"Per chestions culturales é la Generela n partner privilejé"
Albert Palfrader, ombolt de Mareo: "I rate che al vae debujegn de cotant de laour de convinzion"
Co ves imagineise pa chest consei di ombolc? Cie mineise pa de podei fé de concret deberieda? Él volù o él demé azeté, davia che la proposta vegn da Durnwalder?
L prum parlament di ombolc ladins (ti agn `90) ova descedé cotant de aspetatives, che al n’á plu tert spo nia mantegnù. Per che ala ne vae nia ence en chest iade enscì, sonsi a una con Pepi Deiaco, che se damana che chest comité ae na strutura ben delimiteda y na funzion concreta. Plu colaborazion anter i ladins n’é dessegur nia de dann. L ombolt de Mareo, Albert Palfrader.
La Union Generala di Ladins: éla destineda a resté te n piz o àla la chance de ruvé laprò al 100%? Sia esperienza secolara de comunicazion y ativité interladina vegnirála reconesciuda y te cie mesura pa?
Chestions politiches dess ester de competenza dles persones litedes ofizialmenter. Per chestions culturales podessa la Generela ester n partner privilejé, adum con i istituc culturai.
Chest consei y l comité che vegnirá lité, podaràl mo avei n influs sun l problem dla unificazion di Ladins, sun la poscibelté de ruvé endò adum o restaràl l problem inant tabù? La bandiera unitara dla Generala podéssala pa vegnì conscidreda ence a livel politich regional?
La storia rejona cler: Fodom y Ampez auda pro (Süd)Tirol. L prejent é plu compliché. I rate che al vae debujegn de cotant de laour de convinzion, sibe da chesta che da l’autra pert di joufs. Per la bandiera ladina él sté l consei de comun che á fat fora con na delibera aposta da la taché su tles ocajions ofiziales. Trueps privac la taca ence fora.
Ciun é pa l comportament dl consei di ombolc ti confronc dl lingaz unifiché, altamo tl ciamp aministratif? Ti Grijons él oramai na realté y chilò tles Dolomites nience da nominé ...
L standard é gnù pensé per chi caji olache an vuel arjonje con l ladin plu che demé una na valeda. Al costa dessegur demanco fé una na traduzion co trei o cater. Y ala va ence valgamia saurì da l lieje. Empede volei scrive dant valch, ti lasciassi a duc la liberté da tò i idioms o l standard. L emportant é pu che al vegne adoré l ladin.
Ciugn podessa pa ester i coliamenc concrec anter les provinzies? Da olà mete man? Samben jirála naouta tl ciamp cultural y scolastich. Ciugn fossa pa i intervenc economics, de trasport, de turism, de sit on-line?
Samben che l contat anter unions culturales y economiches ladines á na gran emportanza. Ma dret emportanc é ence i contac personai. I maroi se vegn p.ej. dret con i ampezans, ajache i nes enconton gonot su per mont.