L ingleis ruva tles elementares
La Jonta provinziala à tamben stabilì l plan dles ores per l ann de scola vegnent. Tla scola elementara gniràl sperimenté la reforma dla scola bele tl ann de scola che vegn, tla scola mesana permò tl ann de scola 2006/2007.
Tles prumes trei classes dla scola elementara ruvarán al mascim a 29 ores d'ensegnament; chest vuel dì 25 ores per les materies basiches, una per la materia opzionala oblienta y trei per la materia opzionala. Tla cuarta y cuinta classa él vedú dantfora al mascim 30 ores de ensegnament a l'edema:
27 ores é resservedes per les materies de basa, una per la materia opzionala d'oblianza y does per les materies opzionales. Les scoles mesanes pitarà al mascim 32 ores d'ensegnament a l'edema; 29 de chestes gnirà dedicades a les materies de basa, una per la materia opzionala oblienta y does per les materies opzionales.
"Les materies opzionales oblientes y les materies opzionales gnirà stabilides autonomamenter da scola a scola, aldò dl profil dla scola" à splighé Alexander Prinoth, diretour dla Repartizion scola y cultura ladina.
N'unité de lezion é de 60 menuc. Chesta programazion de ores ti gnirà sen metuda dant al Ministere dl'Istruzion per l'aprovazion y spo gnirà l decret corespondent sotescrit dal President dla Provinzia. Tla cuinta classa elementara gniràl pité bele dal ann de scola 2006/2007 does ores de ingleis y tl ann de scola 2007/2008 bele da la cuarta classa inant. Tles prumes trei classes dla scola elementara gniràl emplù valuté les scoleres y i scolés con l portfolio. Per la consulenza de scoleres y scolés él vedú dantfora la figura dl "tutour". Ciamò entratant l 2006 déssel vegní dé ju tl'Intendenza da pert de vigni scola na relazion soura les esperienzes fates con les sperimentazions dla reforma. De chestes déssel spo vegnì tegnì cont tla lege provinziala revardenta. (osp) (LS: if).