N canal nuef demé per ladin-rumanc - Atualmenter à la impreisa RTR n budget de 13 milions de euro (25 miliards de lires) - A confront la RAI a Balsan spen demé 1 n milion de euro (2 miliards de lires)
Pro l radio y la televijon Rumantscha tla Svizra garataràl eniann y damprovia ti proscims agn inovazions sostanziales y de gran porteda. A Berna végnel atualmenter debatù na legia nueva tl setour. Les tratatives é madorides cotan inant ence per la RTR, l'impreisa per l Radio y la Televisiun Rumantscha. Chesta é atualmenter ciamò lieda a la SF/DRS (Schweizer Fernsehen), ma dess tost giaté n canal de distribuzion autonom. Dl 2005 podaràla jì ite con si passa 100 impleés te n fabricat nuef tl zenter dla cité a Cuera/Chur. L ampliament dles trasmiscions televisives é sunsom la lista dles priorités. I programs dl radio y dla televijion rumancia vegn ence trasmetus tla Ladinia, n bon stroment de paredl danter nos y ei. Sul retrat: tl studio rumantsch a Cuera/Chur encuei odù tres la web-cam.
I rumanc à bele n program radio plen via per l dì con informazion nazionala y internazionala, sen vuelen avei na majera lerch ence tla televijion. Bernard Cathomas, diretour dla RTR, à dit te na intervista deda a la "Quotidiana" ai 15 de jené 2003 che al vegn planifiché de arjonje tost n canal autonom per la televijion rumancia, davia che demé con na tel strutura po la RTR svilupé idees y programs nuefs y amplié sia oferta. Chest ne é nia plu poscibel sun SF/DRS (Schweizer Fernsehen) olache l temp de trasmiscion da se partì con i todesc resta limité. Demé na rei tv resserveda ala programazion ladina/rumancia, sotrisseia Cathomas, permet n saut de cualité. Al é odù dantfora de lieje dant na pert dles noeles tl davegnì ence per rumantsch-grischun, l lingaz standard sciche l ladin standard chilò da nos.
L budget anual dla RTR arjonj aldindancuei 20 milions de francs che corespon a za. 25 miliards de vedles lires, oben 13 milions de euro, tan che le 1,5% dl budget dla SRG (Schweizer Rundfunkgesellschaft che tol ite l'entiera televijion svizra sie per i franzeisc, talians che todesc y rumanc); en confront fej fora la populazion rumancia le 1%. A paredl: la Svizra franzeisa fej fora le 20% dla populazion, ma giata le 33% dles finanzes dla SRG, la pert taliana fej fora le 7% dla populazion, ma giata le 20% dles finanzes dla SRG, cotan deplù che i rumanc. Perchel arata Cathomas che cun le 1,5% dles finanzes atuales y le 1% dla populazion svizra à i ladins-rumanc zenzauter na bona rejon per reclamé n bonus de mendranza pro les istanzes competentes. Dret content é Cathomas che an à entratant sclut ju les tratatives per l finanziament dl fabricat nuef per l Radio y la Televijion Rumantscha a Cuera/Chur. I laours de costruzion dess defata vegnì scomencés.
En confront: la RAI à Balsan spen per les trasmiscions ladines damprò da 2 miliards de vedles lires, oben za. 1 n milion de euro, 5%-10% dl budget di rumanc dla Svizra, na minima pert.