Comunanza Ladina a Bulsan se declareia apolitica
.. ma ala auza fora l debujegn de n lingaz scrit tet per duc i ladins
L articul publiché tla Plata Ladina ai 7.12., olà che al vegn rejoné ence dla lita dl consei nuef y dl president dla Comunanza Ladina a Bulsan, sotrisseia ciamò n iade la linia „apolitica“ dla Comunanza y la natura „demé“ culturala y turistica dla assoziazion. Ai invic endrezés plu iadesc a la Comunanza de fé politica de partit ti à l’asemblea generala responù de volei resté na lia apartitica, ajache ala é n pont de referiment per duc chi ladins che pò se identifiché con i fins dla assoziazion y che pò ester de chest o de chel partit. Ma al é sté ence auzé fora che tles chestions dla politica culturala à la Comunanza, raprejenteda dal consei o dal president, la facolté, sce al va debujegn, de tò posizion, de dì sia minonga y de fé propostes per daidé pro al svilup dla cultura, dla identité y dla union ladina.
Ivan Lezuo, president dla Comunanza Ladina a Bulsan
Ajache la Comunanza é contra a vigni forma de oprescion y ala crei tla liberté de opinion ne pòla nia sostegnì ativités y dezijions che ti tol ai ladins la poscibelté a porté inant sies idees y convinzions.
L statut dla Comunanza rejona cler: si fins é de
1. mantegnì l’identité y l spirit d’union di ladins;
2. mantegnì y auzé i valours morai, soziai y economics dl grup etnich linguistich ladin;
3. studié, porté a conescenza ai autri y daidé fé fora i problems generai di ladins;
4. cialé dles relazions anter ladins foradecà y ladins tles valedes...
Chisc fins à la Comunanza tres cialé de respeté con sia ativité. Ala à pité cursc de ladin, conzerc, raprejentazions teatrales, viadesc culturai, metù a jì encontedes, prejenté publicazions ladines, curé les relazions con i ladins foradecà y tout su contac con autres mendranzes. Con l sostegn dl Ladin Standard per ejempl à l consei dla Comunanza mostré na clera posizion tl ciamp dla politica linguistica. Ala auza fora la relevanza de n lingaz tet sciche renforzament dla identité per i ladins enstesc y sciche element de identificazion da pert di autri grups linguistics, sciche strument de comunicazion - con dutes les corezions che va debujegn - ti raporc interladins, sciche solida basa y ressursa per i singui idioms. Chisc é samben assolutamenter da promueve y da renforzé con iniziatives y intervenc spezifics te vigni valeda cialan tres de plu a formes de colaborazion desche S.P.E.L.L..