An aspeta ert l'istituzion dl organ de coordinament y de proposta
La lege 482/99 - La Union Generela saluda con legreza y speranza la convocazion de na conferenza di ombolc
Sciche an sa, ti met la lege dl 15 dezember 1999, n. 482 revardenta ´Norme in materia di tutela delle minoranze linguistiche' a desposizion dla comunité ladina n strument de promozion en plu, n strument de gran emportanza dantaldut per cheles valedes ladines che é desvantajedes per via dl ordinament giuridich-aministratif desvalif che carateriseia les regions y les provinzies olache al viv la mendranza ladina. La lege 482 preveid, zenza mudé les normes de defendura en forza tles regions a statut spezial, ence desposizions spezifiches per renforzé la coejion y l svilup dles mendranzes linguistiches despartides sun l teritore de deplù provinzies y regions. L president dla Generela, Nani Pellegrini y la presidenta onorara Hilda Pizzinini.
La Union Generela di Ladins dles Dolomites – da giut encà la soula organisazion che se cruzia dla defendura dla mendranza ladina sun dut l teritore y che, sciche arpadoura spirituala dla Union Ladina/Ladiner Verein, festejarà en auter ann l centenar de sia creazion – saluda con legreza y speranza la convocazion de na Conferenza di Ombolc dles valedes ladines.
Na tel enconteda podessa pité nia demé na bona plataforma per rejoné di problems generai che lieia adum les valedes dolomitiches ma ala dessa ence traté les tematiches plu spezifiches de carater linguistich y cultural aldò dla lege souranomineda.
Te chesta ocajion volessa la Union Generela di Ladins dles Dolomites envié les autorités locales a mete su y reconesce l plu atira che ala va n ´organismo di coordinamento e di proposta' sciche prevedù dal art. 3, coma 3, dla lege 482/99. Te chest cheder se pieta la Union Generela – zenza se ghiré funzions aministratives o de reprejentanza politica-istituzionala, cie che ti speta a de autri – de tò pert a la elaborazion de propostes y projec culturai de interes interladin metan a desposizion sia longia esperienza te chest ciamp y ence les strutures de comunicazion y de promozion linguistica metudes empé aposta per renforzé l’identité y per valorisé l patrimone cultural dla popolazion ladina.
Tl spezifich recomana la Union Generela che al vegne metù a jì, dlongia l "organismo di coordinamento e di proposta" recordé dessoura, cheles mesures de aiut vedudes dant da la lege n. 482/99, art. 14, ´per l’editoria y per i organs de stampa (...) che adora un di lingac da stravardé, y per les assoziazions reconesciudes y con raijes sotes sun l teritore che se cruzia dla defendura dles mendranzes linguistiches', mesures che aldò dla lege souranomineda dess vegnì definides da Regions, Provinzies y Comuns aldò de sies poscibeltés finanziares y sun la basa de ´criteres ogetifs'.
Per via dla situazion valgamia ria da encuei gaujeda da la melsegureza di finanziamenc, che per auter é a desposizion dles mendranzes linguistiches a liviei istituzionai desvalifs, vàl debujegn de apliché prozedures de finanziament basedes sun ´criteres ogetifs' per garantì la dureda y la stabelté de impreses sciche p. ej. la plata "La Usc di Ladins", che à na funzion fondamentala y reconesciuda da duc per l renforzament y l svilup dl lingaz ladin.
Te chesta fasa tant zitia per la storia de nostes istituzions y per l souravive enstes dla mendranza ladina ratonse che al sie de gran emportanza che al vegne crié raporc de colaborazion sistematics y concrec anter les istituzions y les assoziazions de dut la raion ladin, tl respet dles funzions desferentes y tl reconesciment dles competenzes y dles responsabeltés de vignun.
Per l’Union Generela di Ladins dles Dolomites
L President
Nani Pellegrini