Lege 482/99: Bulsan se lascia dassen dlaorela
Adum a la Svp ladina aspétela plu gen che la coscienza ladina muere plan, plan
I meton man l ann nuef cialan samben n puech dantfora ai avenimenc che pò interessé nia demé i ladins de Bulsan, ma ence chi de Trent y de Belun. I ladins de Bulsan y Trent à sia sconanza, taiés fora da la fortuna é chi de Belun. Ma da 5 agn encà él na lege de stat, la 482/’99, na sort de norma de atuazion dl art. 6 dla Costituzion taliana sun la sconanza dles mendranzes linguistiches tla Talia. Al vegn prevedù derc fondamentai: chel de podei adoré l lingaz dla oma ti raporc con l’aministrazion publica, l dert che al vegne ensegné te scola l lingaz dla mendranza con laprò la cultura dla mendranza, l dert a n organ de stampa y a trasmiscions al radio y a la televijion. Valgunes mendranzes tla Talia à bele chestes poscibeltés, ma les autres nia.
Perchel vuel la lege ti vegnì adencontra a les mendranzes plu desmentiedes. Per cie che reverda la mendranza ladina en n’él na pert, chela de Belun, che é propi metuda sun na pert. Ma sen éssela l’ocajion de podei vegnì daideda, sce la pert bele sconeda essa n puech deplù sentiment de identité y de comprenjion. Tratant che Trent se mostra davert, se scluj Bulsan tres y deplu. L art. 3 dla lege en chestion rejona de mendranzes spidicedes su te de plu provinzies y regions. Tl cajo dla mendranza ladina é chesta touta ite da trei provinzies, does de cheles, Trent y Bulsan, a Statut spezial con na bona sconanza. La lege 482 permet de crié n organ de coordinament y de proposta interprovinzial reconesciù samben da les provinzies toutes ite. Na atuazion studieda y daverta de chest organ podessa dessegur daidé la comunité ladina de Belun ti tolan ju valgugn desvantajes y la porté plu damprò a la comunité de Trent y de Bulsan y dé a chesta moda n maiour sostegn a l’idea de na politica linguistica unitara. Na politica per chela che la Generala se bat da dagnora encà, ence sce ala à abù les majeres dificoltés propi da pert dles istituzions publiches. Ciamò sen auden dijan da valch esponent dla Svp che al é miour ne rejoné nia de unité interladina, ajache al fossa pericul che la Svp perdessa la maioranza. La puecia prescia da pert de Bulsan per mete su l comité di ombolc desche organ de coordinament lascia vedei ite che al é puech interes per la cossa. Ala ne se trata nia demé de vera a la Generala, che na pert dla Svp à fat da tres, ma al é en chestion l conzet enstes de mendranza: chesta mess porté vantajes economics, l rest: la cultura, l’identité ne conta net nia. Te chesta vijion, olà che al conta demé l profit economich, él cler che an spera sotman d’ester l manco poscibel per avei deplù. Chest é l frut dl benester che vuel tres deplù. An spen tl folclor, ti museums, tles vedles tradizions per tré adalerch ghesć, ma la vita y la coscienza dla mendranza muer bel plan fora. (uc)