Les mascres dl artist Rinaldo Cigolla tl Museum Ladin
Enaudazion dla mostra en juebia, ai 20 de jené da les 18.00 da seira
"Dal Carnescé a la vita" é l titul dla pruma esposizion che é da vedei defata ti salamenc dl Museum Ladin Ciastel de Tor a San Martin. Ala se trata de na esposizion de laours dl artist fascian Rinaldo Cigolla da Cianacei, n artist conesciù lonc y lerch dantadut per sie laour da amiré tl lech de Careza olache la figura “Ondina” sparesc canche l lech é plen y che se fej vedei canche l spiedl dl'ega arsesc. Sies prumes ispirazions artistiches à l artist abù te sia tera ladina scomencian a ziplé tl legn sfrutan les vetes naturales che ti à sovenz daidé formé y evidenzié l’anatomia dl corp. Cigolla laora ence con l bron. Un di plu conescius y majers designers de nost secul, Ettore Sottsass, scriv enscí de Cigolla: “Il profumo del legno tagliato pare non basti a Cigolla, la sua fragilità, la sua leggerezza, la sua provvisorietà non riescono più a concorrere con l’eternità del bronzo”. La realisazion dl model te ceira o te mauta per la realisazion dl bron, ti dá chela ledeza a la fantasia che l artist adora. La vueia de sperimenté materiai nuefs é for grana y tl 1999 veidel Carrara y sie mermul y enscí scoméncel ence a laoré con chest material.
I laours de Cigolla se baseia sun cater de gran tematiches: la natura, les montes, la cultura ladina y sun l raport con les cosses sacres. Dantaldut les montes con sies liejendes ti dá l meso de jì soura la fantasia fora. Les liejendes, i mic y la storia se intreceia ti dán na imaginazion da chela che al nasc sons y valours dl prejent y propi “Ondina” é un di majeri ejempli. Ondina, compagna di abitanc dl bosch passova sie temp a se spidlé tl' ega y vigni iade che l spirit dl Orco cialova de la pié, ti l fajova alsavei i tiers che fova si compagns y enscì sparìvela tl lech. Ai 26 de auril dl 2004 à Ondina endò giaté forma sun our dl lech y canche ala va debujegn, spo sparéscela sot ega coche la liejenda vuel. D'autri temesc che ti sta a cuer a Cigolla é l sport da d’invern y ence chilò végnel dant anter si motifs: la storia dl schi, coche per ejempl schiadours che fej telemarch. Ence l tier é n tema che interesseia l artist, l tier te sie ambient natural, ma ence tl ambient volù da la persona coche i ciavai dl “Palio de Siena”, y chilò é l’enegia dl ciaval entratant la garejeda che vegn trasformeda te forza plastica dla scultura.
Truepes scultures rafigureia ence l tema dla sacralité. Rinaldo Cigolla á fat trueps laours per gliejies y capeles, statues per gliejies freides y chietes de pici luesc dles valedes asconudes amesa les montes coche Ettore Sottsass dij.
Al artist ti stál a cuer ence les tradizions ladines ma, coche Chiocchetti dij, nia interpretedes desche folclor, ma desche archirida formala che raprejenteia l debujegn de renforzé sia identité y te chesta clef déssen lieje sies operes che raprejenteia les mascheres, tema zentral dla mostra che sarà da vedei a San Martin.
Les operes da vedei tl Museum Ladin mostra coche Cigolla é afasciné dal significat asconù dl Carnescé. Enscì scriv la dot.a Anastasia Cigolla tla introduzion a la mostra: “Asconudes dai momenc dla liberté d’esprescion y dal comportament che chest temp dl ann porta con se, é les persones singules con sies legrezes y sies temes, con sies truepes personalités che s’enconta, che se contrasteia y che se contradesc. Les mascres mostra, te sia varieté, tles desvalives autezes, te sies truepes fisionomies coche i individues pò ester tl medem temp n grum de persones y coche ales pò mudé tresfora sie cialadura y sia esprescion, unfat te cie post y te cie temp. Vigni mascra pò mostré su na inclinazion dl carater che vignun à, asconuda o judapé dla linia dl’anima”.
La mostra é spartida su te does pertes: una reverda les mascres y l’autra rafigureia les desvalives tematiches con cheles che l artist ti dá esprescion a sie ester. La daurida dl’esposizion sarà en juebia, ai 20 de jené da les 6 da seira. Amiré i laours de Rinaldo Cigolla pòn vigni mercui, juebia y vender da les 14.00 a les 18.00 tles sales dl Museum Ladin a San Martin de Tor tla Val Badia enfin ai 18.02.2005.