benvegnus Noeles.net - Informazion ladina
Noeles.net
    Vos ne seis nia loghé ite.   [ Loghé ite ]    

Da la Comunanza Ladina a Bulsan
scrit ai 09 December 2004 da les 19:58:34 da noeles

Cultura


Comunanza Ladina a Bulsan se declareia apolitica

.. ma ala auza fora l debujegn de n lingaz scrit tet per duc i ladins

L articul publiché tla Plata Ladina ai 7.12., olà che al vegn rejoné ence dla lita dl consei nuef y dl president dla Comunanza Ladina a Bulsan, sotrisseia ciamò n iade la linia „apolitica“ dla Comunanza y la natura „demé“ culturala y turistica dla assoziazion. Ai invic endrezés plu iadesc a la Comunanza de fé politica de partit ti à l’asemblea generala responù de volei resté na lia apartitica, ajache ala é n pont de referiment per duc chi ladins che pò se identifiché con i fins dla assoziazion y che pò ester de chest o de chel partit. Ma al é sté ence auzé fora che tles chestions dla politica culturala à la Comunanza, raprejenteda dal consei o dal president, la facolté, sce al va debujegn, de tò posizion, de dì sia minonga y de fé propostes per daidé pro al svilup dla cultura, dla identité y dla union ladina.

Ivan Lezuo, president dla Comunanza Ladina a Bulsan



Ajache la Comunanza é contra a vigni forma de oprescion y ala crei tla liberté de opinion ne pòla nia sostegnì ativités y dezijions che ti tol ai ladins la poscibelté a porté inant sies idees y convinzions.
L statut dla Comunanza rejona cler: si fins é de
1. mantegnì l’identité y l spirit d’union di ladins;
2. mantegnì y auzé i valours morai, soziai y economics dl grup etnich linguistich ladin;
3. studié, porté a conescenza ai autri y daidé fé fora i problems generai di ladins;
4. cialé dles relazions anter ladins foradecà y ladins tles valedes...

Chisc fins à la Comunanza tres cialé de respeté con sia ativité. Ala à pité cursc de ladin, conzerc, raprejentazions teatrales, viadesc culturai, metù a jì encontedes, prejenté publicazions ladines, curé les relazions con i ladins foradecà y tout su contac con autres mendranzes. Con l sostegn dl Ladin Standard per ejempl à l consei dla Comunanza mostré na clera posizion tl ciamp dla politica linguistica. Ala auza fora la relevanza de n lingaz tet sciche renforzament dla identité per i ladins enstesc y sciche element de identificazion da pert di autri grups linguistics, sciche strument de comunicazion - con dutes les corezions che va debujegn - ti raporc interladins, sciche solida basa y ressursa per i singui idioms. Chisc é samben assolutamenter da promueve y da renforzé con iniziatives y intervenc spezifics te vigni valeda cialan tres de plu a formes de colaborazion desche S.P.E.L.L..  

Ivan Lezuo
president dla Comunanza Ladina a Bulsan


 
Liams emparentés
· Deplú sun l tema Cultura
· Chier te noeles


L articul plu liet te chest tema Cultura:
Sotescrivede l Manifest LADINIA 2005!


Valutazion dl articul
Cumpeida mesana de oujes: 0
Oujes: 0

Preibel toledeves dlaorela de valuté chest articul:

ezelent
dret bon
bon
normal
sclet



Empostazions

 Plata da stampé  Plata da stampé

 Ti ortié chest articul a n/a amich/a  Ti ortié chest articul a n/a amich/a


Per l contegnú di comentars é l autour dl medem responsabel

Comentars anonims n'é nia ametus, preibel registredeves denant

Re: Da la Comunanza Ladina a Bulsan (ponc: 1)
da travers ai 10 December 2004 da les 10:23:40
(Infos sun l utilisadour | Ti mané n messaje privat)
L president Lezuo auza fora n pont emportant. Truec se ascon via do la natura "apartitica" dles organisazions sozio-culturales sciche vertola per ne messei nia tò posizion sun dezijions politiches che revarda i ladins. "Apartitich" ne vuel nia dì "apolitich"; deguna ativité soziala o culturala "ladina" ne é apolitica. Na assoziazion che se definesc "ladina" met per definizion i interesc di ladins dant (cie che ne vuel nia dì contra) da chi di autri; sce al ne fossa nia enscì déssela lascé demez l apelatif "ladin".
Ie creie che les organisazion ladines, da la Union di Ladins a la Comunanza, ne ae nia demé l dert de lascé audì sia ousc ma ence l dovei de intervegnì dlunch olà che al é en discuscion intersc ladins, daidan do con propostes y conseis olà che ala và, denunzian publicamenter comportamenc y dezijions canche ales va contra i interesc di ladins. La discuscion, per ejempl, entourn l ladin standard é na chestion de gran relevanza politica-culturala; a cie moda ne messessa pa nia les assoziazions culturales ladines tò posizion contra chi che se spraiza contra, dantaldut sce chisc à inom SVP "ladina"?



Re: Da la Comunanza Ladina a Bulsan (ponc: 1)
da Dolasila ai 11 December 2004 da les 23:42:19
(Infos sun l utilisadour | Ti mané n messaje privat)
travers à rajun. sce i ladins baia de sües rajuns, vegnel dit ch ai fej politica. Insciö ôn ti tó ai ladins la rajun da articulé sües rajuns fondamentales, sciöche insegnament dl lingaz, adoranza dl ladin standard y düt l'ater ince- na censöra tout court.



Re: Da la Comunanza Ladina a Bulsan (ponc: 1)
da giatfosch ai 11 December 2004 da les 13:48:23
(Infos sun l utilisadour | Ti mané n messaje privat)
por i ladins n'él che ô la proibiziun de ativité politica - sambegn mâ sc'ara n'é nia dla SVP, olache döt é SVP va döt bun. Insciö parôl pö che la Usc di Ladins ne podess nia scrì de politica - dan can che al é dagnera Mussner laite con fotografies, va la politica begn bun.





Re: Da la Comunanza Ladina a Bulsan (ponc: 1)
da travers ai 12 December 2004 da les 00:25:08
(Infos sun l utilisadour | Ti mané n messaje privat)
La confujion anter "apartitich" y "apolitich" é l gran problem dla Usc di Ladins y de sie editour, la Union Generela di Ladins. Les ultimes lites regionales é n bel ejempl: La Usc à apliché na sort de "par condicio" zenza tò posizion sun la propaganda di partic sun les chestions ladines, sciche al ti nen jissa dldut nia. I autri organs de stampa ne ova nia de tel scrupui, ai ti à splighé avisa a siei leturs a chi che ai daussova ti dé la ousc. La Usc à finamai scuté via l recat de n cer assessour ladin che tegniva zeruch contribuc bele empermetus aspetan l resultat dles lites.
Per zachei se trataràl de n bon oportunism o magari de na bona diplomazia, ie ti dijesse a vach de tel plutost autozensura o, piec, autocastrazion.


News ©
 
  www.noeles.net



Impressum: Plata on-line publicheda da l'Union Scritours Ladins Agacins - Redazion: Bulsan noeles.info@gmail.com


Implatazion: 0.401 seconc