Union Generela di Ladins dles Dolomites devers l renovament
scrit ai 17 December 2004 da les 16:46:28 da noeles |
|
N ann de transizion per la Generela
En mercui, ai 22 de dezember, da les 15.00 assemblea generala a Urtijei - 2005 Ann giubilar, la Generela complesc 100 agn - Al vegnirá ence prejenté l Statut Nuef
En mercui ai 22 de dezember, do n ann de laour sot a la Presidenza de Nani Pellegrini, se abina la Union Generela di Ladins dles Dolomites a sia assemblea generala. Te chesta senteda che vegnirá tegnida a Urtijei tla “Cësa di ladins” da les 5.00 domesdì, portarà dant l President la relazion sun l’ativité dejouta te chest ann 2004, deberieda con l Consei y l Ofize de Presidenza: al se trata de n “ann de transizion”, ajache giust dant da n ann ti ova sourandé l’assemblea a chisc organs n mandat a termin, con l fin de laoré fora na proposta de reorganisazion y de renovament dla Union a na moda da podei jì encontra al davegnì con forza y snait. Da manciancia: l president dla Union di Ladins de Gherdeina Egon Vinatzer, l president dla Union di Ladins de Fascia, Antone Pollam, l president dla Generela Nani Pellegrini y la presidenta onorara Hilda Pizzinini.
Tl temp conzedù da l’Assemblea giust l ann passé de dezember, à l Consei y la Presidenza arjont desferenc obietifs, dantaldut la redazion de na proposta per l Statut nuef dla Generela, bele enjigné con l suport tecnich di esperc ladins dr. Luca Agostini y dr. Othmar Untergassmair, con laprò na ipotesa de potenziament dl staff operatif che ti dae continuité y efizienza a l’organisazion. Frut de chest laour é belavisa l bilanz de previjion per l 2005 che vegnirà porté dant a l’assemblea per l’aprovazion. Al é n strument de gran emportanza propi en previjion dl ann 2005, ann giubilar, olache l’Union Generela festejeia i 100 agn da la fondazion dla “Union ladina – Ladiner Verein” a Dispruch, pruma forma de organisazion interladina da olache ence la Generela á sies rajies. Al vegnirà porté dant ence n sboz de program per l ann giubilar, laoré fora da n Comité metù su aposta, olache al é vedù dantfora n grum de manifestazions culturales, scientifiches y de reevocazion y de festa che tolará ite dutes les valedes y ence les localités foradecà. L Statut nuef vegnirà purempò porté a l’aprovazion te n’autra senteda, bonamenter de jené, ajache al ne é nia ciamò arjont n consens plen sun valgunes chestions de emportanza che se merita ciamò n moment de discuscion y de aprofondiment. Ma al é ciamò d’autri resultac che la Generela à arjont entratant chest ann. Do en valgunes dificoltés sautedes fora per gauja dl smendrament di finanziamenc dla Region, à l laour “diplomatich” dla Presidenza arjont l obietif de daurì n dialogh con les istituzions regionales y provinziales, dantaldut cheles de Trent y de Bulsan, che à porté pro (anter l auter) a recuperé i finanziamenc che parova perdus y a ativé strumenc de sostegn nuefs y plu segurs: de gran emportanza en cont de chest é la Convenzion laoreda fora con la Provinzia de Trent, de gré ence a la colaborazion dl dirigent dl Servisc per les Mendranzes, dr. Marco Viola, y di reprejentanc politics fascians Bepe Detomas y Luigi Chiocchetti, convenzion che metarà a desposizion dla “Usc di Ladins” contribuc segurs aldò de “criteres ogetifs” sciche vedù dantfora ence da la lege statala 482/99, art. 14. Chest é zenz’auter n vare de gran valuta per ti dé segureza a la stampa ladina y ence n reconesciment dla funzion fondamentala che l’Union Generela porta inant da cent agn al ben dla mendranza ladina. La senteda de en mercui sarà donca ence n’ocajion per “mesuré” l livel de vitalité dla Union Generela dant da les gran endesfides dl davegnì: duc i comembri di Conseis dles Union de Val, y samben duc i sozes y duc i ladins interessés é dret de cuer enviés a tò pert y a porté empera sie contribut.
|