benvegnus Noeles.net - Informazion ladina
Noeles.net
    Vos ne seis nia loghé ite.   [ Loghé ite ]    

Scola y didatica
scrit ai 16 March 2005 da les 13:00:15 da noeles

Scola


La confrontazion linguistica pò ester na massaria d'utl

I prums resultac de na gramatica contrastiva é sun meisa - Autours i professours dr. Heidi Siller Runggaldier, dr. Horst Sitta y dr. Peter Gallmann

de dr. Giovanni Mischí

Olache scolés y studenc vegn tla realté da vigni dì confrontés con deplù lingac, él da osservé ch'ai é dassen tentés da emparé l lingaz forest (chilò da nos dantaldut l todesch y l talian) sun la basa dles regoles dl lingaz dla oma, dl ladin. Te chest prozes végnel per gauja de desvalivanzes struturales sovenz a se crié interferenzes, da cheles ch'al resulteia spo les tipologies de fai plu desvalives.

I trei autours dla gramatica contrastiva, prof. Heidi Siller-Runggaldier (Université da Dispruch), prof. Horst Sitta (Université de Turic/Zurich) y prof. Peter Gallmann (Université de Jena) en ocajion dla prejentazion di prums elaborac.



Da emparé n lingaz forest déssel perchel dantaldut gnì tegnì cont de chi elemenc y de cheles strutures che se desferenzieia l plu dai elemenc y da les strutures relatives dl lingaz dla oma. L ensegnament messessa perchel emprumadedut se conzentré sun chi setours, olache les desferenzies anter l lingaz primar (lingaz dla oma) y lingaz secondar (lingaz da emparé) é de planta autramenter. Dut cie ch'é "unfat" pò l scolé per na bona pert perzepì desche "ecuivalent".

Fora de chestes esigenzes dl ensegnament da una na pert y dl aprendiment dl scolé da l'autra él nasciù la "metoda contrastiva" o "confrontativa". Sie compit primar é chel da individué tres confrontazions sincronich-analitiches de sistems ecuivalenc respetivamenter de sotsistems ponc y elemenc, olach' i lingac metus a confront va adum y olach' ai se desferenzieia Chest empermet da abiné fora fontanes de fai y da analisé plu avisa les gaujes che s'ascon dovia. Chesta metoda s'orienteia enscì ai debujegns concrec di scolés y prova da apliché i resultac y les deduzions tl ensegnament a na maniera che ai devente na basa per mioré les strategies didatiches.
Ence tles scoles dles valedes ladines de Südtirol é la didatica linguistica integreda sun troi da deventé n element fis dl ensegnament multilingual. Per chest fin à i ensegnanc bele da agn metù man da laoré fora material didatich y l'aplicazion dla metoda contrastiva deventa tl ensegnament n strument tres plu reconesciù y apriejé.
Per sfruté poscibelmenter ben l potenzial che chesta metoda pieta, à l Istitut Pedagogich Ladin enciarié n team d'esperc che dess laoré fora na gramatica, te chela che i trei lingac ladin, talian y todesc vegn anter ei metus a confront y olache al dess gnì mostré su les desvalivanzes per ti alesiré enscì ai scolés l'aprendiment di trei lingac. En juebia, ai 10 de merz 2005, à l IPL envié tla scola elementara da Urtijei i ensegnanc interessés a la prejentazion di prums resultac. Do n salut y na picia introduzion da pert dl diretour dl IPL, dr. Theodor Rifesser, y dl intendent dles scoles ladines, dr. Roland Verra, ti é la parola vegnuda deda ai trei autours dla gramatica, la prof.a Heidi Siller-Runggaldier (Université da Dispruch), l prof. Horst Sitta (Université de Turic/Zurich) y l prof. Peter Gallmann (Université de Jena) che à ilustré con gran competenza l projet. Te sies esposizions s'à i trei linguisc' limité a jì ite tla categoria gramaticala dl "verb", tres chela che ai à prové da mostré su y splighé l'impostazion y l utl pratich dl laour. Sciche an à podù vedei se tràtela de n projet nia puech comples ma che contegn - sce an empara da laoré empera y da l sfruté endretura - n potenzial enorm. La pert ladina dla gramatica vegn laoreda fora con competenza da la prof. Heidi Siller Runggaldier, sourastanta dl Istitut de romanistica dl' université da Dispruch. L laour che ala fej te chest setour à carater pioneristich y dess segné ti agn che vegn la streda per mioré te nostes scoles ladines les strategies dl ensegnament integré y mostré su che la confrontazion pò ester na massaria de gran valuta.


 
Liams emparentés
· Deplú sun l tema Scola
· Chier te noeles


L articul plu liet te chest tema Scola:
Les graduatories per la scola ladina tla provinzia de Bulsan


Valutazion dl articul
Cumpeida mesana de oujes: 0
Oujes: 0

Preibel toledeves dlaorela de valuté chest articul:

ezelent
dret bon
bon
normal
sclet



Empostazions

 Plata da stampé  Plata da stampé

 Ti ortié chest articul a n/a amich/a  Ti ortié chest articul a n/a amich/a


Per l contegnú di comentars é l autour dl medem responsabel

Comentars anonims n'é nia ametus, preibel registredeves denant

Re: Scola y didatica (ponc: 1)
da Claudio ai 16 March 2005 da les 15:24:29
(Infos sun l utilisadour | Ti mané n messaje privat)
Dret interessant, dessegur él dagnora dret emparé n lingaz endertura. Dl auter vers méssen ence constaté che l ladin scrit corespon gonot avisa a na traduzion leterala dal talian o dal todesch, che tl lingaz rejoné ne vegnissa mai dant. An scriv pensan per todesch e/o talian, avalivan l ladin tres plu sun l todesch e/o l talian.


News ©
 
  www.noeles.net



Impressum: Plata on-line publicheda da l'Union Scritours Ladins Agacins - Redazion: Bulsan noeles.info@gmail.com


Implatazion: 0.500 seconc