L "No" a l'Alemagna y "scí" a la colaborazion tl ciamp cultural y dl trafich
Enconteda anter i presidenc Durnwalder (Bulsan) y Reolon (Belun) con i asssessours Larese Filon y Piol - Al é ence vegnú rejoné dl Comité di Ombolc - La pruma enduneda dova ester bele d'otober, dutaorela nia cherdés ite
L President Luis Durnwalder y sie colegh dla Provinzia de Belun Reolon, acompagné da l’assessoura Daniela Larese Filon (colaborazion soura i confins y mendranzes linguistiches) y dal assessour Quinto Piol (trafich y trasporc) s’à declaré a una de ne volei nia crié na arteria autostredala nueva tres les Alpes, ma de volei mioré i coliamenc de trafich anter les does Provinzies. Trames les pertes à perchel refudé clermenter l’Alemagna. Ala va endere debujegn de mioré l coliament anter Toblach y Cortina. Fajan referiment a la discuscion con l Minister Lunardi à Durnwalder dit: “Dal moment che les stredes statales é da sen inant competenza dla Provinzia nes réstel nia d’auter da fé che tò tla man la situazion y de mioré la gestion. I on perchel l’intenzion da s’enconté con la Provinzia de Trent, con la Region Venet y con l’Anas per vedei cie intervenc che fossa nezesciars. Emplù nes tolonse dant de porté a termen l troi dles rodes anter Toblach y Cortina”. Al our él ence vegnú rejoné dla enconteda di ombolc ladins dles trei provinzies.
Da man dreta: l President dla Provinzia de Belun Sergio Reolon, l President dla Provinzia de Bulsan Luis Durnwalder, l’Assessoura Daniela Larese Filon y l Assessour Quinto Piol (foto:osp/Pertl)
Per cie che reverda la manutenzion per rejons de segureza dl coliament Falzares-Valparola da la pert de Belun n’à l President Durnwalder podù empermete ciamò nia, auter che de dí che al se interessará dla cossa. Al podessa mancé la fondamenta giuridica per fé intervenc soura i confins provinziai fora ence sce l coliament é d’emportanza l flus turistich te Südtirol. L President Reolon á fat la proposta de costruì na linia dla ferata anter les does Provinzies passan tres Sest, dantaldut desche coliament con l tunel dl Brenner che vegnirà realisé. Al é spo vegnù rejoné dla sconanza dles Dolomites da pert dl’UNESCO che vuel les definì Patrimone Cultural Mondial. I doi Presidenc s’à declaré a una de volei sconé ence con chesta definizion les Dolomites, ma zenza limité massa la popolazion aciaseda. De chesta chestion vegniràl ciamò rejoné con l President dla Provinzia de Trent Lorenzo Dellai con chel che al vegnirà tamben rejoné de n eventual daz da scode per passé soura i joufs dolomitics. Tl ciamp dla cultura à l President Reolon apriejé la proposta de Durnwalder de crié na coordinazion culturala anter San Ciana y Cortina per adoré miec l’ex Grand Hotel de Toblach. Al é samben ence vegnù rejoné di Ladins dles Dolomites y de volei istituì na consulta interladina che dess vegnì slarieda fora a la Provinzia de Trent. “Do mia minonga dess i Ladins vegnì raprejentés dai ombolc y laoré fora programs da ti prejenté al Stat y a la Region, ” à reafermé Durnwalder. Te chest contest él vegnù rejoné d’amplié la lerch televisiva atualmenter a desposizion dla mendranza ladina: la Provinzia de Bulsan à bele damané al Govern de radoplé l temp de trasmiscion tl lingaz ladin. Emplù él gnù recordé che tl davegnì podarà les zitadines y i zitadins de valch comuns dla Provinzia de Belun s’anuzé dles strutures sanitares de Sanciana. (ops)