benvegnus Noeles.net - Informazion ladina
Noeles.net
    Vos ne seis nia loghé ite.   [ Loghé ite ]    

La lege 482: an s'entardiveia
scrit ai 11 January 2005 da les 13:38:08 da noeles

Politica


Lege 482/99: Bulsan se lascia dassen dlaorela

Adum a la Svp ladina aspétela plu gen che la coscienza ladina muere plan, plan

I meton man l ann nuef cialan samben n puech dantfora ai avenimenc che pò interessé nia demé i ladins de Bulsan, ma ence chi de Trent y de Belun. I ladins de Bulsan y Trent à sia sconanza, taiés fora da la fortuna é chi de Belun. Ma da 5 agn encà él na lege de stat, la 482/’99, na sort de norma de atuazion dl art. 6 dla Costituzion taliana sun la sconanza dles mendranzes linguistiches tla Talia. Al vegn prevedù derc fondamentai: chel de podei adoré l lingaz dla oma ti raporc con l’aministrazion publica, l dert che al vegne ensegné te scola l lingaz dla mendranza con laprò la cultura dla mendranza, l dert a n organ de stampa y a trasmiscions al radio y a la televijion. Valgunes mendranzes tla Talia à bele chestes poscibeltés, ma les autres nia.



Perchel vuel la lege ti vegnì adencontra a les mendranzes plu desmentiedes. Per cie che reverda la mendranza ladina en n’él na pert, chela de Belun, che é propi metuda sun na pert. Ma sen éssela l’ocajion de podei vegnì daideda, sce la pert bele sconeda essa n puech deplù sentiment de identité y de comprenjion. Tratant che Trent se mostra davert, se scluj Bulsan tres y deplu. L art. 3 dla lege en chestion rejona de mendranzes spidicedes su te de plu provinzies y regions. Tl cajo dla mendranza ladina é chesta touta ite da trei provinzies, does de cheles, Trent y Bulsan, a Statut spezial con na bona sconanza. La lege 482 permet de crié n organ de coordinament y de proposta interprovinzial reconesciù samben da les provinzies toutes ite. Na atuazion studieda y daverta de chest organ podessa dessegur daidé la comunité ladina de Belun ti tolan ju valgugn desvantajes y la porté plu damprò a la comunité de Trent y de Bulsan y dé a chesta moda n maiour sostegn a l’idea de na politica linguistica unitara. Na politica per chela che la Generala se bat da dagnora encà, ence sce ala à abù les majeres dificoltés propi da pert dles istituzions publiches. Ciamò sen auden dijan da valch esponent dla Svp che al é miour ne rejoné nia de unité interladina, ajache al fossa pericul che la Svp perdessa la maioranza. La puecia prescia da pert de Bulsan per mete su l comité di ombolc desche organ de coordinament lascia vedei ite che al é puech interes per la cossa. Ala ne se trata nia demé de vera a la Generala, che na pert dla Svp à fat da tres, ma al é en chestion l conzet enstes de mendranza: chesta mess porté vantajes economics, l rest: la cultura, l’identité ne conta net nia. Te chesta vijion, olà che al conta demé l profit economich, él cler che an spera sotman d’ester l manco poscibel per avei deplù. Chest é l frut dl benester che vuel tres deplù. An spen tl folclor, ti museums, tles vedles tradizions per tré adalerch ghesć, ma la vita y la coscienza dla mendranza muer  bel plan fora. (uc)

 
Liams emparentés
· Deplú sun l tema Politica
· Chier te noeles


L articul plu liet te chest tema Politica:
Südtirol: Karte mit historisch gewachsenen Namen


Valutazion dl articul
Cumpeida mesana de oujes: 5
Oujes: 1


Preibel toledeves dlaorela de valuté chest articul:

ezelent
dret bon
bon
normal
sclet



Empostazions

 Plata da stampé  Plata da stampé

 Ti ortié chest articul a n/a amich/a  Ti ortié chest articul a n/a amich/a


Per l contegnú di comentars é l autour dl medem responsabel

Comentars anonims n'é nia ametus, preibel registredeves denant

Re: La lege 482: an s'entardiveia (ponc: 1)
da travers ai 11 January 2005 da les 18:41:41
(Infos sun l utilisadour | Ti mané n messaje privat)
Chi che essa encuei deplù debujegn de aiut é i badioc y i gherdeines. Ai à na bela gran boria, mina de ester i dret ladins depierpul che i fascians, fodomi y ampezans é per ei demé de tel mez talians. Tratant che ai ti perdica a chisc cie y coche ai é da fé ne se enténei nia che sie ladin va en roa, che sia "slendid isolation" é l troi plu curt y segur dlvers de n mausoleum ladin. Nia i vejins i manacia, ai essa debujegn de vegnì salvés da ei enstesc.


News ©
 
  www.noeles.net



Impressum: Plata on-line publicheda da l'Union Scritours Ladins Agacins - Redazion: Bulsan noeles.info@gmail.com


Implatazion: 0.377 seconc