Intervista al ombolt de Col de Santa Lizia Paolo Frena
scrit ai 27 September 2004 da les 19:53:20 da noeles |
|
L obietif é chel de arjonje na unificazion!
Paolo Frena: "Sce i ruvon a na sort de organism souraprovinzial, messaronse avei n codesc linguistich unitar!"
Col de S. Lizia, l mender comun de duta la Ladinia, vuel con dutes sies forzes resté taché a chel troi de tradizion y de cultura olàche la storia l à metù. Na seria de zircostanzes à porté l Comun a resté sun l our dl gran moviment turistich che roda entourn a comuns damprò desche Cortina o Fodom. Ma les potenzialités ne ti fala nia per podei ciamò cresce. Y per l capocomun Paolo Frena, podessa l consei di dejedot comuns ladins propi ti dé na man de chest vers.
Co ves imagineise pa chest consei? Cie penseise de podei fé de concret deberieda?
Paolo Frena: "I creie che al sie propi i comuns, che da la despartizion ladina à perdù deplù y che é restés endò, a d'avei l majer interes de mete en pé chest consei. Dessegur podarà chest vegní vedù desche n laour en plu da enjonté a duc chi autri che ti toca bele. Ma sce an é daveir interessés a la chestion ladina, saràl chest l moment per l desmostré. Dessegur saràl n consei che mess laoré dassen y nia demé se ciaté per se mangé valch adum. Y chi che arà l laour maiour, sarà propi i trei comuns da souramont."
Chest consei él volù o demé percie che Durnwalder meina do?
"Zenz’auter él volù deplù dai capicomuns olàche la despartizion ladina à fat plu danns. Al é na porta che se deura per salvé chel che an ciafieia. Per chi autri, forsc, saràl vedù demé desche n laour en plu. Al sarà emportant enveze che vignun capesce i problems che chi autri á, percie che enfin a sen ne án mai descorú desche al auda."
La Generela restarála te n piz ?
"No. La Generela, ence tl respet de chel che ala à fat ne pò nia resté te n piz. I capicomuns ne é nia de tel "supereroesc" che sa dut. Per chest messará la Generela resté n pont de referiment de cualité. I capicomuns passa, la Generela resta y ala garantesc la continuité."
Chest consei podarál pa influì sun l problem dl’unificazion dei Ladins?"
I creie de scì. Ala ne podarà nia ester autramenter. L obietif é chel de ruvé a na sort de unificazion. L prum liam é dessegur chel cultural."
Ciun saràl pa l comportament ti confronc dl lingaz unifiché ?
"I creie che sce an ruva a l’istituzion de n organism souraprovinzial, messaràn avei n codesc unifiché scrit ti ac aministratifs. Chest ence tl respet de chi che à laoré per mete adum l Spell y nia danultima per i scioldi che é vegnus investis. I on la fortuna de nes ciaté chest laour bele fat, enscì onse bele les bases. N projet méten man propi sce an à dant l sedim."
Ciugn podessa pa ester i coliamenc anter les provinzies, i ciamps olà laoré deberieda, viadelà de chel scolastich y cultural?
"Ie esse bele n’idea. Sen él vegnù metù su i IPA che volessa dí "Intesa Programmatica d’Area". En pratica tolarà chisc ite la luegia di "Patti Territoriali". Co funzionòvei pa? Al vegniva proponù projec che ova n liam con les comunités di comuns che fajova pert. A chesta moda él ruvé trueps finanziamenc da la comunité europea. An podessa individué n IPA ti dejedot comuns dla Ladinia con projec che va a toché, formazion, ambient, agricoltura y turism. Al fossa l’ocajion de propagandé y "vene", dal pont de veduda turistich, nostes vals y chel che ales produj de particolar, co n stempl unich."
Ciuna sarà pa la posizion ti confronc di finanziamenc ai media ladins ?
"I finanziamenc a l’informazion à da vegní dés percie che chesta é la pruma formazion culturala che ruva tles ciases. Ai ne pò nia vegní conzedus o nia conzedus per despartì. Dessegur l’informazion de calité costa. Y sce al é da taié, à chest da vegní giustifiché da l'autra pert, da la Provinzia, da la Region o chel che al é, demé sce an desmostra che al é vegnù mancia la desponibelté de cassa".
Lorenzo Soratroi
|