Strameses de peton anter les vals ladines
La despartizion fascista à trat souces dret sotes anter i ladins: la politica dla Svp ladina fej desche an messessa se paré contra i ladins da souramont
Dutalann végnel baudié che i ladins é sun l ciamp politich truep massa puech atifs, cis can che ala se trata da defene sie grup etnich. Al é ben veir, vigni valeda ciala demé a sia meisa amez stua y ne s'anadà nia che al mancia tla medema stua les autres meises, vigni valeda ciala demé a sie taier. An ascouta su plu gen l gran vejin empede sie pice vejin, davia che chel empermet da vegní plu pascius. La desfidenza defront al auter é grana, é segn de egoism y de puecia creta tla bona volonté dal vejin ladin. An fej desche an messessa se paré contra i autri ladins deplú che contra i gran vejins che manacia da for la sostanza, la identité ladina, l souravive dla comunité ladina. Ence lies culturales mostra massa puecia vueia da laoré adum, da jì per les medemes semenes y da passé via l piagn enfin tla autra val. Al é ben empaca veir: la despartida fascista à trat na gran souc anter les vals ladines y i ladins scouta chiec; nosta jent azeta chest amez sie os dal spinel fora, ala se desmostra desche na stramesa de peton.
Lascion da fé pude, al ne porta nia, mo l dì fora pòn ben, segn che al é veir cie che an scriv. Ma co déssela pa ji inant? Al vegn dit che les aministrazions ne mostra nia gran enteres per na politica ladina. Va ben, al pò ester veir, ma spo él da armueve valch deplù. Chi che à idees per na politica ladina é damanés da vegnì empera, da les fé publiches. Al é da sensibilisé cheles persones che é cherdedes a porté inant sun ciamp politich ghiranzes politiches ladines. Chestes é i ombolc, i assessours comunai a la cultura, i raprejentanc di partis politics. Chilò mess i ativisc' se dé da fé. Ai dess jì a rejoné con raprejentanc de comun, dla politica, dla cultura - un n iade, doi iadesc, dret gonot, enfin a che la glacia é delegheda. Demé sciuré fora sun meisa o te valch foliet les propostes é massa puech, davia che ales ruva te bagai. Miour él da se senté adum per se capì miour, da rejoné de nost mond ladin, de cie che i ladins messessa giaté garantì da la man publica. Demé con emparé da se conesce miour anter ativisc' ladins y aministrazions publiches podessa l molin giaté ega y mete man da majené ju la blava che é bele agn te antermeia enfin che la ciamena dla farina fossa plena de farina bela clonza, fina y blancia. Manco sçiampì y plu gonot se urté per rejoné! La mancianza de contat anter lies culturales y les aministrazions é gonot gauja de melentenudes y de desfidenza y dessegur ence na gauja che nia ne va inant. Les unions mess fé l prum vare: jì daite da porta de comun enfin a te stua dal ombolt, dal assessour. Na enconteda deberieda anter raprejentanc de comun y unions pò dessegur porté a d'arjonje cotant deplù a ben dla comunité ladina.
Lois Trebo