin a ciamò ti végnel nié prest duc i derc sibe culturai che politics. L raprejentant di Croats tl'Austria se á tamben baudié, sceben che l "Staatsvertrag" ae oblié l'Austria a conzede derc de mendranza, ne ései nience do 50 agn vegnus metus tla pratica, l stat é dutaorela n aversar y nia n partner te chestions de mendranza, propi l'Austria che ne arjuma deguna ocajion per intervegní per Südtirol.

Romedi Arquint, rumanc dl Grijon y pesident dla FUEN, á envié i joegn á pensé do, a chirí cotegnus nuefs tl contest dla sconanza de mendranzes y de ne resté nia tles striares dedes dant da chi che é jus dantfora.
Wolfgang Mayr, raprejentant dla Lia per i popui manacés, á out l uedl dla atenzion sun les "mendranzes nueves" che  se formeia con les migrazions, fajan l ejempl di Stac Unis. Con l deslariament dla Union Europea devers ost ruvarál permez milions de Sinti y Roma.
Mateo Taibon á reclamé l dert dles comunités de mendranza de vegní reconesciudes desche entités, unfat sce confins politics les despartesc. Al à auzé fora la contradizion: per se dámanen dut, ma can che i autri damana, é la comprenjion tost a fin. Enscí à l'Austria damané dant a l'UNO les rejons di todesc de Südtirol, ma les mendranzes dl'Austria mess se sforzé adalerch sies rejons con l aiut dla Court Costituzionala - y enfinamai chel ne joa nia, ajache l govern ignoreia la sentenza dla Court, desche tl caje dla toponomastica biliguala. Enscí ence te Südtirol, olache le grup todesch à damané dut per se y à giaté (oramai) dut, ma canche ala va dai ladins se móstren tost intoleranc y nazionalisc'.
La situazion di Ladins dles Dolomites é cotant plu negativa co che la propaganda de partì ne la conte: trei provinzies, does regions y 3 tratamenc desvalifs, dut architeté per tegní endalauter na comunité che aud perdret adum. L tort fascist dl 1923 ne é dutaorela nia vegnú refat. Critiché á Taibon ence la picia mesura de lingaz dla oma te scola - a l'informazion che i ladins à demé does ores de ladin àn audí na reazion de gran marevueia tl publich. Che chesta mesura porta a la desfata dl lingaz, mostra aladò de Taibon, l scletiscim ladin rejoné tles valedes ladines: la corojion dl lingaz ladin va inant con slum.
Duc é a una che per partezipé vál debujegn che les comunités de mendranza se autorganiseie tles formes plu desvalives, tl setour dla scola, tl ciamp cultural y ence te chel politich aldò che al uega, per ester da reconesce desche tales. Unanims ésen ence  tla constatazion che se declaré pertegnent a na mendranza mess ester na dezijion ledia. "Mendranza" ne dess nia vegní entenú desche sinonim de "ester endò, a la vedla", ma desche valch de positif. Y na "mendranza" aud ence da avei derc particolars per podei souravive.
 
Liams d'interes:
 
 

 
Liams emparentés
· Deplú sun l tema Desvalives
· Chier te noeles


L articul plu liet te chest tema Desvalives:
Aiut Alpin Dolomites: sajon da d'isté dant porta


Valutazion dl articul
Cumpeida mesana de oujes: 0
Oujes: 0

Preibel toledeves dlaorela de valuté chest articul:

ezelent
dret bon
bon
normal
sclet



Empostazions

 Plata da stampé  Plata da stampé

 Ti ortié chest articul a n/a amich/a  Ti ortié chest articul a n/a amich/a


Per l contegnú di comentars é l autour dl medem responsabel

Comentars anonims n'é nia ametus, preibel registredeves denant

Re: Seminar da Pasca dla FUEN/YEN sun l Renon (ponc: 1)
da Claudio ai 21 March 2005 da les 21:40:33
(Infos sun l utilisadour | Ti mané n messaje privat)
Taibon met tres endò l deit sun la plaia y chest ne ti scusa nia dagnora a duc. Te Südtirol se án enfinamai permetú de sburlé sun na pert la standardisazion dl lingaz scrit ladin (passa 100 milions de todesc vegn fora con un, entourn 60 milions de talians, ma per 30.000 ladins déssen se spedicé te trei --- divide et impera!), zenza declaré ciuldí o per co ..... dut con la benediscion dla Svp.



Re: Seminar da Pasca dla FUEN/YEN sun l Renon (ponc: 1)
da Jancarlo ai 21 March 2005 da les 21:42:25
(Infos sun l utilisadour | Ti mané n messaje privat)
L'enconteda sun l Renon fova dret interessanta. Ie me é fat demarevueia de na raprejentanta gherdeina da Urtijei che veid tles valedes ladines ence na "mendranza todescia" y na "mendranza taliana" y ciuldí ne daussessa pa chisc nia mané si mutons jí tla scolina ladina. Al me pér che an met n pue sotissoura l conzet de comunité de mendranza y de "sconanza dles mendranzes" che é dantadut liedes a n teritore, dantadut per mendranzes piceres é chest na "conditio sine qua non". Ence per valch esponent politich deventa i todesc y i talians tles valedes ladines te n iade "mendranzes".
Nia mel soura ti stéssela sce al ti vegnissa permetú ai ladins de mete su tla capitala (de duc i trei grups linguistics) na scolina ladina, ma chest ne dará la Svp dessegur nia prò.



Re: Seminar da Pasca dla FUEN/YEN sun l Renon (ponc: 1)
da giatfosch ai 23 March 2005 da les 17:58:21
(Infos sun l utilisadour | Ti mané n messaje privat)
sciöche zacai à dit: la SVP se crüzia di todesc tles valades ladines, nia di ladins.


News ©
 
  www.noeles.net



Impressum: Plata on-line publicheda da l'Union Scritours Ladins Agacins - Redazion: Bulsan noeles.info@gmail.com


Implatazion: 0.383 seconc