|  |
L davegnì di Ladins - na analisa de Lois Trebo
scrit ai 31 December 2004 da les 09:33:35 da noeles |
|
Pro dut messéssen audí does ciampanes
I Ladins adora na politica interladina che deida tegnì adum duc i ladins - vignun é cherdé a dé sie contribut per l ben de sia jent ladina
L'adunanza generala dla Union Generala di Ladins dles Dolomites ne é nia passeda via zenza audì ence ciampanes sfoledes. Chest é dagnora n segn che jent se fej pensiers sun l destin dla lia interladina. Olà che dut va bel lize, vuel dì che al ti é unfat a la gran pert, coche les cosses se brodola; an i confideia dut a chi sunsom che sa da rejoné y da cueie ju i autri. La gran pert é contenta, sce les finanzes ne bruj nia, i autri problems vegn ignorés o che an i lascia te valch casseta vegnì da mufa. Pro dut messéssen podei audì does ciampanes, ales sona miour che una soula.
Critiches fej dagnora ben, sce ales é costrutives, sce ales porta propostes per mioré la situazion atuala. Plu jent che se dà ju con la situazion politica - culturala ladina y miour che al é, vàla pu a la fin dal davegnì dla popolazion ladina. An s’la baudia pu che la politica n'à nia n program per i ladins, al pèr che al conte demé la economia, la streda, les infrastrutures per l turism. An lascia daldut da na pert les cosses essenziales per l souravive dla popolazion ladina. Trueps se damana, per ciuldì che i on oms ladins tla politica? Dessegur nia demé per sciaudé scagns y cigné y bate les mans a plajei dai patrons! N'àn empaca nia enstesc idees co che na politica ladina podessa gnì a cialé fora che an messa dagnora cherdé ite chi da Bulsan per audì cie che i ladins dess fé o pò fé? Tant gonot à pa Bulsan endere dit: " Vos ladins messeis ves enstradé da soui, i messeis enstesc savei cie che i eis da fé, co che ala dess jì inant con vos ladins dles Dolomites !" Dessegur él che i ladins adora na politica interladina che deida tegnì adum duc i ladins. Demé chesta pò ester na majera garanzia per l souravive di ladins. I todesc de Tirol nes mostra pu tresfora cie che al vuel ester per salvé na popolazion. I ladins essa demé bria da fé avalei per sia jent ladina chela politica de sconanza che Bulsan à sapù da arjonje per si todesc. Laprò rùvel ciamò duc i liams culturai che Bulsan à tiesciú da agn encà con Dispruch y Viena. Chisc i dà ai todesc de Südtirol na majera segurté, plu forza da sté sun sies giames, la identité vegn raforzeda y cresc. L medem audissa i ladins da fé: laoré cotant deplù adum anter les cinch valedes; sun ciamp politich dess sourantò chest laour les aministrazions, sun ciamp cultural les unions aldò de sie statut. Sce chisc doi pilastri fossa cotant gaierc, n'essa i ladins dles Dolomites nia da temei. I autri spera y speta pu che i ladins vegne fora de sie sach con sies idees politiches per la salveza de sia jent ladina. Vignun é cherdé a dé sie contribut per l ben de sia jent ladina.
|
| |
Cumpeida mesana de oujes: 5 Oujes: 2

|
|
| Per l contegnú di comentars é l autour dl medem responsabel |
|
|
Comentars anonims n'é nia ametus, preibel registredeves denant |
|
Re: L davegnì di Ladins - na analisa de Lois Trebo (ponc: 1) da travers ai 31 December 2004 da les 17:05:00 (Infos sun l utilisadour | Ti mané n messaje privat) | La analisa de Lois Trebo pò vegnì sotescrita a uedli scluc da duc y ence sia terapia é bona...almanco en teoria. L problem é che i ladins à puecia vueia de laoré adum, vignun pensa a sie sach, a sia valeda, a sia provinzia o region. I confins anter i ladins é plu auc y reai che i confins anter ladins y siei vejins; an ti ciala con desfidenza ai bujegns y a les ghiranzes de chi da souramont, sospetan che ai se fice ite te "nosc" afares.
I ombolc ladins dla provinzia de Bulsan se à abiné a Neustift con siei patrons politics per se mete a una sun siei enteresc da defene contra chi de Souramont. I medems ombolc, adum con Durnwalder, Mussner y la SVP "ladina", à dit y declaré cent iadesc che la Union di Ladins podessa eventualmenter daidé mete en pratica cie che i "raprejentanc lités di ladins" fajarà fora; en cler, ai podarà, polester, ti fè da fancela ai chi dla politica de BZ. De parité de derc, spirit de colaborazion, sens de unité ladina nience l'ombria!
Al é veir y dert che vignun é cherdé a dé sie contribut, ma per cie pa yper chi pa? La jent essa ence debujegn de savei coche l davegnì ladin dessa cialé fora, ma chilò ne vuel degugn se brujé i deic, dantaldut nia chi dla politica y ciamò i aministradours comunai de raza o de fede SVP (tant de ombolc ova pa prejenté n program de politica culturala ladina dant les lites??).
Signours ombolc, sce i voleis bele raprejenté la jent ence tl ciamp politich-cultural, dijede preibel coche l davegnì, l souravive linguistich-cultural di ladins sciche comunité autonoma, dessa cialé fora te diesc, cincanta, cent agn.
|
|
|
|