La confrontazion linguistica pò ester na massaria d'utl
I prums resultac de na gramatica contrastiva é sun meisa - Autours i professours dr. Heidi Siller Runggaldier, dr. Horst Sitta y dr. Peter Gallmann
de dr. Giovanni Mischí
Olache scolés y studenc vegn tla realté da vigni dì confrontés con deplù lingac, él da osservé ch'ai é dassen tentés da emparé l lingaz forest (chilò da nos dantaldut l todesch y l talian) sun la basa dles regoles dl lingaz dla oma, dl ladin. Te chest prozes végnel per gauja de desvalivanzes struturales sovenz a se crié interferenzes, da cheles ch'al resulteia spo les tipologies de fai plu desvalives.
I trei autours dla gramatica contrastiva, prof. Heidi Siller-Runggaldier (Université da Dispruch), prof. Horst Sitta (Université de Turic/Zurich) y prof. Peter Gallmann (Université de Jena) en ocajion dla prejentazion di prums elaborac.
Da emparé n lingaz forest déssel perchel dantaldut gnì tegnì cont de chi elemenc y de cheles strutures che se desferenzieia l plu dai elemenc y da les strutures relatives dl lingaz dla oma. L ensegnament messessa perchel emprumadedut se conzentré sun chi setours, olache les desferenzies anter l lingaz primar (lingaz dla oma) y lingaz secondar (lingaz da emparé) é de planta autramenter. Dut cie ch'é "unfat" pò l scolé per na bona pert perzepì desche "ecuivalent".
Fora de chestes esigenzes dl ensegnament da una na pert y dl aprendiment dl scolé da l'autra él nasciù la "metoda contrastiva" o "confrontativa". Sie compit primar é chel da individué tres confrontazions sincronich-analitiches de sistems ecuivalenc respetivamenter de sotsistems ponc y elemenc, olach' i lingac metus a confront va adum y olach' ai se desferenzieia Chest empermet da abiné fora fontanes de fai y da analisé plu avisa les gaujes che s'ascon dovia. Chesta metoda s'orienteia enscì ai debujegns concrec di scolés y prova da apliché i resultac y les deduzions tl ensegnament a na maniera che ai devente na basa per mioré les strategies didatiches.
Ence tles scoles dles valedes ladines de Südtirol é la didatica linguistica integreda sun troi da deventé n element fis dl ensegnament multilingual. Per chest fin à i ensegnanc bele da agn metù man da laoré fora material didatich y l'aplicazion dla metoda contrastiva deventa tl ensegnament n strument tres plu reconesciù y apriejé.
Per sfruté poscibelmenter ben l potenzial che chesta metoda pieta, à l Istitut Pedagogich Ladin enciarié n team d'esperc che dess laoré fora na gramatica, te chela che i trei lingac ladin, talian y todesc vegn anter ei metus a confront y olache al dess gnì mostré su les desvalivanzes per ti alesiré enscì ai scolés l'aprendiment di trei lingac. En juebia, ai 10 de merz 2005, à l IPL envié tla scola elementara da Urtijei i ensegnanc interessés a la prejentazion di prums resultac. Do n salut y na picia introduzion da pert dl diretour dl IPL, dr. Theodor Rifesser, y dl intendent dles scoles ladines, dr. Roland Verra, ti é la parola vegnuda deda ai trei autours dla gramatica, la prof.a Heidi Siller-Runggaldier (Université da Dispruch), l prof. Horst Sitta (Université de Turic/Zurich) y l prof. Peter Gallmann (Université de Jena) che à ilustré con gran competenza l projet. Te sies esposizions s'à i trei linguisc' limité a jì ite tla categoria gramaticala dl "verb", tres chela che ai à prové da mostré su y splighé l'impostazion y l utl pratich dl laour. Sciche an à podù vedei se tràtela de n projet nia puech comples ma che contegn - sce an empara da laoré empera y da l sfruté endretura - n potenzial enorm. La pert ladina dla gramatica vegn laoreda fora con competenza da la prof. Heidi Siller Runggaldier, sourastanta dl Istitut de romanistica dl' université da Dispruch. L laour che ala fej te chest setour à carater pioneristich y dess segné ti agn che vegn la streda per mioré te nostes scoles ladines les strategies dl ensegnament integré y mostré su che la confrontazion pò ester na massaria de gran valuta.