Intervista al vize-president dla Region Luigi Chiocchetti
scrit ai 17 December 2004 da les 14:57:31 da noeles |
|
"Zacan metaronse ence l ladin standard sun meisa"
La Generela cuer n setour important con l'edizion dla Usc di Ladins - Chest déssen ti reconesce
Enstadì, plu avisa en juebia ai 9 de dezember, a Müstair tla Svizra Rumancia, se àl abiné, desche bele dit ti articui da denant, na delegazion di raprejentanc dl mond politich y cultural dles istituzions rumances con na delegazion de raprejentanc di Ladins dles Dolomites. La scontreda é pieda via con la volonté de mete a jì raporc plu strenc de colaborazion anter mendranza ladina y ladina-grijona; na realté scialdi vejina y dret medema dal pont de veduda linguistich y cultural. Al fossa d'utl, él vegnù dit, de ruvé a mete a jì scomenciadives y projec adum te ciamps desvalifs, tamben a livel cultural, di mass media, dles scoles, desche ence dles organisazions soziales y ziviles. Al é vegnù rejoné ence dl lingaz standard, ma per l moment él vegnù dit de l lascé da na pert, ajache la discuscion é daverta sibe per i ladins che per i ladins-grijons. Aboncont él na tematica daverta che vegnirà trateda plu inant. L vizepresident dla Region Luigi Chiocchetti.
Sun la basa de chest él vegnù fora l debujegn de se conesce miec, de savei cie che al vegn fat tla Ladinia y ti Grijons; conesce les istituzions, les organisazions, les scomenciadives y e.i. An à pensé donca de adoré i strumenc moderns, souraldut dl internet y de sies poscibeltés. Per chest él vegnù dezidù da duc canc de ruvé a mete su na homepage interladina per ladins y ladins-grijons deberieda, con laite informazions y souraldut liams che reverda l mond dolomitan y l mond rumanc. L’idea é chela de ruvé a na banca de dac medema per avei informazions y dac en cont dla politica, dla cultura, dla scola ma che con l temp podarà ence vegnì slarieda a l’economia, al turism, ai problems dl trafich, dl’ambient y e.i.
Per ruvé a mete adum chest projet, ma ence d'autres proponetes de colaborazion él vegnù metù su n pice grup de laour con cater persones: doi raprejentanc Ladins y doi Rumanc. Chest grup dess laoré fora operativamenter idees y projec che vegnirà dedò touc su te n protocol da prejenté a la proscima conferenza de raprejentanc ladins y grijons, che an vuel mete a jì per l’auton 2005 a Bulsan.
Al é ence vegnù rejoné di mass-media, dl’emportanza dla comunicazion y dl’informazion tl lingaz de mendranza. A chest propojit, él vegnù programé de mete a jì via per l ann na scontreda te Fascia con i raprejentanc di media ladins y rumanc. Al sarà na ocajion per rejoné dla stampa ladina, ma ence de coche i programs dla TV rumancia podessa vegnì baratés con chi dla RAI Ladina. Per Fascia podaràn te chesta ocajion tré ca la poscibelté de podei scuté y vedei la Radio y la Televijion Rumancia, encueicondì bele poscibel te Gherdeina y Badia, ma che aldò dles ultimes normes de atuazion pò vegnì fat tamben ence per les mendranzes dl Trentin. La scontreda s'á sclut ju con na sodesfazion generala di ejic arjonc, y con la acordanza de se abiné endò entourn a la fin de merz, per fé l pont dla situazion su coche i laours va inant al fin de renforzé chisc raporc de colaborazion.
Intervista al dr. Luigi Chiocchetti sun la scontreda con i raprejentanc rumances
Nes podeise dì vosta imprescion en cont de chesta pruma scontreda anter ladins y rumanc? Chiocchetti: Do mia minonga él sté na scontreda dret positiva, carateriseda da n clima saren con la volonté de se conesce y de se entene. Mia imprescion é che na mendranza mess mete a jì politiches de colaborazion con autres mendranzes, ence al fin de capì miec i aspec olache an pò intervegnì al ben dl lingaz, dla comunanza, dles ressurses che i on y acioche l patrimone cultural y linguistich vegne renforzé y revitalisé dant dai modi culturai y linguistiches plu gragn che i on entourn via.
Cie nes podeise pa dì di raporc de colaborazion? Ne ves sàl nia n pu puech demé na homepage? Chiocchetti: Da me enfora él plu important che i on scomencé a rejoné de zeche. Al fova bele da chesta aisciuda passeda che an dijova con l ass. Mussner de mete a jì na scontreda con i raprejentanc rumanc. Fosc per zachei la homepage pèr puech respet a les problematiches de nosta mendranza; aboncont da pert nosta nes àl sapù emportant dantaldut de nes mete en relazion, savei miec y de plu di autri a na moda da nes conesce. An savova che al fossa miec pié via magari con puech, ma valch de concret, plutost che pensé a de gran robes che dapò endere sténten a porté inant. Aboncont él n discurs che é empermò pié via, ajache i rejonaron ciamò, podaronse mete sun meisa ence d'autres chestions, ence chela dl Ladin Standard o dl Rumantsch Grijon
Co podessa pa colaboré la Union Generala te chest cheder de raporc anter ladins y rumances? Chiocchetti: Ie creie che a la Generala posse avei n post dret emportant anter chisc raporc nuefs interladins. La Generala de fat reprejenteia per nos n puech chel che la Lia Rumantscha é per i rumanc: na organisazion che se cruzia y che se dà ju per l ben dl lingaz y dla cultura. Tl medem temp cuer la Generela chilò da nos ence na pert emportanta tl setour di media con la plata dla “La Usc di Ladins”. I ladins dles Dolomites pò mantegnì y renforzé sie lingaz y sia identité dantaldut per ei enstesc, ma ence dant ai neo-ladins che vegn inant tl Venet y ence tel Trentin. Te chest cheder chilò pò la Generala apontin reprejenté na organisazion che reconesc y che raprejenteia i ladins storics per podei porté inant si debujegns sot l profil linguistich, cultural y de identité a livel interladin y ence te chest caje ti raporc con i Grijons.
|