L consei di ombolc - enfin a sen deguna convocazion ciamò
scrit ai 14 October 2004 da les 16:30:24 da noeles |
|
Dolomitan y Ladinia é les does paroles clef
Al respon l vize-ombolt de Vich, Franco Ghetta
La debata pieda via da la Plata di Ladins sun l foliet Alto Adige con damané i ombolc dles valedes ladines cie che ei nen pensa dla proposta metuda sun meisa da Luis Durnwalder de mete su n consei di ombolc de dutes les valedes ladines va inant. La convocazion fova veduda dantfora anter otober 2004, ma enfin a ciamò ne él ju fora degun envit. La proposta á desche fondamenta la lege 482/99 che preveid la poscibelté de istituí n organism interprovinzial y interregional che sourantole la funzion de coliament anter desvalives realtés de na comunité de mendranza che viv sternuda sun deplú provinzies o regions. Franco Ghetta, vize ombolt de Vich te Fascia, respon enscì.
Co ves imagineise pa chest consei di ombolc? Cie mineise pa de podei fé de concret deberieda? Él volù o él demé azeté, da via che la proposta vegn da Durnwalder?” Ghetta: Coche chest consei di ombolc cialará fora ne savonse nia, ajache i ne nes on nia ciamò abiné. A mie avis él na proposta che pò se desmostré dret de utl. Al va debujegn de la mete a jì. An podarà mete man de rejoné de problems y de bujegns comuns a dutes nostes cinch valedes: l turism, l trafich ti paisc y sun i joufs y i aspec economics y culturai dla mendranza ladina. La cossa prinzipala é che al sie n coordinament razional y na valivanza de minonghes y de azions.
L’Union Generela di Ladins aràla pa na lerch te chest consei y podarála pa dì la sia tl ciamp dla comunicazion y dles ativités interladines desche zacan? Ghetta: ‘L’Union Generela Ladina é sté n organism storich tla comunanza fasciana y nia demé. Al fossa n gran fal de ne la tò nia ite te chest cheder nuef. Ie me aode che al ne se trate nia demé de na ‘mossa politica’ y che i mudamenc ne se archite nia tl ciamp aministratif y politich dl raion dolomitan. L’Union Generela à da ester n trat d’union anter politica y dut chel che vegn aldò.
Chest comité podaràl pa avei n influs sun l problem dla unificazion di Ladins o restaràl n tabù? La bandiera unitara dla Generala vegnirála pa conscidreda ence a livel politich regional? Ghetta: Chilò méssen mete al luster la desferenzia de contegnù y de peis sozial che l’Union Generela à tl Trentin y te Südtirol. Plu damprò ai problems de orden cultural te nosta provinzia, n puech plu destacheda, fosc, per volei de sies politiches, te Südtirol. L’Union dess dantaldut arjonje n livel de autonomia y de “interdependenza” tl medem temp, chilò desche ilò.
Ciugn podessa pa ester i coliamenc anter les provinzies? Da olà mete man? Tl ciamp economich, y scolastich, de trasport, de turism y de sit on-line? Ghetta: Dolomitan y Ladinia é does paroles clef da adoré, sce al dess vegnì crié chest organism de coliament anter i ombolc dla Ladinia. Tl ciamp aministratif y donca tl mete ju i documenc, i ac de comun y chi papiers che vegnirà liec dal publich. L fascian é n lingaz vif che tol ite i neologisms di temps che muda. Jonté d'autres paroles nueves te nosta rejoneda é zenzauter n pont de forza per nosta identité culturala y donca politica.
|