An ponta sun l'informazion, te Ladin standard
Desche lingaz ofizial végnel adoré l Ladin Standard per la pruma enrescida dl Istitut anter la jent
L Istitut Cultural Ladin "Cesa de Jan" ponta sun l'informazion: do avei endrezé via n seminar sun l ladin te scola y n curs de ladin per dependenc di ofizes publics, métel a jì entratant chest meis de november n'operazion promozionala per l svilup dla comunicazion ladina. Tl numer de La Usc di Ladins de en sabeda che vegn, vegniràl mané fora a dutes les families di paisc de Col, Fodom y Ampez n sfuei de prejentazion dl Istitut oláche an podarà lieje n'intervista ai Capicomuns de Col, de Fodom y de Ampez sun l svilup dla cultura ladina y sun la scomenciadiva nueva dl istitut, sun la strutura, l' organisazion y sun i programs che al à en ment de fé chest ent nuef de cultura ladina. La "Cesa de Jan" a Col de Santa Lizia.
Adum a chesta pert de informazion saràl laprò ence n chestionar con domandes desvalives che daidarà capì l interes dla jent ai media ladins y al laour dl Istitut nuef. I dac che vegnirà trac su sarà l fonz da olà pié via per endrezé a la miour la promozion dla cultura ladina tres i media. "Cie messéssel pa souraldut ester sun i sfueis ladins? Ves pérel dret che al vegne adoré l ladin tla aministrazion? Ves plajéssel sce al vegnissa adoré l ladin de vost paisc tl radio?" Chestes é en valgunes dles domandes che i abitanc dles vals ladines de Fodom, de Col y de Ampez giatarà per fé na crousc sun la zedola dl chestionar.
"La lege 482 dl 1999 permet de defene les mendranzes storiches-linguistiches y anter chestes ence chela ladina con dut sie patrimone cultural: per chest à l Istitut Cultural Ladin "Cesa de Jan" porté inant l projet de fé ruvé te dutes les families di trei comuns La Usc di Ladins. I speron che chest deide pro a fé conesce y ence a mioré con vost contribut." Enscì végnel dit che la prejentazion al chestionar che la Comiscion Culturala à enjigné ca y che é scrit te Ladin Standard. "La dezijion de adoré chest codesc", dij Paola Agostini, diretoura dl Istitut Cultural Cesa de Jan, é sperimental per chestes trei valedes, olache l LS é conesciù plutost demé da chi che ti sta do a la chestion ladina. Al sarà da vedei coche l'azion vegn touta su y coche la jent responarà." Ma bele l fat che de avei pensé da pié via n tel laour de enrescida de cie che la popolazion ladina pensa de sie descore, de sia cultura, de sie vive, adoran l LS é simbolich. Al é l tentatif de capì sce n tel codesc unitar vegne azeté de bon uedl da la jent. Tl medem temp féjel capì l'utilité de chest strument de comunicazion, canche al se trata de fé conesce argomenc de atualité che embracia plu vals ladines. Les zedoles messarà vegnì dedes derevers per la fin dl meis de november te chisc luesc: a Col te Comun o tl Istitut Cultural Ladin (che á per l moment si ofizes tla senta dla Pro Loco), ta Fodom a La Plie te Comun y a Reba pro la boteiga dal pan "Costa", a Ampez te Comun, tla senta de la U.L.dA. y a la Cooperativa. Zenza pòn mané l chestionar ence per posta al "Istitut Cultural Ladin "Cesa de Jan"- Col (BL) o per fax al 0437- 720609. L Istitut Cultural Ladin aspeta ert che an ruve via i laours apaltés dal Comun de Col tla Cesa de Jan che deventarà sia senta ofiziala. Entratant, desche dit, àl bele da temp scomencé a laoré pro projec per la cultura ladina, desche la toponomastica, dilan al laour de n dependent dl luech, che arà prest n'autra persona laprò a l daidé.
Lorenzo Soratroi