|  |
La Rocia: Ladinia brixino-tiroleisa
scrit ai 04 March 2005 da les 21:41:38 da noeles |
|
La Rocia, la Ladinia desmentieda
La Rocia fajova pert n iade dl vescovat da Persenon - I prums colonisadours é vegnus dal nord, desche an veid saurí dal lingaz, bonamenter dant l ann 1000
L articul "L ciuldě dla Ladinia brixino-tiroleisa" vegnů fora sun la Plata di Ladins dl Corriere delle Alpi ai prums de merz, me dŕ l'oportunité de descore n iade dla situazion dl Comun de La Rocia, ciapé enanterite la realté di ladins dl Sela y chela de duc chi nuefs ladins, nascius desche i foncs te chisc ultims agn tla Provinzia de Belun. La prezisazion che i autours dl articul, Hans Goebl y Paul Videsott, á fat sotentene che l inom brixino-tiroleisa é vegnú adorč demé per identifiché les realtés dl Sela da chisc neo-ladins, che te puech temp é nascius y cherscius con l intent y la vueia de arjonje l medem livel de importanza de chi che adencontra, da ben cent agn, combat na batalia per sie reconesciment.
Canche i on scomencé i contac con les unions dl Sela, con la Generela y plu en lerch con dutes les istituzions che defen chela pert de ladinité, (che i conscideron encia la ugnola dassen meriteoula de chesta definizion), onse atira trat ca la storia particolara de La Rocia, sie liam con l Prinzipat de Persenon y la medema raisc che i podon ciaté te nosta cultura y te nost lingaz, valifs a chi dles valedes dl Sela. Canche la pruma jent é ruveda tl teritore de La Rocia ŕla fat su atira n ciastel per podei se defene da chi che vegniva da sud. Dant la costruzion dl ciastel de Andrac, bonamenter l teritore de Fodom y pert dl'Ata Fascia depenova dal ciastel de La Rocia, desfat da chi da Belun entourn le 1391 con la motivazion che "havendo i belunesi acquistato giŕ con l’arme la Rocca di Pietore e quella destrutta sino a terra, per li molti danni che facevano quei popoli nel territorio di Belluno, non permetta sua Maestŕ, che piů si torni a rifabricarla, ma resti sempre nel stato in che hora se ritrova". Al ne é nia sté donca la volenté de nosta jent passé sot Belum ma fosc, plu saurí, per na vera finida con l'acord che Fodom restassa pro Persenon y La Rocia vegnissa deda depierpul a Belun. Defat, a cont de chest, nosta jent á abů la poscibelté de mantegně sies vedles usanzes y tradizions y ence de se autogovernč da soula con n Statut metů ju per scrit dl 1417, che ti permetova de vive desche denant, sceben sot l control de Belun y daspň de Aunejia. Chesta situazion, i creie ugnola te duta la Ladinia, á duré enfin al 1806, canche al é ruvé les Leges de Napolion a desfé su dut.
 Daspň nosta storia é juda do a chela de unificazion dl Stat Talian y chest nes ŕ despartí dal rest de chela jent che nes someia dassen te n grum de robes y ades, veduda ence la lege 482 y cie che ala dij, me pčrel n bon moment per chirě de jí n pue plu davejin. Con chest vuei remarché l fat che La Rocia, con duc si defec y pertes storiches desvalives, é dassen la ugnola tera Ladina resteda taieda fora da la Generela y da chi auters Ladins dl Sela y ala pň zenzauter per chest se vanté de ester pert destacheda (y desmentieda) dla Ladinia brixino-tiroleisa.
Union di Ladins de La Rňcia l President Andrea De Bernardin
Na cherta che juda da localisé La Rocia (Rocca Pietore per talian), nia dalonc da La Plie de Fodom. La strada conduj soura l jouf de Fedaia te Fascia.
Articui coliés:
|
| |
Cumpeida mesana de oujes: 5 Oujes: 1

|
|
| Per l contegnú di comentars é l autour dl medem responsabel |
|
|
Comentars anonims n'é nia ametus, preibel registredeves denant |
|
Re: La Rocia: Ladinia brixino-tiroleisa (ponc: 1) da Joepl ai 05 March 2005 da les 10:07:31 (Infos sun l utilisadour | Ti mané n messaje privat) | La Rocia con Laste é restés fora dla cherta dla "Ladinia". La Generela á ofizialmenter declaré de tó su la Union di Ladins da La Rocia. Ence la enduneda di ombolc do la lege 489/99 messessa tó ite La Rocia. Chisc se á dagnora sentí plu liés supert che devers i neo-ladins. Segur él La Rocia audiva tl scomenciament pro la Contea dl Isarch y dedň en pez pro l vescovat de Persenon y che al fova vegnú fat su n ciastel per se defene dal Ciadura y da les vijinanzes de Belun. l prums colonisadours de La Rocia é dessegur vegnus da nord, da la Val dl Isarch, tres y da la Val Badia y Fodom, desche an veid dal lingaz enfin encuei, donca la medema latinité de basa. Che La Rocia audiva en iade su pert desmostra ence l fat che en valgugn luesc da paur de Laste y La Rocia á messú dé ju l dieje al vescul da Persenon (tres l ciastel d'Andrac ta Fodom) enfin entourn al 1600. |
|
|
Re: La Rocia: Ladinia brixino-tiroleisa (ponc: 1) da Joepl ai 06 March 2005 da les 15:19:18 (Infos sun l utilisadour | Ti mané n messaje privat) | Al sará ben valch de normal de vedei l passé con i "odlés rosa", ma valch iade veiden propi n pue massa rosa .... enscí tla chestion Ladinia "brixino-tiroleisa". Al sauta a uedl che cerc storiografs todesc, enscí J.Fontana te na Ladinia, se limiteia demé da scrive su les declamazions de fedelté y de atacament di Ladins a Tirol y coche ai á combatú tles veres, ma tralascia p.ej. de dí che i Ladins fova ofizialmenter enfin al 1918 talians. L medem végnel ence tralascé te n articul tla Ladinia XXIV-XXV, al vegn recordé les declamazions de fedelté, ma deguna fustia che ofizialmenter fova i Ladins talians tl vedl Tirol y é ruvés sot la Italia, zenza ne avei net nia, degunes istituzions, deguna grafia unitara, deguna raprejentanza politica (a desvalivanza dai talians dl Trentin), nia de nia. Al pň ben ester che chest aspet ae abú puecia emportanza enlaouta, ma che an l savova desmostra l fat che la Union Ladina nasciuda dl 1905 a Desproch se damanova che i ladins vegnissa cumpedés per sie cont. Dlongia les declamazions de fedelté ne onse nia pueces declamazions de protesta, conesciudes dal 1870 y denant p.ej. dl degan dla Val Badia J.M. Declara "Ma l lingaz todesch y nia l talian dezipa la religion y l auter" .... o dl ombolt de Urtijei Franz Moroder dl 1905, che cialova de se defene da na todeschisazion tres majera .... chisc aspec che vegn ence dant tla storia di Ladins (cfr. "Picia storia di Ladins dles Dolomites") fej vedei dut te n'autra lum .... |
|
|
Re: La Rocia: Ladinia brixino-tiroleisa (ponc: 1) da giatfosch ai 06 March 2005 da les 17:59:21 (Infos sun l utilisadour | Ti mané n messaje privat) | sce, Fontana, politicamenter scuilibré, un dla man derta forta forta: i todesc po' secundo ël meter bombes cuntra la Talia (al fej pö pert dai radicai) mo guai sce i ladins urô ester ladins y nia ester n sotgrup di todesc - zenza bombes, N.B ! |
|
|
Re: La Rocia: Ladinia brixino-tiroleisa (ponc: 1) da travers ai 06 March 2005 da les 20:09:41 (Infos sun l utilisadour | Ti mané n messaje privat) | La gran discuscion sun i confins dla "Ladinia brixino-tiroleisa" mesceda adum storia vedla y storia moderna, conscidrazions academiches-scientifiches y intenzions politiches-ideologiches. Per valuté la posizion de La Rocia pŕiel la mueia de la paridlé con chela de Ampez y vedei coche les does situazions paraleles ma antitetiches vegn vedudes da la scienza y da la jent.
Ampez é dessegur vegnů colonisé/latinisé da Sud, da la Ciadoura y dal patriarcat de Aquileia, y al ruva pro l'Austria empermň tl 1515. Chest argoment vegn trat ca da chi che nieia la ladinité "storica" o "tiroleis" de Ampez. Chi che scluj ite Ampez tla Ladinia "storica" fej enveze valei che 500 de storia comuna con Tirol ŕ destaché Ampez dal Sud (Ciadoura, Auneja) y daidé crié na coscienza etno-linguistica "brixino-tiroleisa". Per i prums conta la storia vedla, per i autri la storia plu rezenta.
Sce an aplicheia chest rejonament a La Rocia spo pňn dě che passa 500 de pertegnenza a na entité politica y culturala "taliana" ŕ destaché La Rocia da Persenon y dal Tirol y crié na coscienza etno-linguisca "taliana". I confins psico-sozio-culturai anter La Rocia y Fodom é valgamia stersc y ai é vegnus renforzés da fac suzedus tratant l fascism y la seconda vera (cfr. i studes de L. Palla). Propi per via de chest confin psicologich él vegnů fat la proposta de assozié la Union de La Rocia a la Union di Ladins de Fascia.
Tamben la scienza che la politica ŕ la tendeza a cialé demé da una na pert canche ai vuel desmostré na tesa. Na analisa obietiva ghirassa che la posizion de Ampez y de La Rocia vegnissa veduda y valuteda con la medema mesura, almanco en prinzip.
Ma scienza y realté ne é ia la medema cossa. La storia é maestra de vita, dijen, ma ala ne é nia l unich critere per giudiché la realté Cie che conta ne é nia cie che pensa i storics y filologs ma cie che pensa y vuel al jent. Cie che conta ne é nia sce La Rocia pertegnova can y co a Persenon ma sce la jent de La Rocia sent y vuel mantegně n liam con i ladins de Fodom, Fascia, Badia y Ampez. La chestion terminologica - Ladinia storica, brixino-tiroleisa, etc. - é dldut irelevanta te chest cheder.
|
|
|
Re: La Rocia: Ladinia brixino-tiroleisa (ponc: 1) da Alex_Girardi ai 08 March 2005 da les 10:16:36 (Infos sun l utilisadour | Ti mané n messaje privat) | Ence chilň él da vedei na situazion dret interessanta: chi da La Rocia, che é stés pa Persenon dant da cenc de agn, se reclameia ete tla "Ladinia brixino-tiroleisa", ... chi dla Val Badia indere (sce an liej i comentars dessoura), che fej ciamó pert de Persenon y dl (Süd)Tirol ne volessa avei nia da fé impera ...!? Da can incá é pa "Persenon" y "Tirol" does entités "extra-ladines"? Almanco fina che Badia y Gherdena rejona ladin dessegur nia, y ciamó demanco per l passé! Y ne s'an á degugn anadé che "Ladinia brixino-tiroleisa" é na denominazion de n teritore y nia de na popolazion? |
|
|
Re: La Rocia: Ladinia brixino-tiroleisa (ponc: 1) da giatfosch ai 08 March 2005 da les 13:50:24 (Infos sun l utilisadour | Ti mané n messaje privat) | 1. I ladins da la Rocia ô ester reconesciüs sciöche Ladins dles Dolomites, nia sicöche ladins de Porsenů-Tirol.
2. La Val Badia ne fej nia pert de Personen, mo de Balsan.
3. L Tirol é passé. Adoré l terminus " (Süd)Tirol" fej pert de na terminologia cotan de man derta da pert todescia. Dess i ladins se lascé condizioné dales ideologies de chesta sort? Ares á bele fat dann assŕ (veiga les scores porě todesces che l Tirol ess orü meter impč, tl spirit dl assimilaziun che ŕ püch da invidié al ventennio).
L vedl Tirol é passé, segn anse l Bundesland Tirol y la proinvinzia autonóma de Südtirol, la provinzia autonóma de Trent y la provinzia de Belun. Defině n grup etnich da n'otica dl passé y dla maioranza tradesc na ideologiai de sotmisciun.
Orei nominé n grup etnich nia sciöche al se nomineia instes (ladins dles Dolomites), mo coche al i va a scüsa ala maioranza, é ince te chesc segn. "Persenon" y "Tirol" does entités "extra-ladines"? Sce y no, mo defině n grup etnich aladô de söes autoritęs politich-religioses (da dan 100 agn y passa!) é propi la autonegaziun. Ci grup etnich al monn le fej? I slovens dla Ciarencia é "slovens" y nia "Windische", o i indigenns dl nord é i "inuit" y nia “eskimo” o “indigenns canadesc”. Vigni mendranza al monn se definesc dô sü criters, nia dô i criters dla podesté dla maioranza – tan manco dô chisc criters tuc da dan 100 agn y passa. Chesc é l pröm prinzip, che ven garantí ince dales convenziuns internazionales söi derc umans.
"Almanco fina che Badia y Gherdena rejona ladin": la ladinia é na entité che va sora Badia y Gherdeina fora, preibel.
"Ladinia brixino-tiroleisa" é na denominazion de n teritore y nia de na popolazion?" ma va! ince sc'al foss vei, fossel na denominaziun creada tl segn dla subordinaziun-sotmisciun de n grup etnich intier! Mo dandadöt sciöche "teritore" é pö brixino-tiroleisc na gran trapolada.
a. No Persenů, no Tirol n'é atuai. Passés!
b. la denominaziun ne n'é nia seriosa, n'ŕra pö nia criters linguistics sciöche basa, mo n moscedoz de criters, olache la politica la davagna.
c. Co pon defině n lingaz y so teritor nia da se nstes, mo dales autoritęs politiches (da dan 100 agn y passa!). Segn de na deformaziun! Implü dô les autoritęs che n'á mai reconesciü l ladin sciöche lingaz.
d. Y spo co pon sciüré demez al corespodenza danter inom dl grup etnich "ladins dles Dolomites" y dl teritore? "Ma chi c... ci riconosce" sce i Ladins dles Dolomites vi tl teritor brixino-tiroleisc? (che n'á plü degüna corespondenza reala incö, le diji ciamó n iade.)
N'orei nia avei da ne n fŕ cun Südtirol é na invenziun töa n'idea ch'an ciafa ti certli pantirolesc (dla Deutschtümelei) che ŕ pücia soportanza por l ladin: Dan reconesce i ladins se damanai n at de sotmisciun (cun n inom che é segn dla subordinaziun). Porchel che an se damana so inom n'éson nia cuntra Südtirol,. (ince na vedla invenziun de subordinaziun feudala).
Dô chesta töa logica messass la jent de Südtirol ester Altoatesiner ... ajache ai se nomineia todesc de Südtirol/Südtiroler y nia Altoatesiner ne perdi nia la legitimaziun dl reconesciment, y dě da ester Südtiroler y nia Altoatesiner n'é nia n at de animosité cuntra i taliagn. Chesta idea de subordinaziun salta mâ fora pro i ladins. |
|
|
Re: La Rocia: Ladinia brixino-tiroleisa (ponc: 1) da Joepl ai 08 March 2005 da les 15:14:20 (Infos sun l utilisadour | Ti mané n messaje privat) | Emprumadedut l vedl "Tirol" ne esisteia nia plu dal 1918. Südtirol fova enfin al 1918 l Trentin. Sen él la definizion todescia per la provinzia de Bulsan.
Chi de La Rocia se reclameia con rejon de ester Ladins, ma la cherta dla "Ladinia brixino-tiroleisa" depenta sun l cuertl daite dla ultima Ladinia (feter desche cherta da vijita) i scluj fora con na lingia bela grossa de confin trata a cuecen (!). L problem dla cherta "Ladinia brixino-tiroleisa" é che ala ne vegn nia declareda cie che ala é, vuel dí "storica" y che ala ne reporta nia duc i confins entravegnus tla storia (an á lascé demez de chi che ne ti scusa nia tant ... p.ej. dla diozeja de Trent che abinova ite ence Gherdeina y Fascia) y che ala preten de ester zaco "atuala". Chest ne é nia veir. Al ne esisteia nia plu l vedl Tirol (dal 1918) y al ne esisteia nia plu l vedl vescovat de Persenon (encuei diozeja de Bulsan-Persenon) con podeis temporai (dal 1803 nia), donca na denominazion cherieda ideologicamenter.
L fat é scemplamenter chel che la genesa di Ladins peia via plu adora de Tirol y de Persenon, tles vedles provinzies romanes dla Rezia Secunda, dl Noricum, teritores orientés dal 800 inant devers nord, sotmetus dai baiuvars y signours todesc. Al á scomencé de gre en gre la todeschisazion con cronologia desvaliva. I teritores a man ciancia dl Isarch (Lijon, Eores, Funés, Ciastel) é restés - desche al é saurí da reconesce - plu die ladins, almanco enfin al 1300-1400, aluesc plu die. Da nord y nia da sud é pieda via la colonisazion dles valedes entourn l Sela enfin a La Rocia. Al se tratova colonisadours manés dal vescul per runcé l teritore de chel che el fova l patron temporal. Chest prozes á duré enfin al 1250 pčrel. Coche chest é suzedú tl detai y ciuldiche les valedes ladines é restedes empó ladines, mess dutaorela vegní enrescí, an ne l sá nia. Che la pertegnenza a la contea de Tirol y a la diozeja de Persenon ae spo fat da sief envers sud chel é duc che veid ite. Ma i confins fova en pert bele ai temps romans ilň. A la formazion dl etnos ladin á contribuí perchel deplů fatours, en pert ne i conescion nience. Ti mete sen permez a la definizion Ladinia doi fatours brixino y tiroleis y ti ascrive na tel emportanza a does forzes politiches che ne á abú te duta sia storia nia truep dessuroura per na spezifizité ladina (i ladins fova ence despartis aministrativamenter al intern dl Tirol y ai vegniva ratés talians per rejons politiches) ne rati nia oportun, tant deplú che i on na definizion "Ladins dles Dolomites". Ne fóssel nia sté miec clamé la cherta "Ladinia dles Dolomites" con confins storics. |
|
|
Re: La Rocia: Ladinia brixino-tiroleisa (ponc: 1) da giatfosch ai 08 March 2005 da les 16:04:50 (Infos sun l utilisadour | Ti mané n messaje privat) | na ligna cöcena de cunfin olach al ne n'é degun confin, no politich, no aministratif, no linguistich.
mo l fal de basa romagn chel da defini na etnia de mendranza n relaziun a na maioranza y nplü n relaziun a na configöraziun politica che n'esist da plü de 80 agn nia plü.
Ci gran bech che Goebl ŕ stlopeté.
|
|
|
Re: La Rocia: Ladinia brixino-tiroleisa (ponc: 1) da travers ai 08 March 2005 da les 16:27:02 (Infos sun l utilisadour | Ti mané n messaje privat) | A audě chi "bogn" ladins de Badia y Gherdeina ne é nia demé chi "lomberc" da Laste demassa ma finamai chi " mez talians" de Fodom, Ampez y Fascia". L confin cuecen toma adum per chisc con i confins proviziai sun i joufs de Valparola, Ciaolonch y Sela. L vedl confin tiroleis vegn demé trat ca canche al ti fej comot, en pratica ŕi bele da giut azeté la realté politica nueva de (Süd)tirol. |
|
|
Re: La Rocia: Ladinia brixino-tiroleisa (ponc: 1) da Joepl ai 08 March 2005 da les 17:10:31 (Infos sun l utilisadour | Ti mané n messaje privat) | Chest ne generalisassi ie nia. Al pň ester che en valgugn funzionars dla Svp la pensa enscí. Con i Fodoms á chi dla Val Badia dagnora abú n raport da bogn vejins, dantaldut tl'auta valeda. Trueps fodoms rejona ence valgamia ben badiot, sce ala mess ester .... samben se fej i confins aministratifs adentene. Ie creie che con l laour dla Generela (Unions) y la Usc él dutaorela ciamň n fil de contat che aud da vegní svilupé devers na "Ladinia dles Dolomites" tl davegní, ma nia devers na "Ladinia brixino-tiroleisa" dl passé, demé ajache al é neo-ladins dlongia che reclameia entratant chest inom ence per ei. |
|
|
Re: La Rocia: Ladinia brixino-tiroleisa (ponc: 1) da Jandaniel ai 08 March 2005 da les 17:33:57 (Infos sun l utilisadour | Ti mané n messaje privat) | Che n lingaz ne muer nia tant atira y che al mantegn inant na sia fisionomia soura cenc d'agn ence a contat con n lingaz vejin da la medema raisc, nes desmostra l caje dl furlan envers al aunejian, oláche al ne é degugn confins geografics anterite, anzi planura. Dl 1420 vegn l patriarcat de Acuileia sotmetú da Aunejia/Venezia. Sceben che l aunejian á na majera "valuta" soziala y se desleria tles maiours zités furlanes, rejona la maioranza dla jent inant l furlan y l tramana inant enfin a encuei. L medem vel bonamenter per l ladin che é pié via da la Val d'Isarch y da Puster ite per les Dolomites enfin a La Rocia, n lingaz che ova sia fisionomia definida bele entourn l 900-1000 (palatalisazion, plurai en -s y e.i.) de n auter stamp dl lingaz de chel che se deslariova da sud ti teritores dl Ciadoura y dl Beluneis. Magari él valch linguist che pň dé valch spligazion plu menuda. |
|
|
Re: La Rocia: Ladinia brixino-tiroleisa (ponc: 1) da Alex_Girardi ai 09 March 2005 da les 12:44:47 (Infos sun l utilisadour | Ti mané n messaje privat) | Da n articul de Lois Craffonara (Sellaladinische Sprachkontakte, 1995, pl. 289):
Für die Bildung eines eigenen Sprach- und Volksbewußtseins der Sellaladiner mögen v.a. folgende historische Gegebenheiten ausschlaggebend gewesen sein:
1. Die jahrhundertelange politische und kirchliche Ausrichtung nach Norden, wie sie durch die Einbindung des Bistums Säben (dann Brixen) in die Kirchenprovinz Salzburg und durch die - letztendlich in die Besitzübernahme mündende - Hegemonie der seit 1363 habsburgischen Grafschaft Tirol über die bischöflichen Gebiete gegeben war. = á da fé con TIROL + PERSENON
2. Die im großen und ganzen einheitliche innere politische Ordnung bei teilweise vorhandenen talübergreifenden rechtlichen, wirtschaftlichen und kirchlichen Strukturen. So war beispielsweise für die hohe Gerichtsbarkeit im Gericht Enneberg bis 1697 der Hauptmann des Gerichtes Buchenstein zuständig. [...] Im 16. Jahrhundert erhielten die erwähnten vier Gerichte jeweils eigene Statuten (die allerdings weitgehend nur eine Kopie der "Tiroler Landesordnung" waren). [...]. Über das Dekanat "Cis et ultra montes" s. oben! = á da fé con TIROL + PERSENON
3. Die im Laufe der Geschichte immer wieder notwendigen gemeinsamen Aktionen zur Gebietsverteidigung, z.B. im 14. Jh. gegen die Agordiner, im 15. Jh. gegen die Venezianer, 1809 gegen Napoleon, zuletzt im Ersten Weltkrieg gegen Italien (Verteidigung der Dolomitenfront). = á da fé con TIROL + PERSENON
Conclusio: Tant gran n'é le "bech" de Goebl impň no nia! |
|
|
Re: La Rocia: Ladinia brixino-tiroleisa (ponc: 1) da giatfosch ai 09 March 2005 da les 15:31:43 (Infos sun l utilisadour | Ti mané n messaje privat) | danter conscidraziuns storiches y na denominaziun nöia él na desvalianza essenziala.
Le fal de basa é y romagn chel da fŕ la denominaziun de na etnia de mendranza tla subordinaziun a n'etnia de maioranza. I Cree ŕ inom Cree y nia indigens quebequois nordiques, o "Inuit" y so raiun "Nanavut" y nia "zona polara canadeja" etc. etc. L prinzip val dlunch. Mâ por i Ladins dles Dolomites él ladins instesc che ô na terminologia tl segn dla subordinaziun.
Y i Südtirolesc é "Südtiroler" y nia Italische Germanen" o "Altoatesiner".
y spo por ci che reverda l Tirol y i ladins. Al é begn na gran meseria odei na etnia intěera sciöche reflčs de n'atra. Tlo él la tedenza der tlera a na vijiun imperialista di ladins tl sens tlassich dla parora. Al é na strambaria alzé conscidraziuns storiches a fatur prinzipal por l'inom. Sce la cossa foss sciöche "Girardi" dij, spo n'esistessel fora dl Tirol degun ladins. Ciodí pa spo esistel i furlans y i rumanc? y ciodí ndüt mendranzes romaniches fora dl Tirol? A chesta ideologia él da i recordé che rodunt tl Tirol é l ladin gnü sbürlé demez cun forza, sciöche con la proibiziun dl ladin (rumanc) tla Val Venosta do l 1600 - n at de pulizia linguistica dl Tirol. Da injunté él ince i tentatifs da germanisé les scores de nostes valades (na mosöra para-fascista ante litteram, dedô ŕ spo Mussolini tut la medema mosöra por les scores todesces y ladines). Y rodunt al imper assimiladů ô i orienté la denomiinaziun de na mendranza che vir incö ciamó nia ajache, mo sciöbegn che an fajô pert dl Tirol/Imper.
la terminologia č porě politica.
|
|
|
Re: La Rocia: Ladinia brixino-tiroleisa (ponc: 1) da Jandaniel ai 09 March 2005 da les 14:26:18 (Infos sun l utilisadour | Ti mané n messaje privat) | Al é na picera desferenzia -
Zitat Craffonara: "Für die Bildung eines eigenen Sprach- und Volksbewußtseins der Sellaladiner mögen v.a. " -- mögen v.u. --- vuel dí "al pň ester anter l auter", nience al ne é segur ciugn fatours che é stés dezijifs. Chi che depenj la cherta endere pčr de ester segurs y chilň él l problem .... la cherta da storica devéntela ideologica ... |
|
|
Re: La Rocia: Ladinia brixino-tiroleisa (ponc: 1) da Joepl ai 09 March 2005 da les 15:34:22 (Infos sun l utilisadour | Ti mané n messaje privat) | Alex Girardi scriv "TIROL + PERSENON" con de gran letres per sotrissé sia CONVINZION, ma éla pa fondeda? Craffonara ne é nia convenciú dal dut, scrível pu "mögen u.a." (al pň ester anter l auter). Sce i Ladins fossa veramenter nascius demé desche reflčs de chestes does entités politich-religiouses, fóssel l caje di Ladins scialdi demarevueia. Na etnia nasciuda per reflčs, tant deplú che dal vedl Tirol ne fňvel mai vegnú na sburla a n reconesciment particolar (te temps moderns aratňven i ladins ofizialmenter enfin a la fin pro i "talian", ence ciamň dl 1910). Dessegur pň i confins politics avei porté pro, ma ai ne spliga nia dut, ai ne spliga nia na Ladinia, classificheda con "brixino-tiroleisa". Ie me damane spo ciuldiche tl Trentin talian che audiva tamben secui alalongia pro Tirol, ne á nia abú n tel svilup y ciuldiche la "coscienza ladina" s'á archité a Moena. Ence i Trentins ova si scizeri y á defenú con Tirol i confins te dutes les veres .... Ence ie rate che an mess empermň aspeté studes storics aprofondis per dé ju n giudize, na tel definizion per la Ladinia é veramenter tendenziousa y scientificamenter puech fondeda con massa truepes ipoteses a la fondamenta .... |
|
|
Re: La Rocia: Ladinia brixino-tiroleisa (ponc: 1) da giatfosch ai 09 March 2005 da les 15:50:29 (Infos sun l utilisadour | Ti mané n messaje privat) | ma. ci cunta sen ? i ressentimenc danter paěsc o criters linguistics? te te tradesces ... y sce chesc foss l'argument, messassun sun Cialonch y sun l Sela fé nia mâ na rissa cuecena, ma n mur!
|
|
|
Re: La Rocia: Ladinia brixino-tiroleisa (ponc: 1) da Joepl ai 09 March 2005 da les 20:44:44 (Infos sun l utilisadour | Ti mané n messaje privat) | Tla motivazion végnel dikt: ".... La diozeja de Jevun-Persenon, esistenta dal prum Medieve encŕ, y la contea dl Tirol. Che de tel entités geografiches, con sia gran fazion politica, culturala, soziala y economica, pň zenzauter contribuě a la formazion de popui y de lingac a pert, ŕ les scienzes umanes studié y analisé n grumon de iadesc tl'Europa. L caje dla "Ladinia brixino-tiroleisa" n'é perchel nia soul".
Finamai tla motivazion végnel bele dit "pň" ....
L'Europa fova tl Medieve enfin a la nasciuda di stac nazionai plena de de pices contees y de stac y de confins, en gran pert ence soura seides etniches fora, ma al ne me resulteia nia che chest ae abú desche conseguenza n cioscé de n medem numer o enfinamai de deplú etnies encantourn. Él valch ejempl?
Influenzes fňvel truepes y nia demé politich-religiouses, soziales y culturales al intern. L Trentin á dessegur abú na influenza da sud bele adora y sterscia, ence sce al fova a Dala l confin.
|
|
|
Re: La Rocia: Ladinia brixino-tiroleisa (ponc: 1) da Iachin ai 10 March 2005 da les 15:38:49 (Infos sun l utilisadour | Ti mané n messaje privat) | Alex Girardi scriv, zitan l president dla Union di Ladins de La Rocia: "tl articul de A. de Bernardin lieji (fina a proa contrara):
"Canche i on scomencé i contac con les unions dl Sela, con la Generela y plu en lerch con dutes les istituzions che defen chela pert de ladinité, (che i conscideron encia la ugnola dassen meriteoula de chesta definizion), onse atira trat ca la storia particolara de La Rocia, sie liam con l Prinzipat de Persenon y la medema raisc che i podon ciaté te nosta cultura y te nost lingaz, valifs a chi dles valedes dl Sela."
De chest ne él nia da se fé demarevueia. Samben che ala é enscí, che al á rejon. Dal nord é pieda via la colonisazion enfin a La Rocia te teres che pertegnova al Vescul de Persenon. Al ti dova l dert a la jent da paur de runcé mesc nuefs sun sie teritore. Perchel se splíghen ence che l ladin de La Rocia é plu davejin a chel dl Sela. Tl ladin de La Rocia giáten tedeschisms (paroles dal todesch) tipics dla Val Badia (y de Fodom), p.ej. "scraié" che ne se á dessegur nia deslarié da sud, ma che é vegnus con i colonisadours dal nord. An mess vedei "brixino-tiroleisa" te chest contest storich. Ma a la fondamenta, a chela ne pňn nia ti sciampé, él n fat soul segur, chel dl lingaz y dla cultura porteda empera da nord (latinité dla Val dl Isarch y de Puster) che é stés dezijifs a se deferenzié devers sud y nia demé l confin. Che i confins a sud ae spo fat da sief tres centenés é dessegur veir, ma al ne fova nia la soula gauja. L Trentin é n ejempl che nes desmostra che nience n confin a sud ne fej nasce n "popul" nuef. |
|
|
Condut Tirol (ponc: 1) da Jepele ai 10 March 2005 da les 20:58:15 (Infos sun l utilisadour | Ti mané n messaje privat) | Ence ie dijesse plulere: condut Tirol y Persenon él nasciú la etnia ladina.
Sibe l vescovat de Persenon che la contea de Tirol fova forzes todeschisentes che ne á nience zedú n moment da "rosié" pro l raion ladin.
Desche Bepe Richebuono scriv tla "Picia storia di Ladins" é la jent ladina vegnuda da la contea dl Isarch tles Dolomites a runcé tles valedes ladines enfin viadň la Marmoleda a La Rocia y enfin ju a Moena. Desche Richebuono scriv réstel valch fostú de chesta vedla comunanza ladina isarcheisa, p.ej. ti vedli liams che esistiva anter les signories de Tor, de Fodom y de Fascia, la soules con popolazion deplen ladina (cfr. Picia Storia ...). Ence les vedles signories ne pň nia ester perchel stedes cunes dla "ladinité", Moena audiva pro Flem, Gherdeina en pert pro Ciastel y en pert pro Codun, y na pert pro "Wolkstein con Colfosch", la Val Badia fova taieda te does pertes (Tor y Ciastelbadia-Mareo). Al romagn desche soul element la jent che vegniva dal medem raion con n medem lingaz y na cultura valiva. Che n lingaz o n idiom é strancious á morí nes végnel desmostré ence tl Trentin che é n mosaich de dialec, venet enfin a Borgo Valsugana, de tip lombert-brescian su per la Val Rendena. Nience cenc d´agn sot al vescovat de Trent y a Tirol ne á avalivé chestes desferenzes. |
|
|
Re: La Rocia: Ladinia brixino-tiroleisa (ponc: 1) da Jancarlo ai 13 March 2005 da les 22:55:15 (Infos sun l utilisadour | Ti mané n messaje privat) | L tó pert a veres y declamazions de fedelté y de atacament ne déssen pa nia tré fora dl contest sorich y strabacé. L ejempl nes vegn propi dal Tirol (dl Nord) oláche bele dl 1921 ňven "opté" prest l 98,5% per l´anescion a la Germania y nia a l'Austria ("Anschlußabstimmung", nia deda pro dai Aliés), per nia rejoné spo dl hitlerism dedň ... |
|
|
|